adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CIX Chez le médecin

Sembla difícil que a cal metge puguis trobar material per a un bloc d’aquest tipus, però aquesta tarda m’hi he trobat…

Resulta que el metge de sempre, castellanoparlant amb bon català, no hi era, i m’ha rebut la substituta, francòfona… amb un català encara millor. Li han fet gràcia els meus orígens familiars i lingüístics, i de seguida que ha sabut que era professor de català hem encetat una conversa bilingüe força interessant. Sovint tendim a pensar que certs parlants, per la situació lingüística que viuen, no són capaços d’entendre certes realitats. Sense ànim de generalitzar, sempre he pensat que la comunitat lingüística francesa és prou renitent al multilingüisme (dit altrament riquesa lingüística), a causa de dos factors principals: haver estat una lingua franca durant anys i panys (per què n’hem d’aprendre i valorar d’altres si amb la meva en tinc prou?) i el model estàndard francès, unitari monocèntric (que implica, a voltes, menystenir la variació lingüística).

El cas és que la metgessa era l’excepció embolcallada amb pell humana –exagero deliberadament; repeteixo: no pretenc pas generalitzar–: de seguida s’ha afanyat a assegurar que la frontera entre Catalunya i França era de les més difuses que coneixia, a declarar l’estima que tenia per la llengua catalana (“molt musical”) i, finalment, a explicar les peripècies que havia viscut quan s’havia engrescat amb el nivell D (“que no sols implica tenir coneixements generals de literatura, història i gramàtica, sinó també llegir en català regularment”; “el dictat és gairebé impossible de superar, amb paraules que difícilment has ensopegat mai”).

Hi estic completament d’acord: si (alguns) catalans ens queixem de la desafecció que sentim envers l’estat que ens… aplega (o arreplega), no sé pas què deuen sentir (alguns) rossellonesos; sempre he cregut que les llengües llatines són més musicals, metafòricament i literal, que no pas d’altres de famílies lingüístiques diferents (m’ha fet pensar en una companya figuerenca que volia saber com sonava el català, eles velars a banda, per a un no catalanoparlant), i sí, el nivell superior de català sovint passa de taca d’oli (algú sap quin és el plural de cuscús?; jo tampoc no ho hauria sabut).

En fi, 10 minuts més tard de conversa he sortit de la consulta amb el cap ben alt, el pap inflat i el ritme marcial, mentre he sentit com la metgessa, engrescada, ha rebut la dona octogenària que anava al darrere directament en francès. De ben segur que el públic deu haver pensat que era la típica gavatxa tibada.

Advertisements

6 comments on “CIX Chez le médecin

  1. montsellado
    31/05/2010

    Hi ha qui surt al bosc i hi troba pleonasmes, hi ha qui va a l’ambulatori i hi troba sensibilitats lingüístiques i després hi ha qui ni és capaç d’ensopegar un rovelló ni que la visiti un professional més de cinc minuts (ai, que n’està de mal repartit el món!).

    Pel que fa al D d’enguany, no era impossible i si no arribo al 7 assumiré la meva responsabilitat… tanmateix això no implica que pugui demanar una revisió d’examen (encara no he paït que el cava no sigui sinònim del xampany i que el photoshop no sigui una eina pròpia dels dissenyadors gràfics :-)).

  2. afbourdiol
    01/06/2010

    Acabes de definir perfectament els tres esglaons: mestre, lletraferit de pa sucat amb oli i… aspirant a lletraferida? Posa’t tu mateixa l’etiqueta. :_)

    Cava no és sinònim de xampany? Jo hauria respost el mateix, i veig que el DIEC2 ens dóna la raó (potser no és ben bé el mateix, però “popularment” sovint ens hi referim amb totes dues formes).

    M’he perdut amb això del Photoshop…

  3. montsellado
    01/06/2010

    Home, fins ara m’havia autoetiquetat com a perepunyetes (montsepunyetes pels amics), però m’agrada més la que proposes.

    Pel que fa al cava, el photoshop i una altra història que no ve al cas, són els culpables que l’any passat em faltessin tres dècimes per assolir una puntuació rodoneta… i totes tres en (in)comprensió lectora!

    Celebro que tu també pensis que cava i xampany són sinònims malgrat que el criteri de correcció fos un altre. M’acabes de reforçar la meva tendència natural al “eppur si muove”.

    • afbourdiol
      02/06/2010

      Començo a sentir campanes… El barem de la vostra CL trontollava una mica (ja veus que he optat per un verb més “fort” que grinyolar).

      Que n’ets, de saberuda! 🙂

  4. Jaume
    02/06/2010

    Perdoneu que talli aquest duet. Ara em tocarà fer de baríton, que són els que aixafen les guitarres als tenors i les sopranos.

    Jo vaig aprendre que el plural de cuscús era cuscussos. Em faig creus de la meva inòpia! Mira que seria fàcil recordar que fa el mateix plural d’arròs. (Ja sento un “dejavú”. No ho vam discutir l’any passat això? ). NO hauríem d’ensenyar quin criteri aplica la llengua per formar o derivar una paraula que no pas anar enumerant un llistat de normes i excepcions?

    • afbourdiol
      02/06/2010

      Orgullosos que tallis el duet i hi aportis llum. 🙂

      Tens tota la raó que s’ha de valorar conèixer els mecanismes d’una llengua en aspectes més o menys… “exactes”. Ara bé, no creus que sovint a les proves es peca d’anar a buscar l’excepció? Potser ens interessaria més avaluar com s’apostrofa Irene, inepta i inútil (pobra Irene!) que no pas una o ira. O potser les noves proves ja miren de tirar per aquí, no ho sé…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 29/05/2010 by in anècdotes, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits