adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

Un guiri amb calcetins

(article publicat a la revista Tothosap de l’abril del 2021)

Aquest mes us proposem un joc. Volem saber quantes paraules de la llista següent penseu que són incorrectes: entropessar, gorrió, taquilla, caldo, boda, vacacions, inclús, reprotxe, mançana i maco.

Els més agosarats deveu haver dit que nou (totes menys maco). D’altres, potser vuit, o cinc, o tres… Doncs bé, la resposta és que absolutament totes són correctes i apareixen al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quina és la trampa? Que tots aquests mots semblen castellanismes. Els cinc primers sí que ho són, però sapigueu que n’hi ha quatre que no: vacacions, inclús i mançana deriven directament del llatí, i reprotxe, del francès. Pel que fa a maco, passa el contrari: pot semblar un mot ben català, però prové del castellà majo. Com que en català no tenim el so de la j castellana, els nostres avantpassats ho pronunciaven amb una c (encara hi ha gent que del barbarisme jefe en diu quefe).

Això vol dir que, per exemple, podem dir tranquil·lament que “estem de vacacionsˮ, “ens menjarem una mançanaˮ i “ens agraden els gorrionsˮ? No ben bé. Estrictament, aquestes tres frases són adequades, però vacacions és un mot en desús (ara diem vacances) i gorrió i mançana no pertanyen al nostre dialecte (diem pardal i poma).

Què volem dir amb tot plegat? Que hi ha la falsa creença que tot allò que sembla castellà és incorrecte. I és veritat que el català és ple de castellanismes inadequats (acera, cumpleanys, bolso, jefe…), però això no vol dir que hàgim de sancionar tots els hispanismes. Com sabeu, les llengües són plenes de manlleus, préstecs lingüístics que prenem d’altres idiomes, principalment per contacte entre territoris. I és normal que en català tinguem castellanismes que ni tan sols sabem que ho són, com també tenim gal·licismes (amateur), italianismes (espagueti), anglicismes (western) o germanismes (kitsch).

No us penséssiu pas que a les llengües més poderoses no els passa el mateix. Sabíeu que el Diccionario de la lengua española recull catalanismes com moncheta, panoli (de pa amb oli), atiparse o esquirol (dit de qui no participa en una vaga)? Ara bé, si anem a Madrid serà estrany que hi sentim una frase com “Atiparse de monchetas es de panoliˮ, esclar. Recordeu el que dèiem de la mançana i el gorrió?

Estudiar l’etimologia de les paraules és molt divertit. La paraula guiri, la manera despectiva de referir-nos als turistes, prové del basc. Concretament de guiristinos, deformació de cristinos, els soldats liberals de la reina Cristina. El que no sabem és si aquests soldats també portaven les sandàlies amb calcetins, un altre castellanisme que, per cert, també surt al diccionari i que es fa servir, per exemple, al País Valencià i les Balears.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 12/04/2021 by in Uncategorized.

Navegació

Entrades anteriors