adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

204 Entre cometes (entre cometes)

Un dels aspectes més macos, a parer meu, d’aquesta feina que fem els correctors, lingüistes, assessors, lletraferits, perapunyetes o com ens vulgueu dir és que, com que tractem amb una entitat tan canviant i immensa com la llengua, sempre, cada dia, pot aparèixer un gir, una paraula o una expressió que no havies ensopegat mai abans, un repte nou. Si a això hi afegim el fet de desenvolupar la feina en un mitjà de comunicació, en contacte directe amb la notícia, la novetat i, per tant, amb mots i conceptes nous, tot plegat encara esdevé més apassionant, ja que et fa estar sempre a l’última.

El que personalment em fa pujar més l’adrenalina, però, no és pas quan la paraula o expressió a tractar és nova, sinó quan fa anys i panys que la coneixes, sempre l’has sentida o dita, però no ha tret mai el cap en el pla escrit i, per tant, no has tingut mai necessitat de codificar-la. Plantejar-te de cop i volta un dia qualsevol com s’ha d’escriure quelcom que sents habitualment és una penyora més de les sorpreses que la llengua ens té reservades als qui ens hi enfrontem diàriament.

 

Anem al gra:

Fa poc, parlant sobre el derbi Espanyol-Barça i les complicacions que podrien presentar els periquitos –que val a dir que ja semblen la “nova” gramàtica normativa: fa anys que se’n parla però no acaba d’arribar mai–, Luis Enrique va dir: “[El camp de l’Espanyol] sempre és un territori entre cometes hostil”. De fet, no només va dir “entre cometes”, sinó que ho va marcar amb el típic gest d’alçar les mans i fer anar amunt i avall el segon i tercer dit de cada mà.

La qüestió és: partint de la base que fa estrany veure-la escrita –si més no jo no me l’havia trobada mai–, que cal fer amb l’expressió entre cometes? Ho va dir, sí, i per tant s’ha de reproduir, ja que ometre-ho seria canviar el sentit del seu missatge, però fins a quin punt hem de transcriure una informació que no és verbal, sinó en tot cas ortotipogràfica? No seria millor escriure “és un territori “hostil””? (Habitualment les cometes dins de cometes dobles són simples; permeteu-me aquesta petita llicència per no embolicar encara més la troca.)

Aquestes qüestions i alguna altra són el que ha donat peu a aquesta entrada. Heus ací arguments a favor i en contra d’escriure aquesta expressió:

a) Efectivament, fa estrany llegir entre cometes: no se sol explicitar en el pla escrit un recurs que en realitat no és verbalitza pas sinó que s’aplica i prou, com passa amb la puntuació o les convencions ortotipogràfiques. Posem per cas, però, que algú digués el següent: “Apunteu-vos bé el que diré. Dos punts.” Seria un cas anàleg a l’exemple de què parteix aquesta entrada: ho escriuríem o simplement afegiríem el símbol dels dos punts? La resposta és que si es comencés a fer anar regularment i enriquís el discurs de qui ho diu d’alguna manera que transcendís el veritable significat dels dos punts sí que s’hauria d’escriure. Passa el mateix en casos com “He dit que no vindré i punt”. A ningú no se li acudiria escriure “He dit que no vindré.”, ja que escrivint únicament el punt com a signe de puntuació perdríem el matís que la persona ha volgut tancar el tema. Un altre cas podria ser el d’“És un rival en majúscules”, en què tampoc escriuríem “És un RIVAL”, ja que faria estrany visualment, hom podria entendre que s’ha dit cridant i, a més, en majúscules, per analogia amb majúscul (‘molt gran o gros’), ha passat a formar part de la llengua com a expressió que significa, efectivament, ‘gran, gros, important’ –el que potser caldria valorar és fins a quin punt entre cometes ja és una expressió fixada en català; jo crec que sí que ho és–. Aquest parell d’exemples demostren que hi ha expressions que remeten al món de la puntuació i l’ortotipografia que sí que transcrivim.

b) Si en comptes d’haver-ho verbalitzat i haver fet el gest de marcar les cometes únicament hagués fet el gest, com ho hauríem escrit? Aquí entraríem en la delicada qüestió de les citacions textuals, en què a priori només es poden reproduir les paraules exactes pronunciades per algú. De vegades aquesta fal·lera d’esmentar únicament el discurs literal d’algú fa que perdem una mica el nord i marquem amb claudàtors (que és com s’introdueix la informació que és necessària per contextualitzar la citació i que no s’ha dit literalment; vegeu l’exemple dels claudàtors al tercer paràgraf d’aquesta entrada) fragments que bé podríem escriure directament com a citació d’algú, ja que no afecten gens ni mica el missatge i perquè potser no s’han dit en la mateixa frase però estan implícits en el discurs –de fet, en l’exemple dels claudàtors del tercer paràgraf una altra opció hauria estat treure’ls, directament: no hauria afectat gens el sentit de les declaracions i, per bé que a la frase en concret no va pronunciar aquests mots exactes, segur que en tota la roda de premsa va dir unes quantes vegades “el camp de l’Espanyol”–. En el cas del gest de les cometes, per una qüestió de claredat, crec que no hi hauria cap problema a escriure entre cometes sense la necessitat de marcar-ho amb claudàtors, encara que no ho hagués verbalitzat.

c) (Abans de res us recomano llegir els comentaris fets a aquest apunt, per posar-vos en situació.) Si ens poséssim en el context d’un diari, que és on es va presentar el problema, l’expressió entre cometes no és prou acurada, ja que la manera que tenen molts d’aquests mitjans de marcar ortotipogràficament que no diem una paraula amb el seu significat recte, sinó metafòricament o amb alguna mena d’ironia o doble sentit, és la cursiva (els manuals d’estil recomanen, però, de fer servir les cometes dobles en aquest context; cal entendre que als periòdics reserven les cometes dobles a les citacions per evitar, precisament, que hom pugui entendre que algú ha dit alguna cosa en concret quan simplement és una paraula marcada pel redactor). En el context d’un diari, doncs, potser hauríem de canviar el gest de les mans o fins i tot torçar el coll per marcar-ho, o bé canviar l’expressió i dir que el camp de l’Espanyol “és un territori en cursiva hostil”.  La realitat, però, és que la fórmula que ha reeixit és entre cometes, i a hores d’ara no podem pas esgrimir el llibre d’estil per canviar-la.

Només ara m’adono que els tres arguments citats són pastats: comencen rebutjant escriure l’expressió però ho acaben beneint. És obvi, doncs, que crec que la solució hauria de ser escriure-ho. Potser a la frase de l’exemple (“És un territori entre cometes hostil”) queda una mica estrany, però en posició posterior ja em sembla més normal (“És un territori hostil. Bé, hostil entre cometes”).

 

Per acabar, us comento el resultat d’una minienquesta feta a diferents col·legues: en francès fan servir l’expressió entre guillemets i fan el gest; en portuguès sembla que no diuen habitualment l’expressió (que seria entre aspas) però sí que marquen el gest; en anglès he trobat una discussió força interessant que us enllaço aquí. Confiava descobrir la sopa d’all, però resulta que tots ho fem més o menys igual.

Coma i punt

Qui diu que la puntuació és avorrida?

Advertisements

4 comments on “204 Entre cometes (entre cometes)

  1. Marta V.
    12/05/2015

    Molt interessant. Heus aquí l’opinió d’una altra lletraferida perepunyetes que ara té temps de fer volar cometes:

    Amb la frase d’en Luis Enrique planteges dos problemes (i un tercer d’hipotètic: que no ho hagués dit, sinó que hagués fet el gest i prou). En el primer, que tractes a l’apartat ‘a’, dius que es fa estrany llegir “entre cometes”. Tu mateix dónes altres exemples d’expressions que han sorgit de la verbalització de l’ortotipografia. És veritat que algunes ja estan molt fixades (com ara “i punt” o “en majúscules”) i d’altres se’ns fan més estranyes, però totes, em penso, s’han estès fa relativament poc, amb l’alfabetització i/o a través d’altres llengües. Abans, tot això s’expressava d’altres maneres, com ara amb un “ja m’enteneu”, “per dir-ho d’una manera”, etc. I més que n’arriben… Com ara quan es va començar a fer anar “icsdé” per un riure cafre. En tot cas, en aquest punt estem d’acord: és una expressió que remet al món de la puntuació que ja comença a estar molt arrelada.

    Pel que fa al segon problema, el de l’apartat ‘c’, ja fa temps que hi penso, des d’aquell primer tuit de què parles. Jo crec que en aquell moment ja em va fer pensar, perquè al llibre d’estil del diari aquesta qüestió es reflecteix de manera diferent de com es reflecteix en els dos manuals d’estil que es podrien considerar de referència més d’àmbit general: el de Pujol i Solà i el d’Eumo. Al principi pensava que era només una qüestió de llibre d’estil, i que en un diari s’havia instaurat la cursiva per als usos impropis, irònics, etc. perquè les cometes ja estan reservades a les citacions i podria donar lloc a equívocs. Ara bé, em penso que això últim es pot discutir una mica.

    Deixo de banda la resta d’usos de la cursiva i les cometes que, en general, no presenten gaires diferències entre llibres d’estil (com ara per a títols d’obres, etc.) i em centraré en aquest cas particular. A l’apartat IV, 2.2 k el ‘Manual d’Estil’ d’Eumo diu: “[S’escriuen en rodona] les paraules a les quals es vol donar un èmfasi especial o un segon sentit, que s’escriuen entre cometes, i també per denotar que un estrangerisme és pronunciat d’acord amb la fonètica catalana”.

    A l’’Ortotipografia’ de Pujol i Solà, a l’apartat 5.18, és on es tracta aquest tema de manera més exhaustiva i clara. En general s’hi explica el mateix ús de les cometes que al Manual d’Estil, però va una mica més enllà i s’hi defineix cada tipus de connotació (1, ironia; 2, marca de vulgaritat o d’expressió políticament incorrecta; 3, “atenuació respecte al significat d’un mot que altrament podria resultar massa inflat o solemne”; 4, marca de col•loquialitat en un text d’un registre més alt que el de la paraula o expressió en qüestió; 5, per a una expressió que acabem de crear però que no volem o no acceptaríem a reconèixer com a mereixedora del patrimoni lingüístic comú (no puc deixar de pensar en tot el que s’haurien estalviat el que va parlar de “big bang” i el que va parlar de “partícula de Déu” si haguessin posat unes cometes d’aquestes ben posades… o potser ho van fer i no va servir per a res! Tenint en compte que tots dos sembla que reneguen d’haver batejat cada cosa amb el nom que s’ha acabat fent servir), i 6, la “consciència d’aberració lingüística” (vulgarismes, etc.). En relació amb aquest punt, també recomano llegir tot l’apartat de castellanismes, molt interessant i que també està relacionat amb l’ús de les cometes o la cursiva.

    La fitxa 6808/1 de l’Optimot, sobre mots amb un ús especial, marcatge de barbarismes, col•loquialismes, dialectalismes, ironia i doble sentit, avala els usos de cursiva per a barbarismes/col•loquialismes/dialectalismes i cometes dobles per a “usos irònics, dobles sentits i accepcions especials”. Personalment, és el resum de criteris que trobo més adequat a tot el que he exposat més amunt.

    En relació amb el que apuntava més amunt de l’ús general de la cursiva en un mitjà de comunicació per a tots aquests usos, sense fer distincions, suposant que és per evitar que es confongui amb una citació, podem recordar que ens molts casos teníem problemes per acabar de decidir què fèiem davant d’unes cometes. Així, la consigna general davant de cometes era la següent, si no estic equivocada:

    –Si és citació d’algú, cal deixar les cometes. (Tal polític va dir “demagog” a tal altre, per exemple.)

    –Davant d’un ús indiscriminat de cometes que no són citació de ningú i no acaben d’aportar res ni estan justificades, cal treure les cometes o, si més no, consultar què cal fer-ne. (Aquest punt està relacionat amb la instrucció del llibre d’estil del diari que diu que “Fem servir les cometes per a les declaracions i les citacions, seguint les regles del català i evitant-ne l’ús indiscriminat, atès que se’n pot inferir una càrrega irònica o un doble sentit.”) Efectivament, hi ha articles merament informatius carregats de cometes que no aporten res i és bo restringir-ne l’ús. Ni tan sols és adequat de canviar-ho per la cursiva: seria un ús abusiu i fins i tot incorrecte com, per exemple, el ‘literalment’ que també vas apuntar en una entrada anterior. De fet en anglès ja hi ha blogs que en parlen: http://www.businesswritingblog.com/business_writing/2010/04/the-overuse-of-quotation-marks.html

    Ara bé:

    –En articles d’opinió o en fragments d’informacions en què el periodista es pugui permetre aportar valoracions subjectives, la marca tipogràfica serveix per indicar un ús irònic, eufemístic, un doble sentit, etc. En el cas del llibre d’estil del diari, s’estableix que aquesta marca tipogràfica és sempre la cursiva. I ara ve quan m’enredo (encara més, vull dir!):

    Crec que, efectivament, quan cal ser objectiu no és adequat posar aquesta marca tipogràfica denotant ironia (imaginem-nos-la en un breu sobre un assassinat, per exemple: de seguida arrufaríem el nas), però en els articles de tipus més subjectiu sí que es pot arribar a posar, i jo el que faria és fer la diferència cometes/cursiva i reservaria aquesta última per als casos més clars (estrangerismes, vulgarismes, tecnicismes… també segons el que indiqui el llibre d’estil del diari per a cada paraula o expressió que s’hagi acordat posar així) però deixant entre cometes els usos més especials que expliquen Pujol i Solà en articles d’opinió en què no hi pot haver confusions amb cap citació. Més que res perquè crec que els lectors ja estan familiaritzats o intueixen aquest ús connotatiu de les cometes, i, per tant, es pot perdre informació si es canvia per una cursiva (que per altra banda els lectors també poden confondre amb un ús metalingüístic, sobretot els que ja coneixen aquest ús de la cursiva o també l’intueixen).

    I en el cas que es faci el gest i prou, si aporta informació rellevant també caldria escriure-ho, si més no dins el cos de la notícia, de la mateixa manera que ho faríem si en veu alta respongués que sí a una pregunta de la roda de premsa però fes clarament que no amb el cap.

    En resum, com a expressió més o menys ja fixada, sí que escriuria “entre cometes” més que no pas ho posaria entre cometes (literalment); sí que potser ho posaria entre comes, com un incís. (Ai, ara m’he marejat!) Pel que fa a considerar que hi és més adient una cursiva, depèn del llibre d’estil que s’utilitzi, però en determinats articles i casos unes cometes es podrien arribar a considerar més adients.

    En fi, per fer-me perdonar una mica aquest “rotllo”, et recomano aquest gag de ‘Friends’ relacionat amb el tema:

  2. afbourdiol
    16/05/2015

    ET RESPONC SOBRE EL COMENTARI. CREC QUE SERÀ EL MÉS FÀCIL:

    Molt interessant. Heus aquí l’opinió d’una altra lletraferida perepunyetes que ara té temps de fer volar cometes:

    Amb la frase d’en Luis Enrique planteges dos problemes (i un tercer d’hipotètic: que no ho hagués dit, sinó que hagués fet el gest i prou). HO HE DIT AL PUNT B. En el primer, que tractes a l’apartat ‘a’, dius que es fa estrany llegir “entre cometes”. Tu mateix dónes altres exemples d’expressions que han sorgit de la verbalització de l’ortotipografia. És veritat que algunes ja estan molt fixades (com ara “i punt” o “en majúscules”) i d’altres se’ns fan més estranyes, però totes, em penso, s’han estès fa relativament poc, amb l’alfabetització i/o a través d’altres llengües. Abans, tot això s’expressava d’altres maneres, com ara amb un “ja m’enteneu”, “per dir-ho d’una manera”, etc. I més que n’arriben… Com ara quan es va començar a fer anar “icsdé” per un riure cafre. En tot cas, en aquest punt estem d’acord: és una expressió que remet al món de la puntuació que ja comença a estar molt arrelada.
    BEN D’ACORD. VULL PENSAR QUE EXPRESSIONS TIPUS “JA M’ENTENEU” ENCARA TINDRAN RECORREGUT, PERÒ!

    Pel que fa al segon problema, el de l’apartat ‘c’, ja fa temps que hi penso, des d’aquell primer tuit de què parles. Jo crec que en aquell moment ja em va fer pensar, perquè al llibre d’estil del diari aquesta qüestió es reflecteix de manera diferent de com es reflecteix en els dos manuals d’estil que es podrien considerar de referència més d’àmbit general: el de Pujol i Solà i el d’Eumo. Al principi pensava que era només una qüestió de llibre d’estil, i que en un diari s’havia instaurat la cursiva per als usos impropis, irònics, etc. perquè les cometes ja estan reservades a les citacions i podria donar lloc a equívocs. Ara bé, em penso que això últim es pot discutir una mica.
    TENS RAÓ QUE SEMBLA UN ÚS DE LA CURSIVA RESERVAT ALS DIARIS.

    Deixo de banda la resta d’usos de la cursiva i les cometes que, en general, no presenten gaires diferències entre llibres d’estil (com ara per a títols d’obres, etc.) i em centraré en aquest cas particular. A l’apartat IV, 2.2 k el ‘Manual d’Estil’ d’Eumo diu: “[S’escriuen en rodona] les paraules a les quals es vol donar un èmfasi especial o un segon sentit, que s’escriuen entre cometes, i també per denotar que un estrangerisme és pronunciat d’acord amb la fonètica catalana”.

    A l’’Ortotipografia’ de Pujol i Solà, a l’apartat 5.18, és on es tracta aquest tema de manera més exhaustiva i clara. En general s’hi explica el mateix ús de les cometes que al Manual d’Estil, però va una mica més enllà i s’hi defineix cada tipus de connotació (1, ironia; 2, marca de vulgaritat o d’expressió políticament incorrecta; 3, “atenuació respecte al significat d’un mot que altrament podria resultar massa inflat o solemne”; 4, marca de col•loquialitat en un text d’un registre més alt que el de la paraula o expressió en qüestió; 5, per a una expressió que acabem de crear però que no volem o no acceptaríem a reconèixer com a mereixedora del patrimoni lingüístic comú (no puc deixar de pensar en tot el que s’haurien estalviat el que va parlar de “big bang” i el que va parlar de “partícula de Déu” si haguessin posat unes cometes d’aquestes ben posades… o potser ho van fer i no va servir per a res! Tenint en compte que tots dos sembla que reneguen d’haver batejat cada cosa amb el nom que s’ha acabat fent servir), i 6, la “consciència d’aberració lingüística” (vulgarismes, etc.). En relació amb aquest punt, també recomano llegir tot l’apartat de castellanismes, molt interessant i que també està relacionat amb l’ús de les cometes o la cursiva.

    La fitxa 6808/1 de l’Optimot, sobre mots amb un ús especial, marcatge de barbarismes, col•loquialismes, dialectalismes, ironia i doble sentit, avala els usos de cursiva per a barbarismes/col•loquialismes/dialectalismes i cometes dobles per a “usos irònics, dobles sentits i accepcions especials”. Personalment, és el resum de criteris que trobo més adequat a tot el que he exposat més amunt.
    UN RESUM MOLT VALUÓS. ALTRES CRITERIS LINGÜÍSTICS DIUEN EL MATEIX, SÍ, COM ARA ELS DE LES UNIVERSITATS.

    En relació amb el que apuntava més amunt de l’ús general de la cursiva en un mitjà de comunicació per a tots aquests usos, sense fer distincions, suposant que és per evitar que es confongui amb una citació, podem recordar que ens molts casos teníem problemes per acabar de decidir què fèiem davant d’unes cometes. Així, la consigna general davant de cometes era la següent, si no estic equivocada:

    –Si és citació d’algú, cal deixar les cometes. (Tal polític va dir “demagog” a tal altre, per exemple.)

    –Davant d’un ús indiscriminat de cometes que no són citació de ningú i no acaben d’aportar res ni estan justificades, cal treure les cometes o, si més no, consultar què cal fer-ne. (Aquest punt està relacionat amb la instrucció del llibre d’estil del diari que diu que “Fem servir les cometes per a les declaracions i les citacions, seguint les regles del català i evitant-ne l’ús indiscriminat, atès que se’n pot inferir una càrrega irònica o un doble sentit.”) Efectivament, hi ha articles merament informatius carregats de cometes que no aporten res i és bo restringir-ne l’ús. Ni tan sols és adequat de canviar-ho per la cursiva: seria un ús abusiu i fins i tot incorrecte com, per exemple, el ‘literalment’ que també vas apuntar en una entrada anterior. De fet en anglès ja hi ha blogs que en parlen:http://www.businesswritingblog.com/business_writing/2010/04/the-overuse-of-quotation-marks.html
    COMPLETAMENT D’ACORD. AMB TOT, CREC QUE PARLEM DE DUES COSES UNA MICA DIFERENTS: TENINT EN COMPTE QUE AL DIARI LES COMETES DOBLES SÓN NOMÉS PER A CITACIONS TEXTUALS, “L’ÚS INDISCRIMINAT DE COMETES QUE NO SÓN CITACIÓ DE NINGÚ” SÓN, D’ENTRADA, FORMES ERRÒNIES QUE EN TOT CAS HAURIEN D’ANAR EN CURSIVA (I ALESHORES PLANTEJAR-NOS, COM BÉ DIUS, FINS A QUIN PUNT LA ITÀLICA ÉS NECESSÀRIA O BÉ ATEMPTA CONTRA LA INTEL•LIGÈNCIA DEL LECTOR, QUE JA INFEREIX LA IRONIA O EL DOBLE SENTIT). UNA ALTRA COSA ÉS QUE EN LA DECLARACIÓ D’ALGÚ, PER AIXÒ ESMENTO LA FAL•LERA QUE HI HA DE CITAR ÚNICAMENT ALLÒ QUE S’HA VERBALITZAT, ENS POSEM A MARCAR EN UNA MATEIXA FRASE NOMÉS DETERMINADES PARAULES (EN JOAN VA DIR QUE ESTAVA “CANSAT” I QUE HAVIA “DECIDIT” DE “MARXAR”). NO ACABO DE VEURE QUE EL MATEIX LLIBRE D’ESTIL DIGUI QUE ES PODEN PRENDRE IRÒNICAMENT SI AQUESTES COMETES NO LES FA SERVIR EN AQUEST CONTEXT. D’ACORD QUE L’ÚS GENERAL QUE BÉ COMENTES HI POT INFLUIR. JO SIMPLEMENT HO EVITARIA PER UNA QÜESTIÓ D’ESTÈTICA DEL TEXT.

    Ara bé:

    –En articles d’opinió o en fragments d’informacions en què el periodista es pugui permetre aportar valoracions subjectives, la marca tipogràfica serveix per indicar un ús irònic, eufemístic, un doble sentit, etc. En el cas del llibre d’estil del diari, s’estableix que aquesta marca tipogràfica és sempre la cursiva. I ara ve quan m’enredo (encara més, vull dir!):
    Crec que, efectivament, quan cal ser objectiu no és adequat posar aquesta marca tipogràfica denotant ironia (imaginem-nos-la en un breu sobre un assassinat, per exemple: de seguida arrufaríem el nas), però en els articles de tipus més subjectiu sí que es pot arribar a posar, i jo el que faria és fer la diferència cometes/cursiva i reservaria aquesta última per als casos més clars (estrangerismes, vulgarismes, tecnicismes… també segons el que indiqui el llibre d’estil del diari per a cada paraula o expressió que s’hagi acordat posar així) però deixant entre cometes els usos més especials que expliquen Pujol i Solà en articles d’opinió en què no hi pot haver confusions amb cap citació. Més que res perquè crec que els lectors ja estan familiaritzats o intueixen aquest ús connotatiu de les cometes, i, per tant, es pot perdre informació si es canvia per una cursiva (que per altra banda els lectors també poden confondre amb un ús metalingüístic, sobretot els que ja coneixen aquest ús de la cursiva o també l’intueixen).
    IGUAL COM VEIG UNA POSSIBLE CONFUSIÓ AMB COMETES, NO L’ACABO DE VEURE (O NO LA VEIG TAN GREU) AMB LA CURSIVA. SUPOSO QUE ELS DIARIS ES PERMETEN AQUESTA LLICÈNCIA PER EVITAR L’EQUÍVOC QUE ALGÚ ES PENSI QUE ALGÚ HA DIT UNA COSA QUE EN REALITAT EL REDACTOR MARCARIA COM A IRÒNICA.

    I en el cas que es faci el gest i prou, si aporta informació rellevant també caldria escriure-ho, si més no dins el cos de la notícia, de la mateixa manera que ho faríem si en veu alta respongués que sí a una pregunta de la roda de premsa però fes clarament que no amb el cap. TOTALMENT D’ACORD.
    VAIG PENSAR EL MATEIX EXEMPLE MENTRE FEIA L’ENTRADA. LA QÜESTIÓ ÉS COM REPRODUEIXES AQUEST ‘NO-SÍ’, SI PAGA LA PENA CITAR-LO O BÉ DIR-HO D’UNA ALTRA MANERA.

    En resum, com a expressió més o menys ja fixada, sí que escriuria “entre cometes” més que no pas ho posaria entre cometes (literalment); sí que potser ho posaria entre comes, com un incís.
    NO TINC CLAR QUE HAGI D’ANAR ENTRE COMES, TOT I QUE DE BON PRINCIPI HO HAVIA ESCRIT AIXÍ. PENSA COM HO ESCRIURIES SI APAREGUÉS DESPRÉS: “UN RIVAL HOSTIL ENTRE COMETES”. EM FA LA IMPRESSIÓ QUE ORALMENT NO FEM LA PAUSA EN POSICIÓ POSTERIOR (I ARA EM DIRÀS QUE NO TOTES LES PAUSES ES MARQUEN, I A L’INREVÉS, PERÒ TU JA M’ENTENS…).

    (Ai, ara m’he marejat!) Pel que fa a considerar que hi és més adient una cursiva, depèn del llibre d’estil que s’utilitzi, però en determinats articles i casos unes cometes es podrien arribar a considerar més adients.

    En fi, per fer-me perdonar una mica aquest “rotllo”, et recomano aquest gag de ‘Friends’ relacionat amb el tema:

    MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA SÀVIA APORTACIÓ (I PEL VÍDEO!)

  3. Marta Breu
    29/06/2015

    Després d’aquest apunt detallat i d’aquest fil de comentaris, a mi no em queda gaire a dir, llevat d’aquest comentari banal:

    Àlex, recordes que el J. Costa deia a classe, amb alegria, que el gest de les cometes era l’únic exemple d’introducció d’un signe ortotipogràfic al món col·loquial de la gestualitat? L’ortotipografia no està tan allunyada de la vida real de la gent… 😉

    • afbourdiol
      30/06/2015

      Doncs no ho recordo pas, Marta. No hi devia ser, perquè mira que el Costa em va marcar… Un savi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 30/04/2015 by in altres llengües, citacions, ortotipografia, puntuació, Ramon Solsona and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits