adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXXXVII Llonguet bru

Com sempre, fora de termini –massa tard per al primer boom i just el dia abans que l’Ara l’oferís–, dissabte vaig mirar Pa negre. No sóc cap expert en cinema i encara menys cap superamant del setè art, així que em limitaré a dir que em va agradar força, segurament perquè el film te un argument que es podria titllar d’enrevessat, però que alhora no fa de mal seguir. Resultat?: l’èxit entre els no-cinèfils deu ser fruit que, per un pic, som capaços de capir una trama de nivell C. Per cert, la primera escena de la pel·lícula és una de les més dures que he vist mai; supera fins i tot la famosa d’American History X.

Pel que fa a la llengua triada per al film, algú ja m’havia comentat que estava força bé, ja que el parlar era força “genuí” –en altres paraules, que s’identificava com una variant no contemporània. Mes enllà de si s’adiu prou amb el cronolecte dels anys quaranta, el qual desconec força, la veritat és que el mer fet que de vegades arquegem les celles, bé sigui pel barbarisme o per l’arcaisme, ja és penyora que, si més no, s’hi han mirat prou.

Algunes reflexions:

a)      L’accent dels dos nens protagonistes és… no barceloní, per dir-ne d’alguna manera. A més a més, els surt prou natural, sobretot en el cas de l’Andreu, que a cops és difícil d’entendre, fins i tot. Grinyola, però, que els nens de pagès parlin mes genuí que els pares. Es nota que alguns actors fan l’esforç de cercar l’accent postís, la qual cosa s’agraeix. Dels que conec, se li nota a en Sergi López –vilanoví de soca-rel i, per tant, amb el timbre medial de les es i les os–, que fa l’esforç d’obrir i tancar correctament. Si us hi fixeu, notareu que a cops obre la tònica del verb esperar, però que a voltes li surt tancada

b)      Quant a alguns aspectes més concrets, al film s’hi detecten incorreccions ben pròpies de la llengua oral (pleonasmes del tipus “te’n recordes de…” o el famós “els hi”), algun arcaisme (la recurrència alta de la paraula romanços com a sinònim de disbarats), barbarismes propis de l’època (em va semblar que en algun moment deien lujo en comptes de luxe; monstro per monstre, tot i que altres personatges ho diuen “bé”), etcètera. Tot plegat es podria valorar de dues maneres: simples descuits o bé voluntat de reflectir el català de l’època. Permeteu-me que aposti pel segon cavall.

c)      Quant a la traducció a l’espanyol, que no he vist ni sentit, m’agradaria saber com se’n surten per reflectir algunes situacions sociolingüístiques curioses, com ara quan l’Andreu no entén el que li diu un guàrdia civil en castellà, el català no matern d’aquest mateix guàrdia civil o com el professor fa classe en castellà però en canvi parla en petit comitè en català amb cada alumne dins de la mateixa aula. Suposo que, com en qualsevol traducció, es perden matisos. Traduttore traditore!

En fi, es podria debatre fins a la mort –o potser no tant– si les tries dels encarregats de la pel·lícula han estat encertades o no, però si més no ja se’ls pot agrair que hagin tingut en compte que el català de fa 70 anys no és pas el mateix que el d’avui dia. Com a mínim no han parit un parlar tan lingüísticament inversemblant com el de Ventdelplà.

Anuncis

8 comments on “CXXXVII Llonguet bru

  1. Montse
    25/03/2011

    Certament un inici de pel·lícula ben dur. Volia anar-hi amb els nanos, però quan vaig mirar el tràiler, vaig decidir de seguida deixar-los a casa (per ser sincera, jo mateixa em vaig haver de posar la mà davant de la cara dissimuladament… no tinc estómac, ja ho veig).

    M’encanta l’anàlisi que fas de la pel·lícula i cal reconèixer que sense una oïda ben entrenada a la resta dels mortals se’ns escapen aquestes coses. Només puc dir que:
    a) Més d’un (barceloní?) es va perdre una mica en els diàlegs (de tant en tant escoltava un “què ha dit?” de la gent que m’envoltava)
    b) Les incorreccions em van semblar encertadíssimes. Si haguessin parlat com filòlegs no ens els hauriem cregut. 😉

    • afbourdiol
      25/03/2011

      Oi que s’i? Entre el roc i el cavall… Sens dubte, t’e un inici d’aquells que enganxa…

      M’es que no pas entrenada, “ensinistrada”, gosaria dir! 😉

      a) Ja em començo a penedir d’haver dit barcelon’i… Les altres opcions eren: “genu’i” (que potser el barcelon’i no ho ‘es?) o “de la Catalunya profunda” (una mica a l’estil d’Intereconomia). Ara se m’acut “central d’interior”, “hagu’es” (a la pel·li tamb’e ho diuen!) estat millor. I s’i, a mi tamb’e em costava seguir algun di’aleg, sobretot al principi. Alg’u va ser capaç d’entendre que el que el noi moribund deia a l’Andreu era “Pitorriua”?

      b) Potser per aquest motiu no m’ha fet esgarrifar mai un Terminator que engegava “a pastar fang”. Ai, lo col·loquial!

  2. Marta
    26/03/2011

    Jo encara no l’he vista…! Però molt bona anàlisi lingüística.

  3. afbourdiol
    26/03/2011

    Molt recomanable, la pel·li! Gr’acies!

  4. Jaume
    29/03/2011

    Ja veig que em tocarà fer de cigró bru (?) i de Molina polac. La vaig trobar avorridota. Hi anava ben pansidot i la primera escena em va despertar perquè no entenia els diàlegs. Mira que la branca materna ve de les Guilleries, banda selvatana!

    Ara bé, quant a les incorreccions orals, no estic gens d’acord amb aquest qualificatiu. No crec– a veure si ara començaré a entendre en Solà– que siguin tals pleonasmes. És un judici de valor influït per l’escriptura. Ves, per què es van haver d’inventar les gramàtiques: per parlar o per escriure? És un recurs propi del canal: l’oral. Produïm tematitzacions precisament per captar l’atenció constant de l’oient (és una tesi xusquera, però crec que hi ha estudis). En canvi, en l’escrit, com que tens el recurs de la vista no et fa falta aquesta relació tan pròxima entre el referent i el pronom (el que dóna fer combinacions binàries a l’aula).

    Ara, veus –compto que hi estarem d’acord– no entenc per què subtitulen: “els hi durem els informes [als de l’FBI].

    • afbourdiol
      29/03/2011

      Hi estic d’acord, Jaume. De vegades els del gremi tendim massa a sancionar com a “correcte/incorrecte”; deu ser (de)formaci’o professionals. (Entre el “no barcelon’i” i aix’o em penso que m’ho haur’e de fer mirar…) M’has fet recordar certes classes del teu estimat Daniel Cassany sobre Gryce, an’afores, cat’afores i etc’etera. Aleshores eren avorrides, ara hi tornaria.

      No s’e si hi acabo d’estar d’acord, amb aix’o ‘ultim: els subt’itols serien ben b’e el llindar entre l’escrit i l’oral, oi? Igual com trobo versemblant que es reprodueixen pleonasmes (deixa-me’n dir aix’i ;-)) t’ipics de l’oral en di’alegs orals, per qu’e no en l’escrit? Ara penso en el Monz’o, que si no vaig errat ho fa en les novel·les que escriu.

      Per cert, crec que l’article d’avui d’en Pla Nualart (que ja he repiulat) interessa als profes i profas de D…

  5. Jaume
    30/03/2011

    Vaig molt perdut amb el Nualart. Entre les teves piulades i dels infoMigjorn no sé mai si llegeixo algun article al dia…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 24/03/2011 by in altres llengües, dialectes, lèxic, literatura, pronúncia.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits