adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal (i d'alguna cosa més)

No deixem de dir ‘naltros’

(article publicat a la revista Tothosap del gener del 2021)

Si busquem nosaltres (o vosaltres) al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), hi veurem aquesta única forma: nosaltres.En canvi, si consultem el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), hi trobarem fins a 40 variants d’aquesta paraula. Només un tast: nosaltros, naltres, matros, noatros, naltris,mosaltros, mosatres, noltros, nantri o naltros, esclar.

Per què passa això? Perquè el primer diccionari és el normatiu, i fixa l’ús de la llengua en registres formals i en la llengua estàndard (el model de referència per a tots els parlants, que facilita la intercomprensió). En canvi, el segon és descriptiu, i mira de recollir totes les formes possibles d’un mot en els diferents dialectes. Com és evident, el DIEC no pot aplegar totes aquestes variants locals: no hi caben ni tampoc és el seu objectiu. En canvi, el DCVB es va fer pensant precisament en això.

Tot plegat vol dir que és millor dir nosaltres que naltros? De cap de les maneres. El que vol dir és que quan escrivim, o bé quan fem un ús més o menys formal de la llengua, hem de fer servir les formes que recull el DIEC. En canvi, en contextos més informals, principalment orals, hem d’utilitzar les variants que corresponen al nostre dialecte. Si fem un treball a la universitat o presentem el telenotícies, hem d’escriure o dir nosaltres, però a casa, al bar o quan anem a mercat, hem de continuar dient naltros.

L’exemple de nosaltres és molt clar per la gran varietat de formes, però de pronúncies genuïnes que no acaben de casar amb l’ortografia fixada n’hi ha moltíssimes. Calceu-vos: dugues, aiga, estolviar, juriol, asmari, escomençar, istiu, quansevol, dingú, fenya, jonoll, allavòrens, sapiguer, vegilar, ideia, racció, àpitNo acabaríem mai.Només cal parar l’orella quan parlen els avis que no van ser escolaritzats en català, que no es veuen influïts per l’ortografia.

Passa sovint que ens pensem que no fer servir la variant estàndard d’una paraula és inadequat o incorrecte, però res més lluny de la realitat: tota aquesta varietat de formes és riquesa lingüística. Són pronúncies relaxades però ben genuïnes, que la parla ha generat autònomament i que no suposen cap amenaça, sinó tot el contrari. Una cosa és dir vado, un castellanisme entranyable però incorrecte de totes totes, i una altra, pronunciar fandilla, que és tan català com el folre i les manilles.

Els beneficis de l’escolarització en català i de disposar de mitjans de comunicació en la nostra llengua són innegables, però també són una arma de doble tall: atès que la variant que s’hi fa servir és l’estàndard, els parlants, de mica en mica, hem anat arraconant maneres de dir que s’allunyen de la variant formal. Ara no es tracta de forçar-nos a utilitzar totes aquestes formes populars; simplement tinguem present que són ben adequades si les fem servir quan toca.

2 comments on “No deixem de dir ‘naltros’

  1. Marta Breu
    17/01/2021

    Bentornat al blog! Que bé poder-te tornar a llegir per aquí. Celebro que hagis tocat aquest tema tan interessant. Penso que això que comentes passa en totes les llengües: el parlant, en aprendre la forma estàndard d’un mot, s’acomplexa de la que feia servir i la bandeja. Llavors la llengua es va tornant uniforme i sense tanta ànima. Cal trobar l’equilibri…

    Una abraçada!

    • adhucat
      19/01/2021

      És ben bé com dius, Marta. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 16/01/2021 by in Uncategorized.

Entrades anteriors