adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

L’errada més greu en català

(article publicat a la revista Tothosap del març del 2021)

Llegint aquest títol, algun lector perepunyetes es podria indignar (amb raó): d’errades greus n’hi ha moltes, i fer-ne un rànquing, ara que estan tan de moda, és complicat. En tot cas, segur que coincidiríem que en aquesta llista, als llocs capdavanters, n’hi hauria algunes com *se’m cau (em cau), *tinc que (he de) o *estic a casa (soc a casa). N’hi ha una, però, que s’ha escampat com una taca d’oli, tot i que és més o menys recent i en termes comunicatius és un esguerro. Anem a pams.

Som (no *estem) en una aula, i l’acústica de la sala és terrible. El mestre s’esgargamella fent les explicacions, però així i tot el rebombori és descomunal. Un alumne de l’última fila aixeca el dit: “Crida més, que no t’escolto!ˮ. El professor rumia un parell de segons i contesta: “Si no m’escolteu, val més que calliˮ. L’alumne, aplicat, fa cara de pomes agres.

Escoltar significa que parem l’orella per entendre què diu algú. Hi ha un matís de voluntarietat. En canvi, si el que volem dir és que no som capaços d’entendre una persona perquè no discernim els sons, hem de fer servir el verb sentir (la distinció és semblant entre veure i mirar). A l’exemple anterior, l’alumne no volia dir que no escoltava el professor, que no en feia cas, sinó que no el sentia: amb el xivarri no li arribaven els sons. Per això dèiem que comunicativament la confusió entre sentir i escoltar és tot un papu.

Una altra errada habitual del mateix camp semàntic és quan volem dir que algú té afectat l’òrgan de l’oïda. “Quan parlis amb l’avi has de cridar, que no escolta béˮ, ens diuen. Una altra vegada, no volem dir que l’avi faci la seva i no pari atenció, sinó que no hi sent, aquest cop amb el pronom incorporat. És a dir: algú que no hi sent, que sordeja, no és capaç de sentir res, perquè no percep els sons, i encara menys d’escoltar una cosa, per molt que hi posi voluntat (amb la vista el sistema és el mateix: veure-hi, veure i mirar).

En una llengua, si els significats són boletes i les paraules són capses, el més eficient és que cada bola ocupi una capsa. Tenir mots diferents per a cada sentit afavoreix una bona comunicació. Cada cop que les barregem, correm el risc que hi hagi malentesos. Fins fa poc, teníem tres capses diferents, sentir-hi, sentir i escoltar, però els últims anys la tercera s’ha cruspit les dues primeres, i ja heu vist què provoca.

L’origen d’aquesta errada és curiós: ens ve del castellà, com moltes altres coses, però el més cridaner és que en aquesta llengua confondre oír i escuchar també és un error. Sembla que el focus de la confusió és l’espanyol de Sud-amèrica. Són lluny, però es fan sentir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 30/03/2021 by in Uncategorized.

Entrades anteriors