adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

208 Sobre ‘tots’ + numeral

Fa poc vaig llegir en un dels excel·lents articles sobre llengua de Pla-Nualart una reflexió molt assenyada: “[…] la ultracorrecció és una altra forma d’interferència. Quan per la por d’incórrer en un castellanisme ho diem diferent de com ho diu el castellà però també de com sempre ho hem dit en català, som també menys genuïns a causa de la influència del castellà”. Si m’ho permeteu, jo encara aniria més enllà: segons com, la ultracorrecció encara és pitjor que la interferència, en el sentit que l’estructura calcada existeix, si més no en l’altra llengua, mentre que la forma ultracorrecta surt del no-res, no és.

Quan diem *En Harry és a punt d’enxampar el Ninot fem servir una estructura que no existeix per diferenciar-nos del castellà (davant de locucions preposicionals hem de fer servir estar i no pas ser: En Harry està a punt d’enxampar el Ninot). En canvi, quan diem *Vaig veure que l’Oleg va sortir camí de ca la Rakel incorrem igualment en una estructura incorrecta (*camí de) però que si més no d’existir existeix, encara que només sigui en castellà (hauríem de dir: Vaig veure que l’Oleg va sortir cap a ca la Rakel).

Hi ha una tercera opció, però, encara més esguerrada: el calc ultracorregit. Fa relativament poc el DIEC va recollir el mot desvelar amb el sentit de revelar. Fins aleshores aquesta forma era considerada un castellanisme (per bé que el GDLC ja la recollia). Com que els parlants sentien campanes que desvelar era un castellanisme, tiraven pel dret i deien desvetllar, que ni aleshores ni tampoc ara no vol pas dir revelar. Solucionàvem un calc (desvelar) ultracorregint-lo (desvetllar) i acabava sent pitjor el remei que la malaltia.

I encara podríem parlar d’un quart calaix que va més enllà: el calc de la ultracorrecció. Però no vull avançar esdeveniments.

 

Fa uns dies vaig ensopegar la frase següent: Tots dos membres [de la parella] han de ser de sexes diferents (entès com que han de ser de sexe diferent l’un respecte de l’altre). Sempre a l’aguait, la intuïció va aixecar la mà i va cridar l’alto. I van tornar alguns fantasmes del passat, de quan no fa pas gaire a la feina ens vam plantejar quins eren els límits de l’expressió tots + numeral.

Fent una cerca a les fonts, ens trobem les següents definicions per a aquesta estructura:

 

DIEC

adj. [LC] Uns i altres sense excepcióHa renyit amb tots els seus amics. La vaig a veure tots els dies de festa.Tots els angles d’aquest triangle són aguts. Tanqueu totes les finestres. Han caigut tots dos. He parlat amb totes tres. Li’n dono dos, però ell els vol tots. Li he deixat tots els que tenia. Venien de tots costats. 

GDLC

adj Els uns i els altres sense excepció (col·lectiu universal). Ha renyit amb tots els seus amics. 

DDLC

2c. [IND Ncompt1] S’utilitza, seguit d’un nom en plural precedit d’un numeral cardinal, per a reforçar la idea del conjunt de coses que designa el numeral, amb valor intensiu i definit. Tots tres personatges surten de la casa de Periplectomen. [Olivar (1949) [T]: T, p. 140]i.

DCVB

i) Seguit d’un numeral cardinal, amb valor intensiu, reforçant la idea de la totalitat de coses que el dit numeral indica. Cahent tots dos escala avall, Rúbr. Bruniquer, v, 7. Totes dues eren a là finestra, Vilanova Obres, xi, 14. Tots tres eren malvades persones, Genebreda Cons. 38. Los elements tots quatre dansant sobre mos pits, Atlàntida i. Doscents arquers m’esperen… | Tots doscents me diran traidor a la pàtria, Canigó

 

Posats a triar, trobo més encertades les dues últimes definicions que no pas les dues primeres, que són precisament les dels diccionaris més normatius (Joan Costa parla de normativa oficial, el DIEC, i de normativa oficiosa, el GDLC). El motiu és que el que em dicta la intuïció és que quan recorrem a l’estructura tots + numeral ho fem per emfasitzar un tret comú dels elements referits i els usem com a conjunt (DDLC), en un sentit de totalitat (DCVB). Intueixo que tant el DIEC com el GDLC segueixen aquest idea, però el mal és que l’expressió (els) uns i (els) altres també té un sentit distributiu (els uns farem això, els altres fareu allò) que ens podria fer perdre el nord a l’hora de fer la substitució i valorar quan un tots + numeral no funciona. Suposo que l’afegitó “sense excepció” pretén desfer el malentès.

Tornem a la frase d’exemple: Tots dos membres [de la parella] han de ser de sexes diferents. El problema és que en aquest cas no es consignen els membres de la parella com a conjunt, sinó que els agafa per separat, en certa manera els interrelaciona (han de ser de sexe diferent entre si), i és en casos com aquest que em fa la impressió que el tots + numeral no funciona. Fixem-nos, de fet, que si diguéssim Tots dos membres han de ser de sexe diferent en tot cas la lectura que en faríem seria que els dos membres de la parella han de ser d’un sexe diferent respecte d’un altre col·lectiu no mencionat. En un col·lectiu d’homes, una parella de dones, per exemple. Prendríem els elements com a conjunt i en destacaríem un tret compartit (tots els exemples del DIEC, el GDLC, el DDLC i el DCVB van en aquesta línia). A la frase d’exemple, en canvi, el tots dos no remarca pas un tret comú, sinó precisament una diferència.

Fent una mica de recerca, només he sabut trobar alguna explicació sobre aquest tots + numeral fal·laç en Ruaix, que diu: “Hi ha d’haver sentit de totalitat, i no d’interrelació entre els termes. Exemples: Compareu aquest dibuix amb el de la pàgina anterior. Tots dos contenen la representació de… (sentit de totalitat: l’un i l’altre). I compareu aquest dibuix amb el de la pàgina anterior i digueu les semblances que hi ha entre els dos (sentit d’interrelació: entre l’un i l’altre; seria ultracorrecte dir “entre tots dos”)”.

ruaix

Josep Ruaix

La resposta de l’Optimot a la consulta que els faig és pastada: “Quan el valor que s’expressa és d’interrelació i no de totalitat, l’ús de l’expressió tots + numeral no és adequat. Segons el context en què aparegui, cal buscar una alternativa o una altra”.

Hi estic completament d’acord: com dèiem, en el moment que fem servir el tots, fiquem tots els elements al mateix sac i els fem servir com a conjunt, cosa que impedeix de referir-nos-hi distributivament, interrelacionant-los o en accions recíproques. Fixem-nos, a més a més, que si fem una cerca a l’Optimot de tots dos, tots tres, etcètera, tots els exemples del DIEC tornen a anar en la línia del conjunt; en canvi, si hi cerquem entre tots dos, apareixen una vintena d’exemples, sí, però cap de recollit pel DIEC, cosa que els resta fiabilitat.

Alguns exemples representatius del fenomen serien els següents:

a) Quan en Harry i la Rakel es van separar, les diferències entre tots dos eren evidents (sentit d’interrelació, a banda que semànticament justament expressa diferències, no trets compartits)

b) Tots dos es miraven de front (acció recíproca)

 c) En Harry i la Beate tenien una relació excel·lent, però aquell vespre tots dos es van acabar discutint (el context ens diu que es van discutir l’un amb l’altre, però la intuïció ens fa pensar més aviat que tant el Harry com la Beate van tenir discussions, però en cap cas entre si; és un exemple paral·lel al que va desfermar aquesta entrada)

 

I aquí em podria aturar i no anar més enllà, però l’esperit aventurer m’empeny a buscar el perquè de l’ús impropi d’una estructura tan genuïna. Si fem una cerca ràpida pels diferents serveis de recursos lingüístics en línia, veurem que l’explicació que donen de tots + numeral se sol limitar al següent:

 

Davant d’un numeral usat com a pronom (és a dir, referit a un nom sobreentès) s’utilitza tots, totes; s’ha d’evitar de fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals. Per exemple:

– No s’ha de dir En Joan i l’Antoni són germans; els dos estudien dret a la universitat, sinó En Joan i l’Antoni són germans; tots dos estudien dret a la universitat.

No s’ha de dir No sé quin llibre escollir perquè els cinc són molt interessants, sinó No sé quin llibre escollir perquè tots cinc són molt interessants.

