adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

202 Com a ‘com’ o com a ‘com a’?

“La mare em tracta com a una reina.”

L’amiga lletraferida però que ja no treballa en el gremi t’envia aquest missatge, que llegeixes ràpid i et fa ballar el cap per algun motiu. En aquell moment no hi penses més, però unes hores després, ja tornant cap a casa, veus que la bombeta és encesa i hi tornes. En rellegir la frase, t’adones que no ha reduït el com a a com davant d’article, tal com diu la norma general que se sol ensenyar en aquest punt, però tot i així no era pas això el que t’havia sobtat…

L’endemà, un cop ja ho has paït, deixes anar la brometa a l’amiga: “Molt millor que et tracti com a una reina que no pas com una reina”. I ella, que pot estar rovellada però conserva el nas, corrobora el que penses: “Home, normes a banda, si hagués dit que em tracta com una reina hauria estat ambigu”. O equívoc. D’això se’n diu sentit comú, o com cal passar per sobre d’una norma massa succinta quan l’objectiu final de la llengua, comunicar bé, no es compleix.

Com que la deformació professional continua ben present, uns dies més tard fas una cerca ràpida en algunes fonts per veure què hi diuen, i passes per quatre estadis ben presents a la vida del corrector:

1) La norma massa succinta de l’ÉsAdir:

“Però la a de com a cau quan la paraula que ve després és un article determinat o indeterminat o un demostratiu:

Va ser convidat com un amic més (no com a un amic més)”

I punt.

2) La norma enrevessada de l’Optimot:

“De vegades és difícil saber si el mot com designa ‘en qualitat de’ (la preposició com a) o ‘igual que’ (l’adverbi com). En aquests casos, la preposició com a se sol reduir a com o pot alternar amb com, segons els parlars. Això acostuma a passar davant de noms determinats per articles (el, la...), indefinits (un, quelcom, algun…), demostratius (aquest, aquell…), el possessiu llur o complements amb la preposició de.

(…)

Tenint en compte aquesta informació, tant es pot dir:

Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com a compositor de sardanes més veterà

com:

Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com el compositor de sardanes més veterà.

Cal tenir en compte, però, que l’última construcció determinada per el és pròpia d’un nivell formal de la llengua i en certs casos és preferible no posar-hi el determinant o bé utilitzar un altre recurs. Per exemple: Va fer un homenatge a Joaquim Soms perquè és el compositor de sardanes més veterà.

De fet, el que no acaba de solucionar aquesta explicació tan poc clara és què hauríem de fer quan volem dir que li van fer un homenatge igual com van fer amb el compositor de sardanes més veterà, que no és Joaquim Soms. Hi tornarem.

3) Quan la caparra ja es deixa notar i et sembla que no veuràs la llum al final del túnel, ensopegues amb els serveis lingüístics de la UB:

“Quan com a duu a continuació un article determinat o indeterminat, un demostratiu (aquest, aquell, etc.), els indefinits quelcom i algun o el possessiu llur, la preposició a cau.

(…)

Hi ha un cas en què, a causa de l’ambigüitat del complement directe, és preferible mantenir la preposició a (…) Fixeu-vos en els exemples següents:

La Dra. Requesens et tracta com el seu company de Departament.

La Dra. Requesens et tracta com al seu company de Departament.

En el segon cas és preferible mantenir la preposició a —tot i que a continuació hi ha un article determinat— perquè es vegi clarament que «el seu company de Departament» és el complement directe («com tracta el seu company de Departament la Dra. Requesens») i no el subjecte. En canvi, en el primer cas, sense la preposició, es veu clarament que «el seu company de Departament» és el subjecte («El seu company de Departament et tracta (d’una manera determinada)»).”

Els serveis lingüístics de la UB expliciten una evidència: que en casos d’ambigüitat cal posar-hi la a per afavorir la lectura, tal com es fa, de fet, davant de complement directe en altres casos pocs clars. Però el cas que ens ocupa és un complement directe o bé un predicatiu?

4) Quan et semblava que ja ho tenies tot clar, t’adones que tot plegat és més complicat que no et pensaves:

Tornem a la frase que dóna peu a aquesta entrada: La mare em tracta com una reina. De bon principi havia pensat que tenia dues lectures, però, de fet, en té quatre, segons si ens agafem el com com una reducció del com a (a) o bé com un com comparatiu (b). Vegem-ho:

a1 La mare em tracta com a reina que és.

a2 La mare em tracta com a reina que sóc.

b1 La mare em tracta com em tractaria una reina.

b2 La mare em tracta com ella tractaria una reina.

Arribats a aquest punt, cal reconèixer que semànticament les frases a1 i b1, i a2 i b2 són molt properes, tot i que també és cert que la diferència hi és, i és prou important: ser reina o no. Ara entens aquella primera frase enrevessada de l’explicació de l’Optimot: “De vegades és difícil saber si el mot com designa ‘en qualitat de’ (la preposició com a) o ‘igual que’ (l’adverbi com). En aquests casos, la preposició com a se sol reduir a com o pot alternar amb com, segons els parlars”.

Com diu el col·lega, ara ja has entrat en el terreny de la llengua-ficció, atès que ben poques vegades el context no deixarà clar si el que diu la frase regna o no, o bé si la monarca és ella o sa mare, però, si posem per cas que aquest hipotètic cas d’ambigüitat quàdruple és possible, l’única frase que es podria desambiguar segons les fonts seria la que tindria el significat b2: La mare em tracta com a una reina (‘com ella tractaria una reina’). I fixeu-vos, doncs, que la frase La mare em tracta com una reina tindria una lectura triple.

I ara veiem com, de fet, les explicacions de la UB barregen una cosa amb l’altra: una cosa és parlar de reduir el com a davant d’article, i una altra de molt diferent que amb el com comparatiu recomanin de posar la a davant del complement directe encara que comenci per article. Amb el com a, de fet, el complement és predicatiu, no directe. Potser per això l’ÉsAdir i l’Optimot no en diuen ni ase ni bèstia, sinó que s’entén que ja queda clar en les explicacions respectives de casos ambigus de complement directe?

Explicació final de la qüestió: la preposició composta com a es redueix sempre davant de noms determinats per articles (el, la...), indefinits (un, quelcom, algun…), demostratius (aquest, aquell…), el possessiu llur o complements amb la preposició de. L’únic cas en què es podrà veure un com a davant d’una d’aquestes formes serà quan, de fet, sigui un com comparatiu amb la preposició a davant de complement directe ja que si no la frase seria ambigua. Per resoldre l’ambigüitat amb la preposició com a caldrà recórrer al context i el coneixement del món.

Per enllestir aquest apunt, abans no recorreu a la farmaciola, us recomanaré l’article de(l) Rudolf Ortega Desaprendre. No acaba de ser ben bé el mateix cas, però el fons és semblant: quan comences en aquest increïble món de la llengua tot són certeses, veritats absolutes i dubtes resolts, però amb el pas del temps t’adones que tots els fonaments trontollen a mesura que la cosa es complica, i veus que més que superar dubtes, aprendre, cada cop te’n sorgeixen més, desaprens. Per això a l’autobiografia incompleta d’un servidor hi parla d’“anar a dormir cada dia havent après alguna cosa nova d’allò en què et consideres un professional”. Perquè quan se suposa que has entès una norma que delimita perfectament un problema, sorgeix un exemple estrany, demanes el parer a quatre col·legues i…

I somrius com a un beneit.

com a.jpg

L’ambigüitat del ‘com’

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 06/02/2015 by in preposicions, recursos en línia, Rudolf Ortega, sintaxi and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits