adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXXVIII Formes híbrides i cargols forasters (o era al revés?)

Em comenta un company del Perelló que la forma caragol poma és gairebé tan forana com el cargol en si: al Delta, el territori on té lloc aquesta plaga, la forma poma no la fa servir ningú, sinó la variant maçana, amb dues ortografies possibles (juntament amb mançana) i cinc pronúncies diferents (amb neutres i sense neutres, aquestes darreres amb a i e oberta en posició final).   
 
Per tant, està molt bé  que el Termcat piqui l’ullet a la gent que pateix la plaga i no triï l’opció que emmudeix la neutra en contacte amb la erra (o sia, que no triï cargol). Amb tot, desfan tot el camí quan, a la vora d’una variant pròpia del parlar del Delta, en trien una de tan impròpia com és poma. Seria tan estrany com parlar d’un cargol maçana.

Amb tot, de ben segur que el sant Termcat té alguna raó de més pes per haver triat aquesta forma híbrida. Si és així, il·lumineu aquesta entrada!

Anuncis

4 comments on “CXXVIII Formes híbrides i cargols forasters (o era al revés?)

  1. montsellado
    26/10/2010

    M’acaba de venir al cap que un dels arguments per preferir toros, corrides i rejoneadors abans que braus, curses i ara no recordo el què, era que si es tracta d’una cosa de fora o que en tot cas no sentim com a nostrada, com més lluny de la parla millor. El Termcat deu tenir sòlids arguments, però em sento solidària amb l’opció de la gent del Delta: no és nostre, no el fem nostre.

  2. afbourdiol
    26/10/2010

    Lladó!

    U: és el mateix parlar d’un element cultural que d’una espècie animal?

    Dos: l’opció no l’ha triada la gent del Delta, sinó el Termcat. Precisament, la forma híbrida fa gabiejar -accepció lliure del verb- la gent de vora l’Ebre.

    Tres (lligada amb u): si no l’hem de fer “nostra”, com em diem, ‘Canacea comaliculata’?

  3. montsellado
    26/10/2010

    Aaaaggg, quina ficada de pota! No m’havia adonat que mançana també és nostra (ai, ara em vé al cap una conversa sobre l’oli i l’aceto… AIXÒ ÉS UN CÀSTIG DIVÍ!)

    U: no, realment no; havia fet una associació d’idees molt lliure… de fet, massa lliure.

    Dos: acabo d’entendre per on va la hibridació (tard, però) 😦

    Tres: ara mateix se m’acut un reguitzell de noms, però cap que sigui políticament correcte; així doncs, callo que ja l’he feta prou grossa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 22/10/2010 by in dialectes, lèxic, mitjans de comunicació.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits