191 Falsos amics: ‘pany’ (‘cerradura’) i ‘paño’ (‘drap’)

Hi ha dues màximes a les quals recorro sovint: “que la prudència no ens faci traïdors” i que “la ignorància és agosarada”. No sé pas quina de les dues vaig seguir més en el moment de l’anècdota al voltant de la qual gira l’entrada d’avui.

En un rampell de mestretites de pa sucat amb oli, a la feina (no relacionada amb el gremi) vaig defensar a capa i espasa –exagero d’allò més– que el pany de la porta català en castellà era paño. Òbviament, algun company va arquejar les celles, però el lletraferit saberut universitari era jo. Quan vaig descobrir l’esguerro, vaig rectificar, com és obvi.

L’altre dia, a Ca n’Ikea, em va venir al cap ipso facto aquest episodi quan vaig veure el cartell següent:

Un ‘pany’ no és un ‘paño’

De ben segur que un treballador de la casa sueca és un jovenet estudiant de traducció amb el castellà com a llengua A (ara no sé si els no-traductors entendran aquest concepte; va, em penso que és prou clar). Ja m’imagino l’escena:

–Tu, setciències, oi que estudies llingüística? –el jovenet, al capdavall intel·ligent, s’està de fer explicacions sobre la diferència entre estudiar traducció, lingüística i filologia–. En català com es diu paño? Drap segur, però pany també, oi, oi? Oi?

Probablement, el jovencell que estudia traducció i treballa a Ca n’Ikea ja deu haver ensopegat a hores d’ara alguna paraula d’aquelles que en principi són clarament una castellanada però que són correctes en català, i s’estima més ser caut. Heus ací el perquè de tot plegat. Uf, devia dir ell en consultar el DIEC2.

Recapitulem: pany és la cerradura castellana; paño és el drap català. I prou. Oi que és fàcil?

Ara la pregunta és: s’és més prudent fent cas de la intuïció i negant el pretès barbarisme, o bé seguint la impressió que has ensopegat un mot que no llueix, però és or? L’opció correcta és la c: no pecar d’agosarat, dir que no ho saps i curar-te en salut.

Tant el pany català com el paño castellà provenen del mateix ètim: pannus, del llatí. Tot plegat per l’única accepció que comparteixen totes dues llengües: ” […] ‘extensió de tela o drap; drap, parrac’, d’on passà a designar la superfície d’alguna altra cosa: un pany de paret, el pany d’una porta, que es tractava d’una làmina de metall aplicada a un portal amb la tanca i la clau”.