187 Falsos amics: ‘divisar’
“Després de mil i un revolts, per fi van divisar la casa.”
Per començar, el corrector del Word marca divisar. Error. De correcte ho és. El problema, certament, és que d’un cotxe estant és dificil divisar res. I és un xic estrany que el que es divisi sigui una casa…
En català divisar significa ‘marcar amb una divisa, amb un senyal distintiu’. Per tant, es divisaven principalment els escuts i, com indica el diccionari de la GEC, les armes. Ara bé, el DCVB sí que recull el castellà ‘veure de lluny, distingir’ i és que, ben mirat, si divisar és, en certa manera, ‘distingir’ (fer un escut diferent d’un altre), el salt al sentit metafòric es pot fer en un tres i no res.
De moment, però, que sapigueu que el divisar castellà, el de la vista, en català és albirar, entreveure, afigurar o ataüllar (aquesta darrera no l’havia llegida mai).
L’etimologia de totes dues accepcions és, doncs, la mateixa: del llatí divīsāre, ‘dividir’, ‘distingir’. (Noteu que a la RAE varia una mica: “Del lat. divīsus, part. pas. de dividĕre, dividir, distinguir”. Algú ens il·lumina?)
divisar relacionat amb les divises, com nom verbalitzat de la moneda estrangera també valdria?
No sé si acabo d’entendre la pregunta, però sembla que no té a veure una cosa amb l’altra (més enllà, òbviament, de la forma i l’etimologia).