CXXIX Avui és un dia trist
Per a un humil corrector, el pitjor que et pot passar de bon matí és haver de corregir la notícia en què s’anuncia la mort de Joan Solà. El dol, però, es fa extensible a lletraferits, lingüistes, filòlegs, assessors i amants de la llengua varis. “Com en diem?”, m’han demanat. I la resposta era òbvia: com vulgueu. Tot hi lliga. Tot ho era.
Que sigui l’endemà d’una notícia que li hauria fet venir tant de mal com la decisió del TSJC té nassos. “L’ofensiva contra el català s’intensifica”, “Nou cop judicial al català” o “Primer golpe del catalán tras la sentencia del Estatut”, titulen alguns diaris. I, al vespre, comproves que això li passa al davant als informatius. Pf!
Que el mateix dia en què ensopegues la mala nova de la mort d’aquest gran catedràtic i professor sigui la teva “estrena” en una universitat encara és més irònic. “Digue’ls quina ha estat la notícia del dia”, em comenta l’acompanyant abans de començar. I els alumnes m’han mirat amb ulls esbatanats i només han estat capaços de sospirar un: “Un lingüista, no?” I un be negre!, avui ha traspassat el Pompeu Fabra en vida. O potser algú de millor.
No m’allargasso més. En el fons, no val la pena plànyer-lo sinó, en tot cas, compadir-nos del futur -de l’estudi- de la llengua. (Si ja trigava a aparèixer la gramàtica normativa, quant trigarà ara?) Vindran més Solans, n’estic convençut, però cap com ell.
Avui és un dia trist.
Gràcies, però… a reveure!
http://www.youtube.com/watch?v=dmfBHJLNQQ4
adhuca't 
Avui és un dia trist, avui ha mort un gran, un mestre…!
Sí. I no sé per què, però em fa la impressió que no l’hem acomiadat com hauria calgut. Sol passar, oi?
No seguiré demostrant la meva manca d’empatia ni faré cap més comentari poc respectuós, ho prometo! Només diré això: que espero que hagi mort havent reflexionat sobre tot el que havia de reflexionar i que totes aquestes reflexions ens les hagi deixat per escrit.
Hi ha algun carrer o plaça sense nom?
No trigarà a haver-hi la iniciativa. Jo seré el primer a sumar-m’hi.
Si més no, ha deixat al darrere un estol de deixebles contagiats de passió per la llengua. Ara us toca a vosaltres fer-la ben encomanadissa.
Força!
Als lletraferits se’ns veu el llautó d’una hora lluny…
Àlex, ahir, volent transmetre la importància de Solà a algú que no se’n feia a la idea, vaig fer servir una expressió semblant a la teva: “el Pompeu Fabra d’ara”.
Ahir va ser un dia molt trist.
És d’allò més gràfic. Jo també m’he fet un fart de dir-ho.
Potser perquè en vaig ser un mal alumne, però no sé si és gaire adequat aquest qualificatiu. No era normatiu. Sempre recordava que gramàtics i parlants estaven renyits.
Les pèrdues són doloroses, però no ens podem deixar vèncer sinó que , seguint el seu consell, hem de recuperar la nostra autoestima. Aquest és el millor homenatge que li podem dedicar.
Home, considerar-lo “no normatiu” i que fos vicepresident de l’IEC és una mica contradictori. De tota manera, la comparació amb Fabra és més per picar l’ullet que per cap altra cosa.
Des de quan va ser vicepresident? Cal recordar que hi va haver un temps que Solà pecava per ser massa modern i admirador de Coromines. A més, sempre ens deia que seguíssim la intuïció i que ens fixéssim amb el que deien els parlants. Per tant, no sé si es pot dir que fos normatiu. Vas veue la repetició de “L’hora del lector”. No hi va estar d’acord quan Manzano el va definir així.
Vaig mirar l’entrevista, però no ho recordo. (Nota mental: menja cues de pansa. :S)
Jaume, però què vol dir ser “normatiu”? Hi ha ningú que segueixi al 100% la norma o que no hi comparteixi cap punt? D’altra banda, seguir la intuïció o fixar-te en els parlants no ho fan els “normatius”?
Dues observacions més:
“Des de quan va ser vicepresident?”, amb això vols dir que al final “es va vendre”? Jo crec que feia un fotimer d’anys que n’hauria d’haver estat el president.
Aquests dies els mitjans s’han omplert la boca de dir que Solà ha estat el lingüista més important per darrere de Fabra i Coromines, i jo, d’aquest darrer, només en conec el gran diccionari i l’aliança amb Solà per a la reducció del “per”. (Quina vergonya!) Hi ha cap llibre que n’expliqui l’obra i pagui la pena? Em sona que en vaig fullejar un fa no pas gaire…
Hola. T’he trobat en el blog de “Reflexionem-hi”, n’estava fent un comentari quan he vist el teu, i d’allà fins aquí.
Estic d’acord amb el que dius i també crec que no ha tingut el comiat institucional que segurament mereixia.
Em va semblar molt bé la reacció de la família i els comentaris que varen fer respecte del poc impuls i recolzament que molts polítics donen a la nostra llengua.
No us feu il•lusions, el proper nom de carrer està reservat per al “pop Paul” o per a la “princesa del pueblo”. Estem on estem i no en un altre lloc.
Bé, algun diari nacional (l’altre ‘nacional’, vull dir) en deia ‘el filòleg del poble’. Potser per aquest cantó optarà a la via?
Benvingut, Tomàs!