adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

207 (Com) hem de dir ‘zasca’?

El funcionament del cervell és com a mínim com a mínim… amazing. I és que passa sovint i menut que un dia, buscant a la feina la solució magistral a un repte lingüístic, envoltat de col·legues i amb litres de cafeïna corrent-te per la sang, només et vénen al cap foteses; i pot ben ser que al cap de quatre dies, fent una activitat totalment diferent, pensant en una altra cosa, gairebé sense voler… pam!, et vingui la solució que l’altre dia havies cercat infructuosament.

Una de les situacions més propícies per a la clarividència mental és quan ens despertem a mitja nit i tardem uns minuts a tornar als braços de Morfeu: quantes bones idees devem haver tingut per a arguments d’històries completament esbojarrades i d’allò més originals! El mal és que no se’ns acudi d’apuntar-ho, per por de trencar l’estat de deliri semioníric, ja que l’endemà ja no recordem absolutament res. I, mentrestant, au!, a fer anar el magí al món dels vius…

Com us deia, de vegades el cervell reprèn una qüestió involuntàriament per oferir-te més llum de la que havies vist quan l’havies tractada a fons i trencant-t’hi les banyes. I és el que em va passar a mi fa uns dies, quan sense venir a tomb em va tornar un debat interessant que hi va haver entre alguns lingüistes sobre la traducció de l’expressió zasca, del castellà. Us poso en situació.

Com tots deveu saber, zasca és una expressió d’origen onomatopeic que s’ha popularitzat en castellà per quan algú respon a algú altre amb un comentari enginyós que el deixa en evidència. L’expressió o onomatopeia no la recullen ni el DRAE ni el Diccionario Clave (sí que recullen, en canvi, zas, vocable de què prové), i ha aparegut recentment, de fet ha estat candidata a paraula de l’any 2015 per la Fundéu. Lingüísticament és molt rendible, ja que tant es pot fer servir com a onomatopeia, tota sola, com lexicalitzada (només cal fer una cerca ràpida a Google de los zascas: més de 10.000 resultats).

Evidentment, una vegada s’ha percebut l’èxit de l’expressió en la llengua de Cervantes, els lingüistes de capçalera s’han afanyat a estudiar com n’hem de dir en català. Per estalviar-vos sermons i resums, abans de continuar us recomano de llegir-vos els tres articles següents, d’allò més interessants:

En català n’hi van dos, de Magí Camps, de La Vanguardia.

El zasca, el flist-flast i el geni de la llengua, d’Albert Pla-Nualart, de l’Ara

El zasca, el fistro i el madafaca, de Rudolf Ortega, d’El País

 

Ara que tornem a ser aquí, unes quantes reflexions sobre la qüestió (prometo ser breu):

a) Flasca no em convenç gaire com a alternativa: em fa pensar en el castellà tant com el zasca. Seria l’estadi més proper a l’adopció del mot castellà, directament: l’adaptació foneticoortogràfica.

b) Posats a buscar-hi una alternativa en català, flist-flast em sembla bé. Així, amb el tret distintiu que en català siguin dues cleques i no pas una. Ara, no veig clara la qüestió de les t finals: el Diccionari d’onomatopeies recull la variant sense oclusiva final (flis-flas), que trobo que seria més àgil i més coherent amb el que es diu. (I ara em teletransporto un segon: la primera vegada que vaig sentir l’onomatopeia va ser a un pagès de Peralada que explicava que una vegada s’havia vist immers en una munió de gent que s’estomacava i va decidir sortir de l’embolic repartint llenya a tort i a dret: “Flis-flas!, flis-flas!”. Entre els gestos que feia i l’accent que gastava, una anècdota única.)

c) Estic completament d’acord amb el Rudolf Ortega: no correm pas. Esperem-nos a veure com evoluciona la cosa i ja veurem si té sentit trobar un equivalent més o menys paral·lel a la forma castellana. (A l’altra banda de la balança, esclar, l’exemple de Pla-Nualart: pim-pam com a plis plas és viu, àgil i sembla que té molt bona salut. Caldrà veure si el zasca té el mateix èxit.)

d) Per mi el desllorigador de la qüestió és la frase següent, també de Pla-Nualart: “Recerques com aquesta fan evident que el marc social t’aboca a dir en català tot el que es diu en castellà, i no al revés, erosionant identitat”. I és que el primer cop que va sorgir el debat sobre la traducció de zasca el que em va venir al cap és: cal? Vull dir que si fins ara hem sobreviscut sense la necessitat de trobar una paraula precisa per a aquesta situació concreta, cal que ens escarrassem ara a trobar-hi, sí o sí, un únic mot per traduir-ho al català? En la resposta hi intervenen les necessitats dels diaris bilingües i, com dèiem, la fortuna que tindrà l’expressió en un futur. I ara deixeu-me que citi Joana Raspall: “Parla ben clar, que el mot és teu i el pensament ningú no el mana”.

Joana Raspall

La gran Joana Raspall

 

Arribats a aquest punt, tornem al principi: recordeu que us parlava de quan ens torna al cap sense venir a tomb una qüestió tractada a bastament amb anterioritat? Doncs el cas és que, uns dies després de la polèmica sobre el zasca, tot d’una se’m va encendre la bombeta: a la feina vam tenir durant uns quants anys una col·lega del Lluçanès bastant amant del broc gros i força propensa a amollar mocs i etzibar miquels. El cas és que la resta ens n’enfotíem (no d’ella, sinó de la situació en general), i quan en deixava anar alguna els altres li responíem fent-li veure que ja l’havia deixada anar: de vegades picàvem amb la mà oberta a la taula, tancàvem de cop un diccionari gruixut o, recorrent a les onomatopeies, dèiem pam o xaaap (africant la xeix i allargant la a).

Abans us deia que no sóc partidari, de moment, d’haver de buscar un cosí català al zasca castellà, i no és que ara m’estigui contradient i hi estigui buscant alternatives. El que és interessant del cas és que, en les situacions en què la companya del Lluçanès deixava de banda la cortesia lingüística i la resta en fèiem broma, ningú no pensava en el zasca castellà i vam ser capaços de trobar maneres d’expressar més o menys el mateix. Aquest hauria de ser el camí correcte: que els parlants generessin espontàniament maneres d’omplir buits que es volen expressar amb paraules, o de manera més concisa, sense sentir l’alè al clatell d’una altra llengua que t’obliga a fer-ho.

I permeteu-me un últim apunt: analitzant precisament amb la col·lega del Lluçanès el que dèiem en aquestes situacions, surten a la llum algunes reflexions: el pam està bé, també remet a un cop sec, que deixa tallat l’interlocutor, agressiu, però l’onomatopeia es fa servir en tants contextos que potser caldria que fos més precisa (fixeu-vos que al principi d’aquesta entrada n’he fet servir un de diferent). Sobre el xap, podria ser una bona alternativa: no és d’ús tan general com el pam i, almenys jo, la tinc força viva. Amb tot, em penso que el context d’ús és una mica diferent: la faria servir quan algú l’ha vessada, s’ha ficat de peus a la galleda (expressions que van com l’anell al dit si es consulta la definició de l’onomatopeia al diccionari: ‘Expressió que evoca el soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l’aigua’). És a dir: en la situació dels miquels de la companya quedava bé perquè generalment el moc venia perquè algú n’havia dit una de grossa, però no feia referència pròpiament a la resposta humiliant sinó a l’error de qui havia parlat abans. I la prova és que, de vegades, sense necessitat que algú deixi anar un moc algú ja podria dir xap (encens la cafetera i de seguida veus que el rajolí que en cau és aigua bruta: “Xaaap: m’he deixat la càpsula”).

En fi, que se non è vero è ben trovato, i que si entre el pam, el xap, els mocs i els miquels en català ja fem, deixem-nos estar de zasques i invents de laboratori. Pam!

 

 

 

Anuncis

8 comments on “207 (Com) hem de dir ‘zasca’?

  1. pgo8
    27/01/2016

    ‘Pam’ m’agrada, però no crec que haguem de buscar un equivalent de ‘zasca’. Siuncàs, l’hem de trobar: l’hem de fer servir, ha de ser natural, ha de sortir. Un element tan espontani i col·loquial no tindrà cap futur si l’intentem controlar.

  2. Pons
    01/02/2016

    Flasca? Flis-flas? Xap? Cap d’ells m’agrada. En canvi pam si que m’agrada, definitivament el compro.

    PD: Jo sí que tinc un posts a la tauleta de nit per les idees que se m’acudeixen quan estic al llit.

  3. Jordi Monteagudo
    08/02/2016

    «Nyas, coca!», una expressió tradicional valenciana que ja quedava recollida a l’Alcover-Moll. Expressa sorpresa (i satisfacció) quan algú ha rebut alguna resposta tallant o alguna contradicció. El seu origen és el llenguatge infantil. La forma «nyas» deriva de «n’hi has» (en tens); també existeix la forma «jas», que deriva de «hi has»: totes dues, «nyas» i «jas», són molt més expressives i molt més nostrades que qualsevol onomatopeia.

    A més a més, «nyas» presenta una característica especialment identificativa com a catalana: el dígraf «ny».

    Ho explico amb més detalls a http://jordimonteagudo.cat/2015/11/02/nyas-coca/

  4. afbourdiol
    11/02/2016

    Gràcies pel comentari, Jordi.

  5. scomorerag29
    25/11/2016

    Pam, que és el de tota la vida.

  6. Rafel
    01/02/2017

    Si els espanyols no s’hagueren inventat aquesta novetat-engendre del “zasca” (i si no m’enganye, va ser a partir del doblatge de la sèrie de televisió “Big bang”), no sé si dedicaríem temps a aquesta qüestió.

    De fet, en castellà, aniria millor un “hala!”, “chúpate esa!” o expressions sinònimes, que n’hi deu haver un muntó.

    Com a substantiu (“un zasca”), crec que n’hi ha prou amb el mot revés (i els sinònims -miquel, moc, etc.- que tinguem la gràcia de trobar).

    Com a exclamació de sorpresa, nyas! o nyas, coca! funciona molt bé.

    Una altra cosa és l’autoodi (vergonya o manca de seguretat) que tinguen les persones encarregades de posar en circulació aquestes expressions en mitjans de comunicació de massa. Coses com ara “flipar”, “friqui” i “sorpasso” no han tingut dificultats per a fer-se amos de la premsa moderna (segurament perquè si ho fan els mitjans en espanyol, ja tenim butla per a incorporar-los al català).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits