adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XLIII Sobre literatura, llengua i altres banalitats

La veritat és que del que tens menys ganes en acabar de llegir Quiet és de posar-te a reflexionar sobre la llengua que hi empra l’autor. De tota manera, suposo que a cops és important saber discernir entre allò que et demana el cor i el que et dicta el cap. I si no que li ho demanin a en Màrius Serra, verbívor de mena, autor del llibre i… alguna cosa més.

Feta la introducció, m’agradaria comentar tres aspectes que he trobat curiosos:

a) En general, la llengua, tan viva i espontània, del narrador. I és ben bé que resulta difícil pensar en la normativa quan es tracten de sentiments tan forts com els que s’hi descriuen: xoriçar, tremendo, algun pleonasme i alguna cosa més que no recordo… Segurament el context li ho permet i, si no, no cal que patim: tot plegat passa desapercebut.

b) Era una cosa que esperava: tantes situacions en indrets distints augurava que en algun moment aparegués Vilanova i la Geltrú, de la qual és “nét”, si no m’erro per part de mare, en Màrius Serra. I és tota una picada d’ullet que en el fragment mateix en què en parla opti per la forma naltros, mentre que en la resta n’empri la variant “normativa”.

c) A Finlàndia, en Màrius té temps de fer-la petar amb un Pare Noel que li etziba tot de frases i paraules en català:

“[…] i després em comenta en anglès que va aprendre unes quantes coses en català corrent per les Rambles.
-Per les Rambles? Doncs devia ser fa molt de temps, perquè ara…
L’encerto.
Franco’s time.”

La veritat és que llegir això darrer quan encara tens a la boca el regust del darrer Premi Ramon Llull et fa pensar que alguna cosa va malament. O que alguna cosa no anava tan malament. I que potser aleshores no caldria redreçar res. Però, i què ho fa que ara passi això? I si tot plegat fos impermeable a les immersions? I si mirem de negar una obvietat? I si…

Prou cabòries. M’estimo més pensar que, sense saber-ho, vaig començar a llegir Quiet el dia de l’aniversari d’en Llullu. Per molts anys!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 15/03/2009 by in dialectes, lèxic, literatura, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits