adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXXXVIII La llengua més fàcil del món

En un dels molts basars xinesos –altrament coneguts com a xinos o, encara, vint duros o tot a cent– de la rodalia de la plaça del mercat de Vilanova, em faig el valent a l’hora de pagar amb el dependent:

Ni’hao –segons de tensió-. Nihao’ma?

Sembla mentida, però els ciutadans xinesos que ara viuen a Catalunya no en deuen saber res, de la globalització –millor mundialització?-, i encara se sorprenen, molt i molt gratament, quan algú fa l’esforç de dir-los quatle palaules en la seva llengua:

-“·$·$%%&/$&/ -m’etziba, tot somrient.

No goso demanar què carai m’ha dit, però la meva cara paga:

-Quiele desi ‘yo estoy bien’.

Trec pit i intento fer-me el valent:

-Y entonces wa’hinha qué quiere decir?

-‘Estoy bien’, también.

-Y wohan’lei?

-‘Estoy bien’, también.

Em demano si paga la pena continuar fent incursions en aquesta llengua, fins que la dependenta catalana –figura que s’està estenent molt i molt en aquest tipus de comerços– em soluciona la vida:

-Vamos, que no continues aprendiendo chino, que todo quiere decir lo mismo.

Pago, sense gosar dir ‘xiexie, i toco el dos.

Advertisements

9 comments on “CXXXVIII La llengua més fàcil del món

  1. Montse
    29/03/2011

    Àlex, m’he quedat parada: saps parlar castellà!!! 😀 😀 😀

  2. Jaume
    29/03/2011

    Mentre et llegia, m’has fet recordar una anècdota d’una estada a París. Me les vaig tenir amb l’expenedora de bitllets de l’estació de metro de la Bastille. Em va fer gràcia demanar-li’n dos.Però no sé com ho vaig dir perquè es va emprenyar. Va acabar escridassant-nos. Té delicte que abans de dir-i el nom del porc en català vaig mirar de denfensar-me en francès. Li vaig mirar de dir que em demostrava que era una mala educada perquè era estranger, no sabia la seva llengua i havia mirat de fer un esforç.

    Què demostren aquestes anècdotes? L’estranyesa que ens provoca perquè ets sents agredit quan recorres a la cortesia lingüística –no he xerrat gens aquest matí; es nota, oi?.

    • afbourdiol
      29/03/2011

      Jo el que no entenc ‘es la por que ens fa dir “no entenc el que dius”. Fa poc vaig estar xerrant amb una noia que no deia res, nom’es feia que s’i. Va trigar vint minuts a dir-me que era d’Albacete i no entenia el catal’a.

      En aix’o, els poliglotes tenim sort…

  3. Reflexionem-hi
    01/04/2011

    Hehe, no sé què és millor, si l’entrada (quina llàstima que “Estoy bién, también” no contingui cap erra, encara seria més graciós) o els comentaris (la Montse i el castellà i la noia d’Albacete, pobrissona)!

    Quin valor, tu, provar de parlar xinès… jo només se dir “Wan ton” fregit.

  4. Marta
    16/04/2011

    Variació lingüística? 😉

  5. afbourdiol
    16/04/2011

    Del xin’es? M’es aviat devia ser “inintercomprensi’o lingüística”. 😉

  6. Retroenllaç: CLXXXI Sobre el portuguès « adhuCA'T 2.0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 29/03/2011 by in altres llengües, anècdotes.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits