adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

Anècdotes dialectals

En un exercici de dialectes, un alumne eixerit dubtava de la dificultat d’assegurar si era veritable o fals el procés de monoftongació a Barcelona de la paraula aigua. “Jo mateix vaig sentir fa poc al gimnàs que ‘cuando haiga que ir, se va’”. Brutal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 11/07/2009 by in anècdotes, dialectes.

Entrades anteriors