Planys d’un gens vell foll que pens i no dorm

Pel llit volt com boig amb peus plens de polls.

El jaç-jou ja bull; té, no tanc els ulls.

Hom hi met el coll, que ço és ben de folls,

ans per mi és un rull, on rien de rien culls.

.

Hui no puc dir blat, amb ni xic de grat,

puix per mal gens nou, i en un llit bo i tou,

em sent com un bat que no pot ni amb plats.

Per quins cent-set sous, sent cops si no plou?

.

Em cou molt el nas, em fot mal el braç.

No dorm pas al ras, ans en un gran jaç!

Me n’hi vaig gens tard, però, pla!, no puc pas.

Com si no fos buit, sent que clou el llit.

.

Ja sóc ben bé cuit, not els polls al pit.

Deix ‘na tres forts crits: “Coi!, au!, ja no és nit!”