Anecdotari de l’examinador

Fer d’examinador en proves orals de qualsevol idioma condueix a situacions de tota mena: examinands amb atacs de nervis, estats de supèrbia descontrolada, ploreres i, fins i tot, massa alcohol al cos. També resulta curiós en quina mesura poden trair els nervis (que consti que no pretenc fer mofa d’aquestes errades, sinó treure-hi ferro):

a) En l’exercici de lectura, “la vall de Boí” va donar lloc a pronúncies de tota mena, com ara “la val de Boi” (al més pur estil “Llicà de Val”) o la millor: “la guai de Boí”. Em vaig quedar amb les ganes de conèixer la mossa…
b) En parlar de volcans, corríem el risc de confondre el Croscat, el Montsacopa i el Santa Margarida amb el Cròscat, el Monsacaba i la Margarida. La veritat és que l’alternativa sona a sèrie d’humor.
c) Finalment, un examinand no dubtava a exposar com a inconvenient de les fatigoses obres al carrer el fet que “haguessis d’anar al poble del costat a fer les teves necessitats més importants”. Evitaré l’acudit escatològic.