adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

194 Literalment literalment (sisplau)

Treballar en un mitjà de comunicació és, com gairebé tot a la vida, una arma de doble tall: d’una banda, representa estar en contacte directe amb una bona quantitat d’informació, tant d’actualitat com en el nostre cas lingüística, que repercuteix directament en el bagatge o cultureta del corrector. D’altra banda, i ara em centro més en el pla lingüístic, també fa estar en contacte amb una mena de llenguatge que esdevé gairebé un registre en si mateix, ple de tics (en forma de fraseologia i lèxic, per exemple) que sovint casen ben poc amb el model de llengua que s’ensenya a les literalment polsegoses aules de filologia, traducció i dels posteriors postgraus de correcció i assessorament lingüístic.

Aquest llenguatge xoca amb la intuïció personal del primer dia que vas aterrar en aquella feina, quan encara eres verge –la imatge no és meva– i tot fa mal als ulls i a les orelles. De mica en mica, però, el “però com és possible que aquest mitjà escrigui això així o faci servir açò aixà” deixa lloc al “jo crec que es pot deixar”, “aquí [al mitjà] ho toleren –en funció del grau d’impregnació pots arribar a dir tolerem–” i, fins i tot, en funció de l’hora i les hores que fa que hi ets, al mitjà, pencant literalment com un negre, al “ja s’ho faran”.

Feta aquesta introducció deliberadament exagerada, em poso la capa de professional de cap a peus i ho deixo anar: de cap manera el consentiment de formes i estructures que nosaltres no defensaríem, i que en tot cas només tolerem per obediència al llibre d’estil del mitjà i pel –presumpte– bé de la ràpida comprensió de la notícia, no es pot confondre amb la condescendència envers usos erronis i totalment inacceptables de certes expressions. Per posar-ne un exemple, literalment.

Literalment, tal com defineix el GDLC (el DIEC no soluciona gaire res), significa que l’expressió té un “sentit que atén a la suma dels seus significants”, ço és, que no hi té cabuda cap metàfora ni doble sentit sinó que es fa servir amb el significat precís, recte, de cadascun dels mots emprats. Si dic que “en acceptar d’ajudar-lo a pintar el pis literalment em vaig fotre de peus a la galleda” vol dir que, efectivament, mentre ho deia vaig acabar amb els peus dins d’un cubell –potser encara vaig tenir sort i era buit, no ens espantem–.

Si torneu a començar l’entrada, veureu que als dos primers paràgrafs he camuflat dos literalment –quin recurs tan original, eh?–: les literalment polsegoses aules de filologia i pencant literalment com un negre. Com bé podeu deduir d’aquests dos casos, i de l’explicació del GDLC, el primer només funcionaria si, efectivament, les aules fossin brutes, mentre que el segon no rutllaria de cap manera, atès que l’expressió treballar com un negre ja suposa en si mateix una metàfora.

Literalment

Els acudits són infinits

Malauradament, avui dia ja s’ha escampat com el cargol poma l’ús d’aquest adverbi amb una mena de funció intensificadora, per donar més força a la frase, i que en tot cas no s’adiu gens amb l’ús correcte de literalment. El mal ús d’aquest recurs únicament demostra pobresa lingüística de qui ho escriu. Malgrat això, tot té un cantó positiu, i en aquest cas sempre resulta divertit jugar a imaginar què significa realment la frase, prenent el literalment com cal. Vegem-ho –ja us ho avanço: he fet una cerca ràpida al Google ara mateix, de no més de deu minuts; ja veureu que no cal gratar-hi gaire–:

a) Ahir Peacock va deixar, literalment, amb la boca oberta els 300 professors que van participar en les jornades sobre educació emprenedora. –> Els va encantar… literalment.

b) Colomines va incendiar literalment Twitter. –> Se’n va anar a San Francisco, a la seu central, i hi va calar foc.

c) Ni pel que fa a la botiga física ni pel que fa a la botiga online, que ha tret literalment fum. –> Impossible d’imaginar, em sap greu.

d) Però l’equip blaugrana va atropellar literalment un rival fràgil al darrere. –> Amb els punts que els traurà Trànsit, adéu a la lliga.

e) Diumenge passat contra el Múrcia, Montilivi va rebentar literalment. –> No va esclatar, no. L’estadi encara hi és.

Voleu riure?

 

Advertisements

3 comments on “194 Literalment literalment (sisplau)

  1. Marta Breu
    24/03/2014

    Ostres, no sabia que hi hagués aquesta tendència… No m’hi havia fixat, vaja. Ara costarà treure aquesta mania. Quan una cosa es posa de moda… Però tens raó, la part positiva és que et pots divertir pensant en el significat “real” de les frases que diuen/escriuen. 😉

    Molt bon tema!

  2. Marta Breu
    27/03/2014

    Per cert, el vídeo és boníssim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 23/03/2014 by in adverbis, anècdotes, diccionaris, mitjans de comunicació and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits