134 Solsono no esborrone
Quan marxes a Solsona un parell de dies, ho fas a la recerca de l’ambient rural que tant ens agrada als camacus –no pas quEmacus, malgrat la botiga– i amb … Continua llegint
CXXXIII Life és question de prioridades
En algun moment de la campanya electoral, entre la precampanya electoral i la jornada electoral, em vaig plantejar de fer un recull de les badades lingüístiques que uns i altra -ço … Continua llegint
127 El pitjor que li pot passar a un crusant
Al Simpàtic de Vilanova i la Geltrú –sempre que hi penso trobo que el nom és ben encertat: la gent el recorda i, en quatre dies, és força conegut– la … Continua llegint
CXXVI L’hortografia no fa por
Si mai aneu a ‘La llar del cafè’ de Vilanova i la Geltú, al vell mig de la Rambla, i el riuet es fa insuportable, al lavabo d’homes us trobareu … Continua llegint
CXXV Hi han coses què no se poden salbar
Fa poc que treballo en el sector, però algun cop ja hi he somniat. Sens dubte, la por més gran d’un corrector lingüístic és espifiar-la -o més aviat no esmenar … Continua llegint
CXXIV No empreu guions: inciten a fumar
Sens dubte, un dels aspectes que et fan sentir més ximple quan encetes un postgrau de correcció és quan et toca torejar l’ortotipografia. Abans d’ensopegar la paraulota, difícilment t’has plantejat … Continua llegint
CXVIII Sobre el txec
Praha (permeteu-me la picada l’ullet a l’ortografia local) és preciós, malgrat les llambordes (no ajuden gaire les vambes de sola fina), a pesar dels hotels de pa sucat amb oli … Continua llegint
CXIV Em foto de tot
Qui llegeixi un títol així pensarà que aquesta entrada tractarà sobre drogues, al·lucinogens i estupefaents de tota mena. Si, en lloc d’això, aquest humil article parla sobre pronoms aglutinats, sens … Continua llegint
