adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

Tots els castellanismes són igual de greus?

(article publicat a la revista Tothosap del febrer del 2021)

El mes passat dèiem que vado era incorrecte de totes totes, i és ben bé així. Concretament, es tracta d’un castellanisme lèxic, perquè afecta un substantiu. De calcs lingüístics n’hi ha de moltes menes: lèxics, com hem dit, però també sintàctics (*tinc tres per en tinc tres), morfològics (*jaqueta gris per jaqueta grisa), fonètics (no distingir entre rosa i rossa) o ortogràfics (*aburrit per avorrit).

En una llengua la sintaxi o la fonètica són elements essencials, mentre que el lèxic fins a cert punt és secundari. Si la llengua fos un vehicle, el bon ús dels pronoms febles o la pronúncia serien el motor o les rodes; en canvi, els substantius podrien ser els retrovisors, per exemple. Perquè un cotxe corri hi ha de ser tot, i tant, però convindrem que sense retrovisors el vehicle avança; en canvi, sense una roda… malament rai.

És una evidència que a tots els catalans ens agrada opinar sobre llengua. Gairebé tant com parlar del temps o de futbol. I sovint es té la percepció que una persona que diu bueno, pues o vale no té un bon català, perquè són errors flagrants, que qualsevol pot detectar. És obvi que són barbarismes que no pertanyen al català, però tenen fàcil solució. Si anéssim una mica enrere ens faríem creus de la pila de castellanismes lèxics que es feien servir fa uns quants anys i que ara estan completament depurats: busson, sello, assunto, puesto, lograr… N’hi ha que fan riure.

En canvi, pot ben ser que aquesta mateixa persona faci anar hi i en com toca i que tingui una fonètica meravellosa, elements que no tothom sap valorar com cal. Algú que diu vado pot esmenar l’error interioritzant que en català es diu gual. Paraula per paraula. Però què passa si pronunciem igual els sogres que els ogres o si diem *no he anat (en lloc de no hi he anat)? Les sonores i els pronoms són elementals estructurals de la llengua: hi ensopeguem en cada frase, apareixen tot sovint. Si no ho diem bé, la llengua es deixata, la diluïm.

Si sentim parlar els nostres avis, veurem que diuen barbarismes de l’alçada d’un campanar. Ara bé: parlen més malament que nosaltres? No ens ho penséssim pas. Una sintaxi i una fonètica com Déu mana ho amoroseixen tot.

3 comments on “Tots els castellanismes són igual de greus?

  1. Marta Breu
    20/02/2021

    Molt bon article! Jo quan parlen els avis sempre paro l’orella. I, encara que puguin dir algun castellanisme lèxic (o molts), sempre descobreixes algun mot o expressió genuïna “oblidada”. Ara em venen al cap ‘esbaldir’ i ‘revencillada’.

  2. A
    22/02/2021

    Hola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 18/02/2021 by in Uncategorized.

Entrades anteriors