En el cas que el numeral s’utilitzi com a adjectiu (és a dir, acompanyant un nom) tant és possible utilitzar tots, totes com els, les. Per exemple: Cal fer constar el nom i els dos cognoms (o bé Cal fer constar el nom i tots dos cognoms), Agafa-ho amb totes dues mans (o bé Agafa-ho amb les dues mans)

Ara bé, si el substantiu a què es refereix el numeral porta algun altre complement, només és possible utilitzar l’article. Per exemple: Es van endur les cinc cadires negres (i no pas Es van endur totes cinc cadires negres).

Quan es fa referència a dos elements, també és possible utilitzar l’expressió l’un i l’altre, l’una i l’altra. Exemple: L’un i l’altre tenien raó. Un altre equivalent és la forma ambdós, ambdues, pròpia del llenguatge formal o literari. Per exemple: Ambdós tenien raó.

 

L’exemple és d’una fitxa de l’Optimot, però si ho busquem en altres serveis lingüístics veurem que diuen ben bé el mateix, i en tot cas es limiten a afegir que aquest tots + numeral ha de tenir un valor anafòric, cosa que ja ens dicta la intuïció.

Quin és el problema? Doncs que a tot arreu, més o manco, es repeteix que les formes del tipus els dos usant el numeral pronominalment no són correctes (jo mateix recordo perfectament el dia que m’ho van explicar a la facultat) i cal substuir-les per tots dos. I en el moment que apliquem mecànicament un canvi perdent de vista el context és quan l’espifiem.

Posem per cas el fragment següent: EE. UU. y Rusia nunca han sido aliados. Las diferencias entre los dos siempre han sido notorias. I ara imaginem-nos aquesta mena de superheroi que som els lletraferits que treballem cada dia amb el català de laboratori dels diaris bilingües, un dia a quarts de dotze de la nit, amb tothom manant pressa per tancar. La màquina escup Les diferències entre els dos sempre han estat notòries i el pobre posteditor fa l’esmena tecles ajudeu-me: Les diferències entre els dos tots dos sempre han estat notòries. I ja hi som: ens arriba un calc del castellà i, com que sona estrany i sentim campanes, l’ultracorregim (recordeu el desvetllar?). En aquest cas algunes de les solucions podrien ser dir les diferències entre els dos països / entre aquests dos països / entre si.

Anem una mica més enllà: pot ser que el problema amb l’ús erroni de tots + numeral ens hagi pogut arribar, un cop més, directament del castellà, en què, si bé no tenen una estructura paral·lela, sí que disposen de l’ambos, equivalent a tots dos (o ambdós)? He fet la consulta a diferents professionals, bàsicament si ambos funciona en aquests contextos d’interrelació i reciprocitat, però no n’he tret l’aigua clara: un parell de col·legues editors corregirien algunes de les frases de les frases a, b i c, però només algunes. La consulta telefònica a la Fundéu tampoc no ajuda: sancionarien les frases que poden tenir una lectura errònia (frase c o la que provoca aquesta entrada), admeten que l’ambos no té un valor de reciprocitat o interrelació, però, així i tot, per una qüestió d’intuïció no gosen vetar la resta dels exemples ni tampoc l’entre ambos. Com que no acabo de veure-ho clar, també els faig la consulta per correu electrònic, i la resposta és la següent: “La Gramática no lo censura abiertamente, aunque reconoce que algunos hablantes lo perciben como anómalo” (la majúscula és seva).

En fi, que si ja és difícil detectar els calcs de la traducció automàtica i no caure en l’error d’esmenar-los sense ultracorregir-los, imagineu-vos si el que ens arriba és directament una possible ultracorrecció calcada (el quart calaix de què parlàvem al principi). Al redactor que escriu en castellà li sembla que las diferencias entre los dos no és prou… no fa prou… en fi, ja m’enteneu, i escriu las diferencias entre ambos. Òbviament, la màquina de traducció automàtica fa les diferències entre tots dos, i el pobre corrector, que prou feina té de talar troncs podrits, no es fixa en aquesta mala herba. Ai las!

 

Anuncis

One comment on “208 Sobre ‘tots’ + numeral

  1. Marta Vives Marín
    23/09/2017

    Em trobo amb un cas semblant: “Des que vaig ser a Bolívia la meva relació amb Déu es va simplificar i es va convertir en una serena conversa entre els dos.”

    Què seria millor? Deixar “entre els dos”, canviar-ho per “tots dos” o per “nosaltres dos”?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 28/02/2016 by in Albert Pla Nualart, altres llengües, Joan Costa, Josep Ruaix, mitjans de comunicació, ultracorreccions and tagged .

Navegació

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits