adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

LVIII Anècdotes dialectals

En un exercici de dialectes, un alumne eixerit dubtava de la dificultat d’assegurar si era veritable o fals el procés de monoftongació a Barcelona de la paraula aigua. “Jo mateix vaig sentir fa poc al gimnàs que ‘cuando haiga que ir, se va’”. Brutal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11/07/2009 by in anècdotes, dialectes.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits