adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

196 Falsos amics que llueixen (poc): ‘pillar’

Ja fa un temps que vaig encetar dues seccions en aquest blog que corresponen a dues de les situacions que més m’atreuen i m’agraden d’ensopegar d’això d’esmolar professionalment la llengua: els falsos amics i les paraules que a priori no sembla que siguin correctes però ho són (això darrer, ho recordo perfectament, després d’una primera correcció en una assignatura del postgrau d’un text que d’entrada semblava que estava farcit d’incorreccions però que, amb el diccionari a la mà, cargolant la llengua com si fos una tovalla humida fins a extreure’n l’última gota i acollint-nos a totes les esmenes al nostre abast, era impecable). Aquests darrers casos els vaig decidir aixoplugar sota el paraigua “No llueix tot el que és or”, que pretenia ser un títol enginyós amb doble sentit a partir de la frase no és or tot el que lluu i que, vist amb perspectiva, és d’allò més enrevessat i de mal entendre.

Amb tot, atès que a la vida no tot és blanc i negre sinó que al mig hi ha un ventall interessant de grisos, i la llengua no és res més que un reflex de la pròpia existència, a cavall entre els dos casos esmentats anteriorment (forma gràfica coincident, significat diferent, i forma gràfica que fa arrufar al nas però que la consulta al diccionari desarromanga) encara hi una tercera espècie: els falsos amics parcials, ço és, aquelles paraules que comparteixen algun significat entre dues llengües, però no tots. Per exemple, la vela castellana té la mateixa forma gràfica en català quan fa referència al ‘tros de lona’, però en canvi correspon a espelma quan significa ‘candela d’esperma de balena’ (no us espanteu i mireu-vos el DIEC; podeu continuar encenent ciris sense recança). (Incís: ara em ve al cap que darrerament sento tot sovint gent que fa anar vela com a espelma, i no pas aprenents de català, sinó parlants amb un cert nivell. En aquest mateix cabàs també hi posaria el cas de fresa (‘maduixa’) [un altre fals amic, per cert]. Amb els anys, cada cop pren més sentit allò d’“això, és nou: fins fa quatre dies es feia anar bé”. Ben bé això. No, no volíem fer-nos grans.)

I ara toca ser sincers: els correctors, per deformació professional, tendim a pecar de mestretites. Si hi ha cap lletraferit a la sala a qui no se li hagi accelerat el cor ni se li hagi posat la pell de gallina en ensopegar aquella punyeteta que és incorrecta i que ningú no havia detectat, que s’aixequi i toqui el dos, per mentider o per mal professional. Un bon corrector xala quan fa una cerca al DIEC d’un mot que no espera trobar-hi i, tot d’una, obté resultats: tot seguit llegeix l’entrada a un pam de la pantalla, amb una mitja lluna dibuixada als llavis i ben armat amb el bolígraf vermell (si és un Bic, encara millor), esperant trobar-hi aquell fals amic o allò que no llueix però és or. I no ens enganyem: quan ensopeguem un fals amic parcial, un gris… les pulsacions baixen, tot baixa, i queda aquella sensació de… ni carn ni peix, mitja figa, mig raïm, ni una cosa ni l’altra, mitges tintes. Encara millor: ni chicha ni limoná. (Gràcies, Optimot.)

Tot el sermó anterior (tan útil que és la parrafada castellana) per parlar de pillar, un exemple d’aquest tercer cas: correcte com a sinònim de ‘saquejar’, però que no rutlla en la resta de casos (que curiosament representen el 90%, vet-ho aquí). Per una vegada, semblava que el català tenia col·loquial, però tot havia estat un somni. Capbaix, capcot i capmoix, doncs, copio la magnífica explicació de l’Optimot, que ben poc es pot millorar:

 

És correcte pillar en català?

Resposta

pillar (‘saquejar’)   

El verb pillar és correcte només en el sentit de ‘saquejar’. Per exemple:

En aquella època tothom passava gana i hi havia gent que pillava tot el que podia als comerços.

La resta d’usos que es fa amb el verb pillar no són correctes en català, ja que es tracta de castellanismes. Així doncs, cal buscar una solució genuïna en català per a cada cas. Alguns dels significats més habituals són els següents:

  • En el sentit d”agafar’, ‘aconseguir’ o ‘arreplegar’. Per exemple: El fill va agafar / arreplegar / aconseguir diners del moneder de la mare i va marxar.
  • En el sentit de ‘pescar’, ‘enxampar’, ‘atrapar’ o ‘sorprendre’. Per exemple: La policia va pescar / va enxampar / va atrapar / va sorprendre el lladre en ple robatori.
  • En el sentit d”entendre’ o ‘copsar’. Per exemple:No és gens fàcil entendre / copsar el sentit de l’argument d’aquesta pel·lícula.
  • En el sentit de ‘lligar’, ‘triomfar’ o ‘sucar’. Per exemple: Aquesta nit la Joana ha lligat / ha triomfat / ha sucat.
  • En el sentit d”atropellar’. Per exemple: El va atropellar un cotxe però se n’ha sortit.
  • En el sentit de ‘rebre un cop, una bufetada’. Per exemple: Els antidisturbis no van actuar a temps i tothom va rebre.

 

Etimologia de pillar (segons el GDLC):

1521; del fr. piller, der. del fr. ant. peille ‘drap’, potser del ll. pĭlleus ‘gorra’; en el sentit de ‘agafar’, del cast. pillar, i aquest, de l’it. pigliare, ll. pilare‘robar’.

pillar

No pilleu

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 27/07/2014 by in altres llengües, barbarismes, diccionaris, etimologia, falsos amics, lèxic, no llueix tot el que és or and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits