adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XLII Sobre castellanoparlants vinguts d’arreu

Tres reflexions:

La que fa u, relacionada amb l’espanyol que es parla a Catalunya: l’altre dia, en ensenyar a una alumna nicaragüenca que els antropònims, en català, solen dur en la majoria dels casos l’article em va respondre que això no sols passava amb el català, sinó també amb l’espanyol de la Península. Després de fer una petita enquesta entre l’alumnat, vàrem arribar a les conclusions següents: a) a Catalunya es fa, més que presumiblement, per influència del català, i no entén de registres; b) a la zona sud, l’enquestada és cordovesa, l’article es reserva per a contextos més aviat informals (tal com ja sospitava); c) a la zona central, no s’usa en cap context, i d), el més sorprenent, una noia de Leon que assegurava que la diferència entre “hablar de Nuria” o “hablar de la Nuria” és que en el segon cas es tracta d’un familiar. Curiós, oi?

La que fa dos, relacionada amb el que acabo de dir: un vailet d’aspecte magrebí m’atura pel carrer per demanar-me “un mechero para enchegar una cosa”. M’hauria estimat més que m’ho hagués demanat en català, però no deixa de tenir gràcia, oi? I no, no li vaig deixar l’encenedor, ja que el que volia engegar era un petard. Poc dissimulat, el boix…

I aprofito l’avinentesa (la tercera, doncs) per fer menció d’un estudi que és, si més no, sorprenent i que, després de fer-ne el debat pertinent amb la classe més multicultural que tinc (xilenes, nicaragüenques, hondurenys, francesos, peruanes, basques, andaluses, madrilenyes, argentines, veneçolans, italians i gal·leses), resulta que no neix pas del no-res: una de les causes que l’immigrat (ep!) llatinoamericà sigui, potser, més esquiu vers l’aprenentatge del català no respon pas al fet que hagin d’aprendre una llengua nova malgrat que ja dominin una de les oficials, sinó que és una de les conseqüències que, en arribar a la Península, ni tan sols entenguin l’espanyol que es parla aquí. No sembla descabellat, oi?

Dispenseu el darrer paràgraf, els que hàgiu pogut aguantar la respiració fins al final…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 12/03/2009 by in altres llengües, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits