adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXVIII Sobre el txec

Praha (permeteu-me la picada l’ullet a l’ortografia local) és preciós, malgrat les llambordes (no ajuden gaire les vambes de sola fina), a pesar dels hotels de pa sucat amb oli (coneguts localment com a close to the city centre), tot i les taquillaires esquerpes (-Student card? –Yes… –Student card? –Wait a minut. –Student card? –I’m looking for it! –Student card? –I understood you!! –Student card? –A parir panteres!!!), per bé que a la plaça més cèntrica, que en realitat és una avinguda, hi hagi tants tripijocs com a la mateixa Rambla de Barcelona (Marihuana? Cocaine? Pussies?; que fem cara de viciosos?) i encara que visquis un reguitzell més de situacions “curioses” que, en tornar, esdevenen meres anècdotes.

Si aquest bloc tractés sobre viatges, us donaria mil i un consells i recomanacions per si mai voleu visitar la capital de la República Txeca (ho podeu fer igualment enviant-me un missatge), però els lletraferits no descansen, treballen inconscientment, així que comparteixo amb vosaltres un manat de reflexions lingüístiques sobre la llengua local i el fet de viatjar a un país amb una llengua tan distant de la nostra, la qual cosa sempre resulta interessant. Oh, benvinguts, passeu, passeu!:

EL TXEC, A LA TEORIA

En el millor els casos, abans de marxar a Praga només has esmentat la paraula txec a classe, quan alguna alumna africa en posició inicial i li dius que, certament, no és el mateix un xec de viatge que un txec de viatge, com tampoc no ho és demanar un xec que demanar un txec, independentment que ho fem al banc o… deixem-ho aquí. Ho sé, l’acudit és dolent i, si m’ho permeteu, les txeques són molt més desitjables que els txecs, però amenitzar les classes forma part de les gangues de l’ofici (segurament això darrer us fa riure més que l’acudit).

En tot cas, abans de viatjar, recorres a la (santa) Viquipèdia i descobreixes un grapat d’aspectes curiosos de la llengua que ens ocupa:

a)      El nombre de parlants és, si fa no fa, el mateix que el de catalanòfons. En canvi, és oficial a la Unió Europea.

b)      La intercomprensió amb l’eslovac, per raons ben òbvies, és gairebé perfecta. Fa gràcia que, després de dir això, l’article que hi dedica la Viquipèdia digui que la distància entre ambdues llengües és semblant a la que hi ha entre el català i l’occità, tot i que una mica més gran. “Intercomprensió gairebé perfecta”, doncs?

c)      Té quatre gènere: masculí animat, inanimat, femení i neutre (si ja és difícil amb tres…).

d)      Té deu vocals: les cinc habituals (e oberta, o tancada) i les respectives variants, amb més durada (les que duen accent).

e)      Segons que sembla, la fonètica no és complicada per a un catalanòfon, llevat d’un so a cavall entre la erra i la xeix (em declaro incapaç de pronunciar-ho).

f)        Les consonants se separen en suaus i dures (les suaus són les que duen barret).

g)      Té tres grans dialectes.

Per a més informació, cliqueu ací.

EL TXEC, A LA PRÀCTICA

Tots hem jugat algun cop a imitar llengües diferents de la nostra; és prou divertit i, si m’ho permeteu, no presenta gaires dificultats (dispenseu-me de bell antuvi per la generalització): imitem les llengües africanes formant paraules trisíl·labes amb estructura consonant-vocal i combinant únicament nasals i oclusives: bamako, kotagu, naduga; juguem a fer de xinesos conjuminant semiconsonants i aspirades tot donant-hi una certa musicalitat: ua-hi-ha, ie-hu-ua, uo-ie-hi; ens convertim en francòfons fent amb els llavis una forma de tulipa (que consti que no he dit “cul d’ànec”, eh?) i fent totes les paraules agudes, bo i pronunciant una erra uvular que esdevé una quimera per a la majoria de parlants: alóg, se que l’on dua fég, se pagtíg.

Si haguéssim de fer el mateix amb les llengües eslaves, però, la cosa es complicaria: no té cap prosòdia característica (la musicalitat és bastant nul·la) i la fonètica no presenta cap so excessivament característic (força esses, en tot cas). De fet, com a llengua d’aquesta família, segurament el que en sorprèn més és la quantitat de consonants consecutives que són capaços de pronunciar (quina mà de dígrafs!) i el fet que, en parlar, no separin els llavis més de mig centímetre (ja m’agradaria fer-los dir algun mot africà dels que citat anteriorment). L’ortografia, al seu torn, sembla inencalçable: la mateixa vocal accentuada, sense accentuar i amb barret; esses, ces, erres, enes, des, tes i zetes amb barret; grafies la pronúncia de les quals difereix força de la que en faria qualsevol de nosaltres…

Decididament, quan veia algun anunci d’acadèmies d’idiomes que ensenyaven txec, mirava cap a una altra banda i dissimulava el calfred. Gairebé la mateixa sensació que veure com trempa el turonet que porta a la rèplica de la torre Eiffel, a Mala Strana.

EL TXEC RESPECTE DEL CATALÀ

Certament, la distància entre el txec i qualsevol altra llengua que conegui és abismal. Només a cops era capaç de discernir qui parlava en txec i qui ho feia en rus (que, per cert, n’hi ha molts), gràcies a les quatre paraules que recordo del primer curs a l’EOI. Resulta una quimera escatir quin tiquet de tramvia és el senzill (ho acabes endevinant pel preu), com també ho és entendre la taquillaire del museu de la policia, que s’entesta a parlar-te en txec (això sí, ben a poc a poc i mostrant el seu do de mim).

Més d’un cop m’he etzibat mentalment un “però és que no ho poden dir en anglès?”, però de seguida he recordat d’on vinc i què parlo, i m’he estat d’exterioritzar-lo. Quantes vegades dec haver repetit allò de “quan vas a un lloc en què parlen una llengua diferent no pots exigir res”. Més fulles, si us plau.

L’ANGLÈS DEL TRADUCTOR SOBREVALORAT (ambigüitat volguda)

Els llicenciats en Traducció i Interpretació (no goso dir-ne traductors ni intèrprets) sempre tindrem una pedra a la sabata: de seguida que algú s’assabenta del que has estudiat i quins idiomes has triat durant l’itinerari, et deixa anar el famós “així tu domines perfectament…”. Ai, mare! I ara qui li aixafa el castell de sorra i li fa entendre que per esdevenir un traductor excel·lent només cal un 50% de reading, un 25% de use of X i un altre 25% de mínim interès per la llengua a la qual tradueix? (Deixem el listening per als intèrprets i el writing i l’speaking per als intrèpids traductors “inversos”.)

Per aquest mateix motiu, quan marxes a l’estranger i els acompanyants tenen un nivell, a priori, pitjor que el teu de la lingua franca per excel·lència, de seguida notes uns ulls clavats al clatell cada vegada que cal demanar alguna cosa. A banda d’això, personalment sempre tens el rau-rau mental de pensar que fa mesos i panys (no rima, però l’alternativa passa de taca d’oli) que no parles anglès i potser ja has oblidat els phrasal verbs que et fan quedar com un entès en la llengua de Xècspir (també se us omple el pap quan dieu call off en lloc de cancel?). La primera conversa amb la recepcionista russa et fa guanyar confiança en tu mateix, la qual augmenta quan posteriorment sents espanyols i francesos (es)barallant-se amb la hac aspirada (uns tant i uns altres tan poc). Decididament, sempre ens quedarà París.

En fi, després de totes aquestes reflexions, he decidit començar una col·lecció de llibres de temàtica diversa en llengües diferents. Això sí, si no fos per les fotografies, no arribaria a desllorigar que el llibre de tortugues que he comprat parla del procés de còpula d’aquests rèptils. Ai las!

Anuncis

5 comments on “CXVIII Sobre el txec

  1. Marta
    15/08/2010

    Una bona crònica “sociolingüística” del viatge. Per cert, a mi també em vénen uns quants calfreds quan penso en la possibilitat d’estudiar txec… (I després de la teva explicació, encara més.)

  2. Jaume
    16/08/2010

    Tot és un començar! Què hi diuen en Fabra i la Norma?

  3. Jaume
    16/08/2010

    alça quina falta he comès, oi? em sembla que hauré d’obrir una secció en el bloc o bé apuntar-me en el Facebook i ja sé quin grup crearé: “Les pífies d’en Jaume”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 13/08/2010 by in altres llengües, anècdotes, dialectes, ortografia, pronúncia, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits