adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

184 Calcem-nos!

De ben segur que la majoria ja ho sabeu: des que vaig capbussar-me definitivament en el món 2.0 comprant-me un telèfon intel·ligent que em dedico a quelcom de tan poc madur, constructiu i original com és anar caçant pífies i curiositats lingüístiques en rètols, cartells i marquesines diverses. Encabat les penjo totes en aquesta carpeta del Facebook (que si no m’equivoco acabo de fer pública a tothom que hi vulgui accedir).

A banda de fer riure o originar discrepàncies, de vegades la gent que hi fa comentaris també fa pensar, com és el cas del Joan, que demana arran de la fotografia següent i el comentari que hi vaig fer si no és que confonem polisèmia amb homonímia. Bona!

Que és divertida, la polisèmia!

Sense pensar-hi gaire ni consultar cap font, s’entén per polisèmia una mateixa paraula amb dos significats diferents i, per homonímia, dues paraules diferents amb forma idèntica. Fixeu-vos, doncs, que el límit és ben difús: mateixa forma, significat diferent. Què ho resol? Altre cop, l’etimologia: les paraules polisèmiques comparteixen el mateix ètim i les homònimes no. Per tant, quan tenim la mateixa forma en parells de paraules, el fet que constitueixin un mateix mot té a veure amb l’origen.

En el cas que ens ocupa, calça, he de confessar que en el moment de fer el comentari ni tan sols em vaig plantejar el dubte que li sorgia al Joan. Vegem què en diuen les fonts (per fer via i no allargar-me en excés, em remeto al GDLC; en el mar d’informació del DCVB, com sempre, ben bé ens hi podríem ofegar):

Sembla que tot plegat prové del llatí vulgar calcěa: en provenen la peça de roba interior de la dona i la sabata. Tres segles més tard, cap al XIV, apareix el verb, calçar (també en sentit metafòric, que és el que ens ocupa; els topes, que comenta la Cristina a la mateixa fotografia). És curiós, però el substantiu amb el sentit de tasca o falca no queda recollit als diccionaris. Va ser posterior i es va formar a partir del verb en sentit metafòric? És possible. En tot cas, queda clar que, atès que tot és dins del sac del mateix ètim, ens trobem davant d’un cas de polisèmia.

Una pregunta final: que són, per a vosaltres, unes calces (o unes calcetes) parlant de roba? El debat pot ser apassionant…

Advertisements

15 comments on “184 Calcem-nos!

  1. Joan
    29/11/2012

    Per al·lusions sense relació directa amb la pregunta, m’atreveixo a dir que per mi les calces i calcetes són la peça de roba que “falta o fa de tasca” l’aparell excretor, orinari i sexual femení, si bé per la majoria de les generacions avançades de la família no és altra cosa que uns pantalons.

    • afbourdiol
      30/11/2012

      És una definició força creativa. 🙂

      Exacte: a casa meva, a l’estiu, mon àvia sempre em deia que ja podia agafar les calcetes del Barça, que hi aniria més fresc. Encara n’hi ha que riuen…

  2. Pons
    29/11/2012

    jo el que vull saber es que hi havia realment en l’armariet de la foto!

    • afbourdiol
      30/11/2012

      Si es revelés de ben segur que la fotografia i tota la dialèctica provocada perdria la gràcia…

      Deixa volar la teva imaginació, ja que ens ho permet la polisèmia!

  3. Marta
    29/11/2012

    Les diferències dialectals entre calces, mitges i bragues sempre donen lloc a confusions molt divertides. A veure si comenta gent del sud o de les Illes…

    Molt ben trobat l’apunt polisèmic.

    • afbourdiol
      30/11/2012

      A veure, a veure… I, si no, per què no ho expliques tu, en una entrada d’aquestes tan entenedores que ens regales? 😉

  4. Carlo.
    30/11/2012

    “Encabat”?

    • afbourdiol
      30/11/2012

      Em permeto la llicència d’escriure aglutinada l’expressió ‘en acabat’ (en reflecteix més bé la pronúncia habitual), que tot i que no és normativa defensen alguns lletraferits i mitjans de comunicació.

      Definitivament, cada cop sóc més ‘light’.

      Benvingut, Carlo.!

  5. Montse
    30/11/2012

    Ma cunyada encara riu amb la sufocació que va tenir un dia que van anar a visitar uns amics valencians quan, després d’haver caminat una bona estona per tota la ciutat, van arribar a casa i la noia li va dir que tenia molta calor i que s’anava a treure les calces.

  6. Reflexionem-hi
    03/12/2012

    Per mi unes calces són roba interior femenina de iaia amb faixa i floretes brodades, calcetes són més petites i més joves…

    No sabia això del Facebook, a veure si un dia hi penso… ara, que ja t’aviso que només em falta mirar una pàgina més per seguir l’exemple de la Montse i tancar la barraca una temporada!

    L’altre dia a classe em vaig plantejar de quina conjugació és el verb “dur”, i vaig fer un micro treball de recerca… no sabia que hi havia infinitius irregulars! La verdá es que nunca m’había preguntao ezo…

    Salut, records, petons i americanes!

  7. afbourdiol
    06/12/2012

    Interessant la distinció entre paraula i diminutiu. Un dia en vaig parlar amb alguns col·legues que podrien ser ben bé de l’edat dels nostres pares i consideraven que això de les ‘calcetes’ era prou nou, una mena d’eufemisme modern. El que comentes tu en certa manera va en aquest sentit.

    No entenc el què dius de seguir l’exemple de la Montse…

    Jo tampoc no m’havia plantejat mai això dels infinitius irregulars, però sí, es veu que existeixen (citen ‘dur’ i ‘dir’). Ai, que comences a lletraferiejar!

    No entenc això de les americanes, però els petons els he rebut i te’ls torno!

  8. Marta-CuinaDiari
    17/12/2012

    Us conte una anècdota de quan vaig conèixer al meu marit. Ell és català, i jo, valenciana. La primera vegada que va baixar a Dénia li vaig dir que havia d’anar a casa de la meua àvia a ajudar-li a posar-se les calces. I ell em va dir, “osti sí que deu estar malament la pobra dona!!
    Per a nosaltres les calces són les mitjes i la roba interior són les bragues (i em sembla que està acceptat i no és un castellanisme!!)
    Ara que visc a Catalunya ja m’he acostumat però per tal d’evitar situacions compromeses o bé faig l’explicació o bé canvie la paraula directament perquè la situació que ha comentat la Montse de dir que ja no et poses calces perquè fa calor, ens ha passat a més d’una… Això de la lengua és un món, i mira que hi som a prop! Marta

  9. peo
    16/12/2013

    a Cat Nord : calces = pantalons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 29/11/2012 by in Alcover-Moll, anècdotes, diccionaris, etimologia, lèxic.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits