adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXXXI Una qüestió nacional

Els mitjans catalans que empren nació com a designació coreferent de Catalunya topen amb un problema relacionat amb l’adjectiu nacional. Més enllà de la problemàtica que es pugui derivar dels textos elaborats per aquests mateixos mitjans (en què simplement se substitueix l’adjectiu nacional per estatal o per fórmules alternatives quan s’hagi de fer referència a l’estat espanyol), el veritable escull es troba en traduir (o adaptar) designacions oficials d’organismes i entitats estatals que contenen aquesta paraula (Audiencia Nacional, Instituto Nacional de Estadística, Plan Hidrológico Nacional) o fent referència a altres països (National Rifle Association, Assemblée Nationale).

 

Més enllà de defugir aquest adjectiu concret, que al capdavall forma part d’un nom oficial que té la forma que té, cal que la prioritat sigui desfer els possibles equívocs que pugui originar des d’un respecte a la naturalitat de les fórmules per les quals optem. Sí que és veritat que sempre serà millor mirar de bandejar aquesta forma, però això no implica que en algun cas en concret escaigui citar el nom complet de l’organisme en qüestió.

 

D’aquesta manera, caldrà que distingim dos grups de designacions: aquelles en què fàcilment podem optar per una designació incompleta de l’organisme tot bandejant nacional i afegint-hi un complement que desfaci l’equívoc (Institut d’Estadística espanyol per Instituto Nacional de Estadística; Pla Hidrològic espanyol per Plan Hidrológico Nacional) i unes altres en què aquest mètode no és recomanable, ja que dóna lloc a fórmules estranyes (Audiència espanyola per Audiencia Nacional, Assemblea francesa per Assemblée Nationale).

 

Dissortadament, aquest punt és de mal solucionar, i no existeixen pocions màgiques ni fórmules magistrals. A banda del bandejament sistemàtic de l’adjectiu nacional, que ja hem vist que donaria lloc a formes certament estranyes, existiria la possibilitat de no traduir les designacions que presentin més problemes (parlaríem doncs, d’Audiencia Nacional i, per coherència, d’Assemblée Nationale). Aquesta segona opció, però, aniria en contra de la convenció de traduir els noms de d’entitats o organismes, alhora que provocaria que els nostres textos no fossin homogenis des d’aquest punt de vista (traduiríem algunes formes i d’altres no?).

 

La solució que sembla més adequada, doncs, en aquests darrers casos seria optar per la naturalitat de citar el nom sencer de l’organisme tot afegint-hi el gentilici corresponent, que desfaria qualsevol equívoc: Audiència Nacional espanyola i Assemblea Nacional francesa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 30/11/2010 by in altres llengües, articles de llengua, mitjans de comunicació.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits