adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CVIII I just speak Catalan; and I am proud of it

Fa poc, a Facebook, vaig rebre una invitació per unir-me a un grup titulat I speak a minority language and I am proud of it. Les xarxes socials, a banda dels innegables aspectes positius que tenen, també manifesten força punts negatius, un dels quals és la cerca cega de l’aixopluc que atorga la col·lectivitat: sóc fan del que són fans els meus amics (“perquè sí”), tinc els mateixos gustos que les meves amistats de la xarxa (una bona part de les quals no saludo pel carrer), m’uneixo compulsivament a tot allò a què em convidin (sense ni tan sols saber què són). Una penyora de tot plegat és un grup que vaig decidir crear a Facebook per a lletraferits de primera, al qual es van unir un grup d’amistats que dubto que comparteixin l’amor per certa obra lexicogràfica de caire més aviat especialitzat.

Jo ja fa un temps que imposo uns certs requisits als grups a què m’uneixo: si és possible que siguin en català (per allò de fer visible la llengua a la xarxa), si és possible que no tinguin cap falta d’ortografia al nom, si és possible amb un poc de suc i un xic de bruc. El 2 de 3 va fer que estigués a punt d’unir-me al grup que comentava abans, fins que se’m va encendre la bombeta: llengua minoritària?, parlant minoritari?, estrats lingüístics?

Endavant la indagació:

El concepte llengua minoritària sovint es concep de manera pejorativa, la qual cosa ha fet que sovint se substitueixi per llengua amb menys parlants (aquesta darrera etiqueta, de tan poc elaborada, em fa pensar en d’altres de famoses, del tipus malalties rares o grip nova). En cap cas no té res a veure amb les llengües minoritzades (terme que, per cert, no consensua el diccionari, però sí la recurrència), les quals han patit un procés de davallada que les ha dutes a una situació dita d’anormalitat. Per tant, es podria considerar que la llengua catalana és una llengua minoritzada (si ens ho prenem des d’una perspectiva que va més enllà dels darrers 35 anys), però no crec pas que sigui minoritària, des d’un punt de vista quantitatiu. Segons que sembla, l’IEC ja es va pronunciar en aquest sentit fa un temps (no he estat capaç de trobar-ne la referència).

Amb tot, fa poc més d’un any que la UNESCO va elaborar un informe que titllava la llengua catalana de “la més forta de les 36 llengües minoritàries o regionals (gran etiqueta, aquesta també) d’Europa”. “Minoritària”, malgrat que triplica el nombre de parlants de la segona llengua dita minoritària, el gallec. I això que a l’informe consideren que el català té 7.200.000 parlants, gairebé tres milions per sota del que hom sol acordar.

Donem una ullada a les 23 llengües oficials de la UE: 8 tenen menys parlants que la llengua catalana (danès, 6 milions; eslovac, 6; eslovè, 2,2; estonià, 1,1; finlandès o finès, 5; maltès 0,3; lituà, 4, i irlandès, 2,8) i 4 més o manco (búlgar, 15 milions; txec, 12; grec, 15, i hongarès, 14,5). M’estalviaré fer més reivindicacions sobre l’oficialitat del català a la UE (m’acabo d’unir al grup corresponent de Facebook), però sí que faig notar que el terme minoritari, en tant que quantitatiu, no té cap sentit en segons quins informes.

Per aquests tres motius (llengua minoritària és un concepte pejoratiu; la llengua catalana, quantitativament, és molt menys minoritària que altres llengües; la llengua catalana hauria de ser oficial a Europa), m’abstindré d’unir-me al grup I speak a minority language and I am proud of it. Sortosament, aquest grup encara té la meitat de membres que el grup de suport a l’oficialitat del català a la UE.

Anuncis

7 comments on “CVIII I just speak Catalan; and I am proud of it

  1. montsellado
    29/05/2010

    No deixa de ser irònic que el grup de llengua “minoritària” estigui escrit en la segona llengua “majoritària”.

  2. Maria M
    29/05/2010

    Montse! Jo també ho he pensat!!

    No sé si el fet de creure que és una llengua minoritària ens ajuda a fer-ne bandera i a defensar, per exemple, l’ensenyament obligatori en català o el doblatge (i/o els subtítols) de les pel·lícules… Però estaria bé poder defensar les coses només pel que són, i no només pel que poden no ser (ui, que m’estic enredant, és que no he dormit gaire).

    D’altra banda, saber -amb les dades de l’adhucador a la mà- que el català és una llengua amb molts més parlants que d’altres que són oficials (perquè tenen estat propi…) em fa replantejar-me les meves primeres classes: Benvinguts al curs de nivell Bàsic d’una llegua amb més parlants que el grec, l’irlandès o l’húngar ( ;P )!!!!!

    • afbourdiol
      29/05/2010

      O potser pel que eren i ja no són? O pel que han estat i sembla que seran? Potser l’excusa de la immersió lingüística no és pas que sigui una llengua minoritària sinó una llengua minoritzada.

      Ara de vegades fins i tot dubto entre húngar i hongarès… Ets una mala influència!

  3. Marta
    03/06/2010

    Molt encertat, això de la llengua minoritària.

    Ah, i que consti que jo sí que són una “fan” de l’Alcover Moll. Ens soluciona tant la vida, de vegades!

    • afbourdiol
      04/06/2010

      Una fan de debò, a més a més! Què faríem sense el DCVB…? I què farem quan tindrem el Coromines…? 😀

  4. Retroenllaç: CXVIII Sobre el txec « adhuCA'T 2.0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 27/05/2010 by in altres llengües, dialectes, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits