adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

190 No llueix tot el que és or: bonyiga

Quan a la feina ensopegues una frase en què la màquina de traducció automàtica ha convertit una boñiga castellana en bonyiga, ras i curt, amb la simple operació de cirurgia estètica de rigor, arqueges les celles i arrufes el nas (una mica fent cara del papa albanià).

Arqueges les celles perquè no sabies que bonyiga es podia dir era correcte en català. Ipso facto descobreixes que sí, amb la minsa informació etimològica que “prové del castellà”. Sense pecar de mestretites, era prou evident. El DRAE diu que l’etimologia de boñiga és “discutida” (i dormen tranquils, ells), mentre que el Clave informa que prové del llatí bunnica. Una bonyiga és bunnica? Redéu, contra gustos…

A hores d’ara ja t’has posat el barret i la jaqueta de cuiro, t’has descuidat que tenies un document de Word obert, i jugues a fer d’Indiana Jones de les paraules (pel camí descobreixes que bonic prové o bé de l’aragonès bonico o bé del castellà bonito): després d’una estona de pic i pala, descobreixes en un article titulat Miscelánea filológica circumpirenaica, de Patxi Oroz Arizcuren, que tracta en realitat sobre l’origen de boina, que Coromines diferencia dos ètims diferents: bunnia i bunnica (“Estamos ante un intrincadísimo problema debido a la dificultad surgida de la falta de armonización entre la semántica y la fonética, que estaría resuelta a juicio de Corominas [sic] si se partiera de *bunnia, por un lado, y de *bunnica por otro.”).

Justament, de seguida que he ensopegat bunnica he pensat que la buina catalana bé devia venir del mateix ètim, però ara apareix un bunnia sospitós. I per acabar-ho d’adobar el GDLC assegura que ve del llatí bovina, després de la fase buïna (el DCVB se salta l’estadi interessant i diu simplement que prové de bovina). I ara la pregunta és: aquest buïna és una forma (sembla que posterior) de bunnica o bé de bunnia? Si fos això darrer, de bovina es formaria bunnia i bunnica, que al seu torn donen, independentment, buina i bonyiga? Vaig un moment a la farmaciola i torno.

Ja sóc aquí. Certament, a simple vista sembla que buina  i bonyiga haurien de provenir del mateix ètim. En fi, al capdavall és interessant saber que hi ha força discrepància en aquest sentit i, en un estadi superior, a l’hora de parlar de l’origen de paraules com bunyol, bovina i bony. Si un diumenge no sabeu què fer, grateu-hi, grateu-hi, que pinta bé!

Reprenent el fil del començament de l’entrada, arrufes el nas perquè no trobes que la bonyiga catalana tingui la mateixa recurrència que la castellana (no és pas que les vaques d’aquí vagin més bé, o més malament, de ventre que… bé, ja m’enteneu: vull dir lingüísticament).

A la feina tot plegat origina un diàleg interessant:

A: Així què, hi deixo bonyiga? No es fa anar gaire, no?

B: Per mi sí. O això o tifa de vaca.

C (de pagès): No foteu que bonyiga és correcte, no ho havia sentit mai!

A: Oi que no?

C: A casa sempre n’hem dit tifa (ras i curt). O cagarada, en tot cas.

A: Tifa ras i curt, sense explicitar de què?

C: I tova?

B: Home, tova més que de vaca sembla de nen, oi?

C: Calla, hi havia una altra paraula: viuna, vuina, vinua…

A: Buina?

C: Exacte!

En fi, tanco la paradeta, que encara se m’encendrà una altra bombeta i una entrada que havia de ser àgil i amena es farà encara més espessa. No m’emmerdo més. Tants caps, tantes tifes. (Em sap greu, però gairebé es podria dir que he escrit tot això per poder fer aquests acudits.)

arale

Impossible no pensar-hi

Advertisements

9 comments on “190 No llueix tot el que és or: bonyiga

  1. Jordi
    31/05/2013

    Hola, Àlex! He trobat molt interessant el teu article. Has mirat què en diu el DCVB? Per mi, és el diccionari de referència en aquests casos.
    ‘Buina’ és la forma més estesa a tot el domini català. M’hauria agradat preguntar-li al meu avi, que era pagès, però em refio 100% de l’Alcover-Moll.
    Bona feina!
    Jordi

    • afbourdiol
      31/05/2013

      Jordi,

      Sí, sí que l’he consultat. Sense el Coromines en línia, és el que aporta més informació etimològica.

      Gràcies!

  2. Montse
    31/05/2013

    Mai de la vida havia ensopegat -parlant- amb buines ni bonyigues. Amb tifes, toves, cagarades, cagarros i cagallons sí. El teu post és molt interessant -i divertit- però m’he marejat una mica i al final ja m’ha semblat que les boines i les bonyigues s’assemblen més enllà de l’etimologia (eeeecs!).

    Celebro tornar-te a veure per aquestes xarxes del Senyor… ja pensava que estaves tancat en un búnquer fent la traducció d’algun súpervendes 😉

    • afbourdiol
      31/05/2013

      Ha, ha, ha! Ara recordo aquell personatge del ‘Força Barça’ que duia una ensaïmada a tall de barret. Doncs sí que s’assemblen, sí…

      I no, no estava fent la traducció de cap supervendes. Ja saps que això del blog va una mica a rampells.

  3. Marta
    03/06/2013

    Molt interessant la branca del ‘bony’, jo voto que la cosa tira més aviat per aquí. A veure si trobem un diumenge desvagat i podem gratar-hi…

    • afbourdiol
      12/06/2013

      Que no ens faci venir mals de cap! Amb els maldecaps ja hi compto…

  4. ficahilallengua
    16/06/2013

    Però no ens has explicat el més interessant: què hi vas posar?

    • afbourdiol
      18/06/2013

      Bona! Vaig pensar que no havia dit la meva solució quan ja havia publicat l’entrada. Vaig optar per ‘tifa’, que em va semblar que era d’àmbit més general que no pas ‘buina’ o ‘bonyiga’.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits