adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

El món al revés

(article publicat a la revista Tothosap del juny del 2021)

Al restaurant, el cambrer comença a omplir la copa a la comensal.
–Que vol vi, senyora?
–Prou!
El noi somriu i li acaba d’emplenar el got.
–Que no m’has entès? No en vull més! Em penso que ets una mica passerell…
–Gràcies, senyora.
–Guaita’l, ell, que superb.
–Carai… Gràcies altre cop.
–No et riguis de mi, eh? Que em vols fer enervar?
–No la vull fer ensopir, no.
–Ensopiiir? Escolta, si continues així acabarem amb una bona discussió.
–Tant de bo.
La dona, ofesa, li acaba tirant la copa de vi a la cara, i el cambrer no entén res.


Fa uns mesos dèiem que el més eficient comunicativament és que a cada significat li correspongui una paraula diferent, per evitar malentesos. En aquest sentit, la polisèmia, els mots amb més d’un significat, és poc eficaç. La llengua, però, és imprevisible i imperfecta, i una bona mostra són els autoantònims, paraules que volen dir una cosa… i el contrari.


Reprenent el diàleg del principi, prou té el significat que tots tenim al cap, de ser suficient, però en alguns parlars vol dir justament ‘sí’, ‘esclar’. Passerell, a part de l’ocell, s’aplica a la persona poc viva, però també a qui és astut. Superb es diu d’algú que s’estima massa i menysprea els altres (“Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superbaˮ), però també vol dir ‘magnífic’. Enervar significa ‘fer posar nerviós’, però també ‘privar de nervi’. I acabar amb expressa una conseqüència (Si continues bevent acabaràs amb problemes de salut), però també vol dir ‘eliminar’ o ‘posar fi’ a una cosa (No beguis més i acabaràs amb aquest problema). El cambrer, doncs, no anava tan mal encaminat.

Òbviament, encara que aquests mots tinguin dos sentitscontradictoris, hi sol haver un significat més habitual. Prou generalment vol dir ‘suficient’; passerell se sol fer servir negativament; amb superb mana el sentit pejoratiu, i enervar es fa anar més per dir que algú es posa nerviós o l’hi fan posar. Acabar amb és cert que s’utilitza de totes dues maneres, però a dreta llei el sentit de posar fi a una cosano el recullen els diccionaris normatius i per tant es considera incorrecte, tot i que l’ús està tan estès que hi ha pocs dubtes que acabarà sent adequat tard o d’hora.

Els autoantònims també són coneguts com a mots Janus, en honor al déu romà que tenia dues cares. Només n’hem citat uns quants, però n’hi ha molts més: nimi vol dir ‘insignificant’ i ‘excessiu’; conjurar tant significa ‘fer aparèixer’ com ‘allunyar’, i si plomem un ocell li traiem les plomes, però si és ell qui ploma en realitat n’hi surten.

A l’hora de desfer possibles equívocs, el context també mana, esclar. Si diem que Messi és un crac, tots entendrem que ho diem positivament, tot i que crac també s’aplica justament a algú de poca vàlua. Potser és més normal dubtar de què volem dir quan afirmem que Cristiano Ronaldo és superb.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 05/07/2021 by in Uncategorized.

Entrades anteriors