adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

17 TVE no estima la llengua

La veritat és que sempre m’ha semblat molt bé que TVE es prengui la molèstia d’emetre un telenotícies en català. De fet, l’estat espanyol té quatre llengües oficials, per la qual cosa és si més no assenyat que emetin espais televisius en tots quatre idiomes. Una altra cosa és el repartiment de la graella en funció de cada idioma, d’acord. Amb tot, segurament no ens sobtaria gens si aquesta cadena es limités a emetre exclusivament en espanyol, tal com fan moltes altres televisions privades.

El cas, però, és que en vaig tenir prou amb cinc minuts del telenotícies que emeten al migdia per adonar-me que s’haurien de fer mirar la qualitat de la llengua dels seus serveis informatius. Prometo que la sèrie d’errors que cito a continuació van tenir lloc concentrats en, a tot estirar, un parell català de notícies:

“Premi NObel.” Ep! Alerta amb la tònica en la versió catalana!
“El sida.” Arruix! Calçotets o calces?
“Els hi van dir que…” Ruaix! Pleonasme de torn.
“Costa de Marfil.” Alça! Segur que el país es diu així?

No puc deixar de pensar en mon avi, mon pare o mon germà. Tot plegat no fa cap bé al parlant de català no lletraferit. En tot cas, només serveix perquè quan arribis a una televisió facin uns ulls com unes taronges i diguin allò de: “Costa d’Ivori? No ho havia sentit mai”.

La veritat és que crec que m’estimaria més que, fins que no decideixin contractar un corrector, facin el programa directament en espanyol.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 05/08/2008 by in Josep Ruaix, mitjans de comunicació, pronúncia, pronoms, societat, toponímia.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits