adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

206 Sobre els GRAF

Es coneixen com a sigles la lletra o lletres inicials de diversos mots que s’usen com a abreviació d’un conjunt de paraules, generalment ens o conceptes (per exemple, ANC per Assemblea Nacional Catalana). D’altra banda, els acrònims són les abreviacions formades amb segments inicials o finals de mots i que són pronunciables com a paraules (per exemple, Termcat pel Centre de Terminologia Catalana). Tot i que de vegades es fan servir com a sinònims, no acaben de ser el mateix: tots dos casos corresponen a tipus d’abreviacions, però, mentre que les sigles solen estar formades exclusivament per les inicials dels mots del conjunt, els acrònims tenen més llibertat per triar els segments de les paraules de la denominació completa, ja que es pretén que es puguin llegir com un mot. Les sigles, en canvi, es poden llegir com una paraula (DUI) o bé lletrejades (com l’exemple d’ANC).

Com a conceptes germans però distints, el tractament ortotipogràfic que se’n fa també és diferent. Els llibres d’estil dels diferents mitjans i institucions difereixen en aquest punt, per això us comento, a tall d’exemple, el criteri que seguim a la feina: escrivim totes les sigles amb majúscules fins a les quatre lletres (RFEF), i a partir de les cinc les escrivim només amb majúscula inicial si es poden llegir com una paraula (Unesco però MNCARS). En canvi, escrivim tots els acrònims només amb majúscula inicial, tinguin la llargada que tinguin (Icub, Confecom). Com és obvi, aquest criteri respon a la voluntat de no carregar els textos de capitals.

Tanmateix, com cantaven aquells, la vida és bonica però a vegades complicada, i hi ha excepcions pel que fa a l’ús de les majúscules i les minúscules, com per exemple les  sigles o acrònims que han entrat al diccionari com a paraules d’ús corrent (com ara sida o radar) i també la sigla o l’acrònim que té alguna particularitat a l’hora d’escriure’s, com ara que contingui alguna minúscula, la qual sol correspondre a preposicions o conjuncions (UdG, CiU).

Com a apunt teòric final cal dir que les sigles no es tradueixen mai, excepte en alguns supòsits, com ara els partits que tenen versió oficial en més d’una llengua (PNB) o bé quan la sigla fa referència a un concepte (ERO per expedient de regulació d’ocupació). Així, sovint escrivim sigles que en realitat no corresponen a les inicials de la versió catalana del conjunt de mots (parlem de la Unesco per la sigla en anglès, ja que en català la traducció de l’ens és Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura [i no diem pas Onuecc]).

Acrònims

Els acrònims, un camp de mines

Feta aquesta introducció sense voluntat de ser una explicació exhaustiva de la qüestió, us comento un cas curiós que vam ensopegar a la feina i que explica aquest pròleg:

En aquest meravellós món nostre que és la correcció, pot ben ser que un dia, després d’haver-ho trobat mil vegades, se t’encengui la bombeta i consultis un mot, locució o expressió tot i estar convençut que és correcte. I de vegades la sorpresa és majúscula quan descobreixes que no que no és bo. Hom s’ho pot agafar com una feblesa en la seva competència professional, però també es pot prendre com un avenç, per la nova fitxa mental que tindràs al cervell i per haver anat un pas més enllà en aquesta màxima que regeix el saber que és dubtar de tot (dubto, per tant existeixo).

El cas és que, corregint un article sobre incendis i focs forestals, tot d’una t’apareixen els GRAF, que tant es van sentir arran de l’incendi que es va esdevenir fa uns quants anys a Horta de Sant Joan. Sents campanes a la llunyania de quan fa un temps vas buscar d’on venia la sigla, i vet aquí que la cerca t’encén l’alerta vermella: segons la Viquipèdia, els GRAF són el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals.

Evidentment, arrufes el nas i arqueges les celles, per allò que recolzament no és correcte en el sentit de suport, com tampoc no ho és recolzar (com a verb transitiu) en el sentit de donar suport. Es tracta d’un castellanisme, de la traducció literal d’apoyar, que sí que té aquest sentit metafòric. (Obro un parèntesi: no tinc cap dubte que recolzar acabarà entrant tard o d’hora al diccionari. Si bé el substantiu és més fàcil de substituir [suport], el català no disposa de cap verb transitiu amb aquest significat [hem de recórrer a donar suport, fer costat o perífrasis per l’estil], cosa que ens fa perdre agilitat. I hom podrà dir que per quins set sous hem de ser igual d’àgils que el castellà, i hi estic d’acord, però crec que l’economia lingüística s’acabarà imposant, una mica igual com amb recórrer [transitiu] o imputar [algú], que, si bé no són normatius, als mitjans ja s’usen amb naturalitat.)

El cas és que, fent una cerca ràpida del nom d’aquest grup al portal de la Generalitat i pel web en general, de seguida descobreixes que, amb bon criteri, o bé se sol elidir aquest recolzament (Grup d’Actuacions Forestals, fent passar la erra per la de Grup; fixeu-vos, però, que aleshores la sigla passaria a ser un acrònim i s’hauria d’escriure Graf) o bé se sol canviar aquest Recolzament per Reforç (Grup de Reforç d’Actuacions Forestals), aprofitant que el sentit no canvia gaire i tampoc no és desfigura la sigla, que ja és prou coneguda.

Més enllà de quin sigui en realitat el nom propi i oficial d’aquest grup de bombers, prenguem aquest exemple per fer-nos una pregunta interessant: és lícit corregir el nom propi d’un ens? A parer meu, la línia vermella la marcaria el fet de ser públic o no. Si es tracta d’una empresa privada, el més assenyat és respectar la forma que hagin triat i mantenir el nom de la marca, que cal entendre que potser opta per la incorrecció o la transgressió ortogràfica perseguint algun fi publicitari (una mica com el programa que s’ha estrenat fa poc a Cuatro: El xef, del cuiner que es fa dir Dabiz Muñoz). Cal tenir en compte, però, que sovint aquestes llicències semblen més aviat badades que fan més riure que res més, com el cas del CaixaForum i l’empresa Grifols (proveu de llegir-les com a paraules agudes) o del teatre Arteria (plana, sembla).

I quan es tracta d’un ens públic? L’“amb bon criteri” que he dit més amunt ja em delata: considero que quan es tracta d’un organisme públic el nom s’hauria de regir per un criteri que perseguís la correcció lingüística. Sovint els noms d’aquests ens són més neutres i descriptius, i en cap cas no es pot considerar que la funció que desenvolupen s’hagi de publicitar amb un nom, diguem-ne, impactant.

En el cas que ens ocupa, el dels GRAF, ens vam decantar per l’opció de substituir Recolzament per Reforç a fi de no haver de modificar la sigla. I ara algú podria preguntar: i si la correcció no hagués estat tan senzilla i hagués comportat haver d’alterar la sigla? Aleshores jo respondria, amics meus tots, que quan hi arribem ja en parlarem. No és qüestió de començar l’any trencant-nos excessivament les banyes.

Bon 2016!

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21/01/2016 by in barbarismes, majúscules i minúscules, mitjans de comunicació, ortotipografia and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits