adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

205 El pitjor que li pot passar a un croissantet

Mentre barrinava el títol d’aquesta entrada (apunt que d’altra banda no deixa de ser una santa ximpleria amb la voluntat principal d’estroncar la sequera [:_)] de noves publicacions al blog), m’he il·luminat. Mig empipat, he fet una petita cerca i… pam!: resulta que fa cinc anys ja vaig fer un apunt amb aquest mateix títol. Tant criticar els escritorets que sempre recorren als mateixos autors, a les mateixes frases cèlebres, als mateixos llatinismes, als mateixos referents, i resulta que jo mateix hi ensopego. Valgui com a excusa que ni he llegit el llibre ni he vist la pel·lícula: simplement em fa gràcia.

A la feina, enmig de l’esvalot de dubtes i converses filològiques propis de la rentrée, treu el cap un antic papu, arran de la notícia de l’elecció del millor croissant de l’estat: quin és el diminutiu de croissant? El referèndum és servit, i fet el recompte d’escons, o de vots, o jo-què-sé, el resultat no és clar: dos croissantets, tres croissanets i un que no ho té clar (una mica fent de Croissantunya Sí que es Pot).

Vista la divergència, és l’hora de les teories sobre el perquè. Us diré què en penso començant pel final: crec que la forma correcta hauria de ser croissantet. M’explico: la t final de croissant no sona, però tampoc no sona la d’imant i tots diríem imantet, i no pas imanet. La raó pot ser que les paraules que acaben en t que no sona (excepte en meridional, esclar) recuperen aquest so a l’hora de fer derivats: d’imant, imantar; d’encant, encanteri; d’accent, accentuació. De fet, suposo que ho hauríem de dir al revés: quan als derivats apareix la t, al mot principal, diguem-ne, també hi ha d’aparèixer, encara que no soni.

Què és el que fa que hi hagi vacil·lació amb el diminutiu de croissant, doncs? Que croissant, com és obvi a partir de la grafia (per cert, en castellà sí que ho han maquillat: cruasán) i com bé marca el DIEC amb la marca [fr.], és una paraula presa directament del francès. Així, els parlants no hi tenim intuïció: no té derivats ni paraules de la mateixa família [sic], i per tant, com que no sentim la t final, n’hi ha que fem el mateix diminutiu que fem quan diem, per exemple, platanet.

I ara desfaig el sic anterior: no acaba de ser veritat que croissant no tingui derivats. En realitat sí que en té, però només un: croissanteria. I ara la pregunta és: algú diria croissaneria? Jo mateix, que sóc usuari del croissanet, no ho diria sense t. És més: si hagués de parlar d’un mestre croissanter ho diria així, i no pas croissaner. Per coherència, doncs, crec que hauríem de dir croissantet (que d’altra banda no em sona malament).

Una reflexió final: una col·lega lletraferida diu que li fa ràbia la grafia de croissant. Jo no diré que em fa ràbia la grafia, sinó la gent que pronuncia cruasant: sí, segurament és una pronúncia millor, ja que s’aproxima més a l’original, però no em deixa de sonar petulant, què voleu que us hi digui.

Amb aquesta entrada tan banal inauguro curs: bon 2015-2016!

Croissanet

Caçat al mercat del Centre de Cornellà

Anuncis

7 comments on “205 El pitjor que li pot passar a un croissantet

  1. Paula
    10/10/2015

    La intuïció em diu que ‘crosanet’ (amb o?), però ‘crosantet’ (o ‘crusantet’?) m’agrada força, potser més que la forma que em dicta aquesta intuïció. I m’agrada també l’analogia que podem fer amb la -t, encara que, com dius, realment no tingui derivats “naturals”. Molt interessant!

    • afbourdiol
      10/10/2015

      Ara mateix esmenava alguna coseta i m’he carregat totes les adaptacions ortogràfiques (el subconscient m’ha traït i les hi he posat amb aquella alegria, sense presentar-les).

      A mi la intuïció em faria escriure-ho amb ‘o’, però si tenim en compte tot el domini, posar-hi una ‘o’ faria que els occidentals i meridionals diguessin [kro’zan] i jo diria que més aviat deuen dir [kru’zan], com nosaltres, oi?

      • pgo8
        21/10/2015

        Sí, a mi també, però tens raó, diuen [kru’zan], llavors res d”u’, si s’adaptés.

        Pel que fa a la ‘t’, la intuïció em segueix dient que no és fonològica. ‘Crusaneria’, ‘crusaner’… si la paraula fos catalana. Només hi posaria la ‘t’ si penso perquè adapto directament una ‘croissanterie’ o un ‘maïtre croissantier’, i no que en faig el derivat a partir de la forma catalana adaptada. Per tant, diria (dic!) ‘crusanet’.

  2. afbourdiol
    21/10/2015

    “Llavors res d”u’, si s’adaptés.” No sé si t’acabo d’entendre.

    Home, jo no diria ‘croissaneria’, potser perquè ‘croissanteria’ ja està força estès. Ara, que quan dic que crec que hauria de ser ‘croissantet’ no dic pas que la gent deixi de dir ‘croissanet’. Bé n’hi ha que diuen ‘guà’ o ‘calamarsos’ (no són ben bé el mateix cas, però sí exemples de deformacions flexives populars).

    • pgo8
      21/10/2015

      Uf, quin embolic que m’he fet i que malament que m’he explicat. Primer de tot, volia dir que si s’adaptés ortogràficament, hauria de ser amb ‘u’.

      Per això mateix: està estès, però com a neologisme o com a derivat? La meva teoria és que els derivats naturals de ‘croissant’ (no per neologia o adaptació del francès) no tenen/tindrien la ‘t’, perquè no és un element fonològic. Però com que els derivats que hi ha són agafats del francès, això ja no és tan clar, perquè ‘croissanteria’ té la /t/. És a dir… jo crec que hauria de ser ‘croissanet’, però per coherència amb el derivat “no natural”, acceptaria ‘croissantet’.

      Després d’això ens mereixem um bon b(e)renar!

      • afbourdiol
        21/10/2015

        Sí, és una altra opció. El mal és que un cop manllevada la ‘croissanteria’ hi hauria d’haver una majoria claríssima de menjadors de ‘croissanets’ per canviar el paradigma (o que hi hagués excepcions), i jo diria que la majoria diuen ‘croissantet’.

        Merenem, tu!

      • pgo8
        21/10/2015

        He fet una enquesta no del tot representativa (ma mare): croissanet! Ho preguntaré una mica més (perquè, així sense context, em declarin oficialment boja).

        No m’ho diguis dos cops, que convido jo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10/10/2015 by in altres llengües and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits