adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

Hi és, però no està

(article publicat a la revista Tothosap del novembre del 2021)

El Joanet va a buscar a casa el seu amic Ramon, que està enfeinat amb els deures, i li pica a l’intèrfon:

–Mani?

–Bon dia, senyora Grau. Soc el Joanet. Que està, el Ramon?

–Un segon, que l’hi demano.

El Joanet fa cara de no entendre res mentre la mare parla amb son fill.

–Joanet? Diu que no, que no està.

–Però senyora Grau… que em pren el número? Esclar que està!

–Diu que no, que encara té feina.

–Però així sí que està! Està a casa!

–Ai, Joanet, que no ens entenem: hi és… però no està.

Ho heu encertat: avui parlarem de la distribució dels verbs ser i estar. Ja us avancem que és una qüestió que dona molt de si, per tant l’esforç de síntesi serà formidable.

A grans trets, el català demana molt més el verb ser que, per exemple, el castellà. Per influència d’aquesta última llengua, cada cop més s’imposa un ús espuri gairebé omnipresent del verb estar que, no cal dir-ho, hauríem de corregir.

Per començar, fem servir ser (o haver-hi)per parlar de la localització d’una cosa o persona, del lloc on són. Direm que El Ramon és a casa i no pas que *està a casa. I també hauríem de dir que Som a Sitges, L’Ajuntament és a la plaça de la Vila i Cubelles és entre Vilanova i Cunit. Esborrem el verb estar en aquests casos.

La incorrecció anterior, quan parlem del lloc on hi ha una cosa, probablement és la més estesa, però n’hi ha d’altres. En català diem que un menjar és bo, i no pas que *està bo. I també direm que Som feliços i no pas que *Estem feliços, una incorrecció probablement associada amb el fet que diem que Estem contents (aquí sí que no hem de dir que *Som contents, esclar). 

Finalment, hi ha una colla d’adjectius que tant funcionen amb estar com amb ser però que tendim a fer servir només amb estar, també per influències qüestionables: podem dir que El got és ple (o buit), La botiga és oberta (o tancada), La sopa és freda (o calenta), L’avi és viu (o mort) o La Maria és casada (o soltera).

Tornant al principi, quan el Joanet demana pel Ramon no hauria de dir Que està, el Ramon?, sinó Que hi és, el Ramon? Preguntar Que està, el Ramon? és demanar si ja ha acabat, si ha enllestit la feina que feia. Com quan ensenyem a un nen a anar al lavabo i ens crida en acabat: “Ja estiiic!ˮ.

Certament, el “ser o no serˮ shakesperià podria ben ser, en el cas que ens ocupa, “ser o estarˮ. Aquest és el veritable dilema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 03/01/2022 by in Uncategorized.

Entrades anteriors