197 Falsos amics que llueixen (poc): ‘salpicar’

Avui la cosa torna a anar de grisos, una mica com el dia que fa. Quan a la feina ensopegues un salpicar, experimentes l’estat de trànsit de qui ha fet tota una troballa. T’ho apuntes allà on s’acumulen les futures entrades d’aquest humil blog i tal dia farà un any. De vegades, només de vegades, recuperes allò que hi vas apuntar fa anys i panys ­–exagero deliberadament– pensant-te que serà una cosa ràpida, un pim-pam de consultar les quatre obres de referència i avall, però comences a gratar-hi i veus que la pila de terra no s’ensorra, que la cosa és més densa que no semblava. Arqueges la cella (només una), t’arromangues la camisa i treus la pala i el rasclet.

Anem a pams. Mirem què diu la RAE de salpicar:

(De sal y picar).

1. tr. Saltar un líquido esparcido en gotas menudas por choque o movimiento brusco. U. t. c. intr.
2. tr. Mojar o manchar con un líquido que salpica. U. t. c. prnl.
3. tr. Esparcir varias cosas, como rociando con ellas una superficie u otra cosa. Salpicar de chistes la conversación. Un valle salpicado de caseríos.
4. tr. Pasar de unas cosas a otras sin continuación ni orden, dejándose algunas en medio, como se suele hacer en la lectura de un papel o de un libro.
5. tr. Dicho de las consecuencias de un asunto reprobable o delictivo: Repercutir sobre una persona o entidad. El escándalo salpicó al presidente

 

Deixem de banda l’accepció 4, que sembla que no és tan habitual, i considerem que 1 i 2 són més o menys el mateix, només que es pren com a subjecte, respectivament, allò amb què esquitxes (El agua me salpicó) o bé la persona que provoca l’esquitxada (Juan me salpicó con el agua). El quid de la qüestió serà aquesta accepció 3, que pels exemples sembla que només s’usa metafòricament i que seria alguna cosa semblant a ‘escampar’, ‘ruixar’, ‘espargir’.

Vegem el Clave:

1 Referido a un líquido, saltar esparciéndose o esparcirlo en gotas menudas: Cada vez que frío un huevo salpico el aceite por toda la cocina.
2 Mojar o manchar con estas gotas: Pasó un coche por el charco y me salpicó de barro.
3 Afectar, implicar o alcanzar indirectamente, generalmente manchando la reputación: El escándalo financiero salpicó a varios altos cargos.
4 Referido esp. a una superficie, esparcir por ella elementos sueltos: Salpicó la tarta con unas cerezas.

 

Veiem que han eliminat l’entrada menys habitual i que coincideixen bastant amb el DRAE (no hi entraré, però no veig gaire la diferència entre 1 i 2, per allò del subjecte que comentàvem abans), amb la diferència que l’accepció clau, la 4, deixa de ser metafòrica.

Consultem el que recull el DIEC per a esquitxar i salpicar:

esquitxar

1 1 v. intr. [LC] Un líquid fortament agitat, colpejat, etc., llançar gotes a distància. No t’acostis a la font, que amb el vent que fa esquitxa.
1 2 tr. [LC] Les gotes llançades per un líquid fortament agitat, colpejat, etc., arrosar, mullar, embrutar. Si batzegues el cubell, l’aigua xarbotarà i t’esquitxarà tot. Fregant els plats m’he ben esquitxat.
1 3 tr. [LC] Tacar moralment. Un escàndol que va esquitxar l’honra de l’escriptor.
2 tr. [LC] Lliurar (diners). Li va fer esquitxar uns quants euros.
3 intr. pron. [LC] Esquitllar-se, escapolir-se.

salpicar

1. tr. [LC] Espargir sal o altra substància pulverulenta (sobre alguna cosa).

 

Coincideix prou amb les fonts castellanes pel que fa a esquitxar (deixant de banda 2 i 3, pròpies només del català) i veiem que l’accepció clau de què parlàvem és la que en català correspon a salpicar. Estaríem parlant altre cop, doncs, d’un fals amic parcial.

Ara toca el GDLC:

 

esquitxar conjugació
	[s. XV; d’origen expressiu i onomatopeic]
	v 1 1 intr Fer esquitxos. Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire.
		2 tr Mullar, embrutar, d’esquitxos. Quina manera de manejar el pinzell: ha esquitxat de pintura tot el terra.
		3 pron Hi ha molts bassals: us esquitxareu de fang.
	2 tr Arrosar, ruixar. Abans de planxar, cal esquitxar la roba. Esquitxar d’aigua les flors.
	3 tr fig Tacar, macular. Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació.
	4 tr fig Lliurar alguna cosa, especialment diners, sense tenir-ne ganes. Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo tots els diners que em devia.
	5 pron dial Escapolir-se.

 

	esquitx
	[de esquitxar]
	m 1 Petita quantitat d’aigua, de fang, etc., que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.
	2 p ext 1 Porció molt petita d’una cosa.
		2 Cosa o persona molt petita. Un esquitx d’home.
salpicar conjugació
			[s. XIV; segurament de sal i picar, o potser d’un gòt. *salbiskon, de la família germ. de salbon ‘untar’, si es té en compte l’ant. salbuscar o els dial. salpiscar, salpuscar]
			[®trencar ] v tr Espargir sal o una altra substància pulverulenta o un líquid sobre una cosa. Tot el pati fou salpicat amb aigua beneita.

 

Si comencem per salpicar, sembla que coincideix amb el DIEC, tot i que afegeix el matís que la cosa espargida també pot ser líquida, mentre que el diccionari normatiu només parlava de “substàncies pulverulentes”. Quant a esquitxar, a banda de la diferència de plantejament en les entrades –benvolgut, esquitx–, hi ha una petita diferència, que és que sembla que el GDLC obre la porta a 2 perquè qualsevol salpicar del castellà correspongui a esquitxar. De fet, els exemples de la segona accepció d’esquitxar i el de salpicar són força semblants.

Ja acabo, només ens queda el bilingüe d’EC:

salpicar (esp>cat)
1 v tr (de un líquido) esquitxar; escatxigar. Ha salpicado todo el suelo de pintura, ha esquitxat tot el terra de pintura.
2 (esparcir líquido) esquitxar; escatxigar. Salpicar agua sobre las flores, esquitxar d’aigua les flors.
3 fig omplir; farcir. Salpicar la conversación de chistes, omplir la conversa d’acudits.
4 v intr esquitxar. Las olas salpican al caer sobre las rocas, les ones esquitxen en caure sobre les roques.

salpicar (cat>esp)
1 (amb sal, etc) salpicar; esparcir; espolvorear.
2 (amb aigua, etc) salpicar; esparcir.

esquitxar
1 v intr (fer esquitxos) salpicar.
2 v tr (embrutar d’esquitxos) salpicar. Ha esquitxat tot el terra de pintura, ha salpicado todo el suelo de pintura.
3 (arrossar, ruixar) salpicar; rociar. Abans de planxar, cal esquitxar la roba, antes de planchar hay que rociar la ropa.
4 fig (macular) manchar. Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació, este escándalo ha manchado su reputación.
5 fig (diners, etc) soltar; aflojar. Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo les vuit mil pessetes que em devia, cuando he amenazado con denunciarlo ha soltado contantes y sonantes las ocho mil pesetas que me debía.
6 v pron (embrutar-se) salpicarse; mancharse; ensuciarse.

 

De la primera part, ens interessa retenir que l’ús metafòric de salpicar (l’accepció clau, que el DRAE recollia només en aquest ús metafòric i el Clave en sentit físic) en català no és correcte. D’altra banda, cal notar que s’introdueix una tercera variant, escatxigar, que si es consulta al DIEC i al GDLC veiem que es manté la divergència esquitxar-salpicar: el DIEC només el recull com a sinònim del seu esquitxar, mentre que al GDLC significa el seu esquitxar, que inclou l’ús que el DIEC només dóna a salpicar.

La segona part no aporta res de nou, i a la tercera només sorprèn que a 4 no doni com a traducció al castellà ‘salpicar’, que tant accepta el DRAE com el Clave.

Un darrer apunt: el DCVB fa remetre directament salpicar a esquitxar. Matisos a banda, és de la corda del GDLC.

 

Com més o manco diu aquell, conclusions i bona nit:

Si ens aferrem al diccionari normatiu –normatiu oficial, com en diuen alguns–, el salpicar castellà en català pot correspondre a esquitxar o a salpicar. En aquest darrer cas, només quan es parla d’‘espargir una substància [pulverulenta] per sobre d’una superfície’. Si fem cas del GDLC –el diccionari normatiu oficiós–, el salpicar castellà es correspon plenament amb l’esquitxar català (tret d’algun ús no compartit i d’algun de metafòric), i salpicar representa un sinònim d’esquitxar en el sentit clau de tota aquesta entrada.

De qui cal fer cas? Si volem ser obedients, diferenciem ben bé esquitxar i salpicar –gràcies a aquestes punyetetes ens hi guanyem la vida, tu–; si volem ser pràctics, no ens la juguem i fem cas del GDLC, que al capdavall rep el suport del DCVB. El meu parer, però, és que miraria d’evitar la sinonímia i reservar, tant com es pugui, un significat per a cada significant.

Salpicón. En català, amanida de marisc.