adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

195 Sobre els EUA

Visitar els Estats Units no sorprèn gens ni mica, o no hauria de sorprendre, ja que tots hi hem estat: és ben bé com a les pel·lícules. Eppur, quedes embadalit amb els cotxes enormes i immaculats (llogues un mid-size i resulta que té un maleter que faria bon servei al Dexter), amb els motels de patis interiors amb habitacions enormes (allà una habitació doble té dos llits de matrimoni; esclar que els seus llits de matrimoni també fan el doble que els d’aquí), amb la quantitat ingent de homeless (fins fa poc ja fèiem amb vagabunds) amb xarrera (m’hauríeu d’haver vist un dia a quarts de tres de la matinada, havent sortit a fer unes pipades cercant la son, intentant tallar el sermó d’una hom– vagabunda que em parlava a peu de carrer [jo era al balcó d’un segon]; ben bé com a Romeu i Julieta), amb els afroamericans de físic imponent (ara entenc que tinguin una lliga com l’NBA), amb les racions enormes de menjar (en un mexicà una ració de fajites incloïa carn i guarnició per fer-te’n sis!)… i sí, també es compleix la màxima que (gairebé) tothom parla castellà. O espanyol, més aviat.

Abans de clavar queixalada –ara que està tan en voga– a la qüestió de l’spanglish, permeteu-me que faci una petita reflexió sociolingüística. La situació de bilingüisme que viuen (en què l’aproximadament 40% d’hispans de Califòrnia són bilingües espanyol-anglès i la resta no) provoca que el 60% monolingüe tingui l’orella més acostumada a sentir parlar la seva llengua amb accent, cosa que fa que poques vegades et demanin que ho repeteixis (i en tot cas ho fan amb un “say it again” que, segons com, aquí semblaria descortès; us imagineu un de nosaltres responent a, posem per cas, un colombià esforçant-se per comunicar-se en un català inintel·ligible amb un simple “torna-hi”?). Tenir-hi l’orella acostumada no els permet comprendre, però, que, quan ells diuen alguna cosa a un forà i ell els respon el clàssic “Please, could you repeat it?” (que hi tornis, coi), ho han de fer a un altre ritme, no pas a la mateixa velocitat de la primera vegada. Fins a tres vegades va deixar anar el seu discurs llengua ajudeu-me un treballador d’un pàrquing i encara no estic convençut d’haver-ho capit tot. En fi, tot plegat, conseqüències de ser lingua franca mundial.

Deixem descansar Shakespeare i despertem Cervantes –que de ben segur que tindria ganes de tornar al clot, de sentir el que s’hi sent, als EUA–. Sí, (gairebé) tothom parla espanyol, però quin espanyol! És curiosa, la qüestió dels accents, com una variant pot sonar completament normal, neutra, en un indret i resultar còmica, feixuga i melindrosa en una altra. Disparo unes quantes reflexions més: una de les principals característiques de la variant espanyola que s’hi parla és que, quan recorren a un manlleu anglès –tot sovint–, el pronuncien amb accent completament americà, fins i tot la toponímia d’origen espanyol (vegeu Santa Cruz o Santa Barbara), cosa que aquí resulta d’allò més esnob i petulant; com a penyora de com pot sonar de còmica la seva variant, demanant una hamburguesa prop de San Francisco el cambrer ens explica que ve amb bacon (pronúncia americana), però de seguida rectifica i ens informa que va amb tocino (aaara t’he entès…), i que la guarnició són unes… papitas fritas (vaig ser fort i no vaig contenir la riallada); a la versió mexicana de Punto pelota (ara, El chiringuito de los jugones; qui deu ser el cervell d’aquests noms?), el presentador, el dia del pare (res a veure amb el Sant Josep d’aquí), exclamava a mig programa: “¡Un saludo para papá! ¡Le amo!” (us imagineu el Pedrerol fent una cosa semblant aquí, prosòdia i tries lèxiques a banda?); sapigueu que el nostre embarcar allà, òbviament per influència de l’anglès, és abordar (que recull la RAE en aquest sentit, per cert), per tant no us estranyi si per megafonia us diuen que “abordeu l’avió” (tranquils, miquelets, tranquils…); com bé us podeu imaginar, la influència de l’anglès no s’atura en el lèxic, sinó que ja ha arribat al tronc de l’arbre, a la sintaxi, i és normal sentir com algú et diu que, si tens cap problema, “déjenos saber” (let us know). En fi, un simple grapat d’exemples.

I, per acabar, l’anècdota divertida: a l’avió, la companya del costat és tan amable de cedir el seu lloc al teu acompanyant, que han col·locat a l’altra punta de l’avió (dank, KLM), i et demana qui és. Tu, que ja vas rebentat (possiblement per culpa del coi del Romeu, o de la Julieta, ja no sé qui és qui), li dius que és una noia morena, amb els cabells… “i ara com es diu arrissats? Ai, sí… frizzy hair”. Ipso facto, perceps la cara de descomposició de la interlocutora i sents de cua d’orella la rialleta de la viatgera del seient del darrere. Curly, glups.

Spanglish

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 06/07/2014 by in altres llengües, anècdotes, diccionaris, falsos amics, lèxic, pronúncia, societat and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits