adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

Si ens llevem ben d’hora…

(article publicat a la revista Tothosap del gener del 2022)

Fa mesos, a propòsit de la confusió entre escoltar (‘parar l’orella’, voluntàriament) i sentir (‘percebre un so’, involuntàriament), introduíem un concepte clau: comunicativament la polisèmia, els mots amb més d’un significat, és poc rendible; sempre val més assignar a cada paraula un únic sentit.

Posem l’exemple d’aixecar-se i llevar-se. Aquests dos verbs són sinònims parcials: comparteixen el sentit de ‘sortir del llit’, i en el nostre dialecte aixecar-se també es fa servir per dir que algú es posa dret (esborrem *de peu, que és un calc inadmissible!). Podem dir que algú s’aixeca de la cadira i que s’aixeca o es lleva a les sis del matí. Amb tot, és millor que aixecar-se el reservem per al sentit de posar-nos drets i que llevar-se el potenciem quan parlem de sortir del llit. Per a cada paraula, un significat.

Quan diem que això és el més eficaç comunicativament, volem dir que així resolem possibles equívocs: si cada mot només té un sentit, no hi ha confusió. Potser aixecar-se i llevar-se són molt pròxims, però hi ha molts exemples. Quan diem que la policia registrarà els nouvinguts, què enteneu? Si no som malpensats, que els inscriurà en un registre i que en portarà un control. Però també podríem pensar que els examinarà minuciosament per si porten res d’il·lícit, que els escorcollarà.

Com veieu, amb registrar i escorcollar els equívocs són més possibles. I, per a més inri, aquesta barreja de significats és doblement inadequada, perquè en català registrar només té el significat de la inscripció en un registre, no pas l’associat amb escorcollar. D’on creieu que ve la confusió? Ho heu encertat: del castellà. En espanyol, registrar sí que té tots dos significats. I passa una mica el mateix amb aixecar-se i llevar-se: en castellà de tot en diuen levantarse, per això en català ho concentrem tot en aixecar-se.

Ja som al cap del carrer: cada cop que en espanyol només tenen una paraula per designar dos sentits, en català ho calquem i un dels dos mots que teníem perd vitalitat a risc de no ser tan precisos. Recordeu què passava amb sentir i escoltar? També ve de la confusió entre oír i escuchar a favor de la segona, cas encara més greu perquè en espanyol aquesta no distinció tampoc és adequada (calquem una incorrecció).

Més exemples:podem quedar aviat, el mes que ve, encara que no ens vegem d’hora, a les set del matí (en espanyol de tot en diuen pronto, i d’hora queda arraconat). En català sentim o ensumem flaires, involuntàriament,però olorem una rosa, si ens acostem la flor al nas (en castellà tot és oler i ara ja ho olorem tot). Un llum, l’aparell que il·lumina, no és el mateix que una llum, la claror (encara que en espanyol luz sigui sempre una paraula femenina i nosaltres els imitem).

Resumint: la influència del castellà és arreu, i aquestes pèrdues de matisos no tenen cap sentit. Només comporten equívocs i minva de riquesa lèxica. Si de debò volem tenir una llengua genuïna i diversa, fixem-nos-hi, perquè a cada bugada perdem un llençol… i aviat tindrem el llit nu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 31/01/2022 by in Uncategorized.

Entrades anteriors