Microrelats negres: Tres minuts
Dins de l’armari hi fa una calor insuportable. Segons el meu rellotge falten dos segons. Ve-t’ho aquí: la porta. Deu passes fins al dormitori. Tres, dos, u… Obro la porta de l’armari, salto i durant el vol premo el gallet. Un segon i mig. Sobre el llit, el plàstic transparent. Cap pell, cap fibra, cap pèl. El recullo, el capgiro i ja tinc bossa per al passamuntanyes, el revòlver i els guants. Salto per damunt del cadàver per sortir de l’habitació. Sis segons. Baixo les escales de quatre en quatre. Ja sóc a baix. Vint-i-dos segons. Surto al carrer, ho llenço tot al camió de la brossa, que passa puntualment a les 14.26 h. Cinquanta-vuit segons. Avinguda avall, sento les sirenes que jo mateix he avisat fa un minut. Dos minuts. Arribo a l’estació i agafo el tren de les 14.29 h. Dos minuts quaranta-sis segons. Em deixo caure al seient i respiro profundament. M’han sobrat 14 segons. A fora comença a ploure. Un moment. No noto res al cul. Em palpo la butxaca. La cartera…
