adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

183 Sobre el portuguès

Quan viatges a Lisboa (Lixboa, allà), encetes un viatge a través d’un idioma desconegut però, alhora, ben proper. Abans de marxar, retens un parell de dades: “És pràcticament igual que el castellà”, en boca d’un company lletraferit de primera divisió (no deixa de sobtar-te que algú del sector s’hi refereixi en aquests termes), i, a la guia de viatges, el fet de ser una llengua amb una varietat fonètica meravellosa. Amén.

A partir d’aquí, i un cop allà, tirallonga d’apunts:

a) És ben bé que, tal com diu tothom, parlant en castellà t’entendran. Després d’unes quantes hores comprovant-ho, decideixo fer alguna prova amb el català. Resultat: en un restaurant repeteixo tres cops aigua sense resposta fins que decideixo llevar-ne la i: obtinc el preuat líquid. Mes endavant t’ho confirmen (vg. c).

b) Als basars xinesos, reps la mateixa resposta (nul·la) als nihao, xiexié i taitià. Conclusió: cal millorar el mandarí.

c) En una botiga de roba interior, remenant els banyadors, estableixes una conversa filològica molt interessant amb la dependenta, que assegura que entén perfectament el castellà, però que li costa moltíssim el català. També comenta que, si domines el portuguès, ja tens la gramàtica francesa (francesa?) coll avall. Esmenta, a més, que el portuguès més genuí és el del nord. Em va fer pensar en l’eterna llegenda urbana del gironí. Finalment, parla d’uns compatriotes que viuen a Bilbao i que quan hi ha anat i li han parlat en euskera no n’ha entès gota. Pobra.

d) Al llarg del viatge, perceps diferencies fonètiques importants. La intuïció no falla (i de vegades el color de la pell, tampoc), i en tornar corrobores que l’africació de les oclusives (“Bom dia”, diu el recepcionista; “Bom djia”, diu la cambrera) és un tret característic del dialecte brasiler. Heus ací (cliqueu-hi) un article interessant sobre diferències entre els dos parlars.

e) De tan proper que et sembla, en algun moment t’atreveixes a dir alguna cosa directament en portuguès (quan no l’espifies dient “boas noites”: correcte en gallec, però no en portuguès [“boa noite”]). Et queda cara de ximple quan somriuen i et diuen: “Ah, espanyol, oi?”. A sobre espanyol…

En fi, un viatge, des de tots els punts de vista, també el lingüístic, molt recomanable.

Perdoneu que vagi tan pel dret, però darrerament deixo covar massa les entrades i al final, de tan anacròniques, ja ni les penjo.

Até logo!

Una imatge curiosa

Advertisements

6 comments on “183 Sobre el portuguès

  1. Marta
    25/08/2012

    Ostres, és boníssim, aquest cartell! Quin estudi tan interessant que has fet de la llengua durant el viatge; no has perdut el temps! Tu t’ho creus que entenen més bé el castellà que el català? I fonèticament el portuguès s’assembla molt més al català, no trobes? (Vaja, he de dir que la meva experiència amb aquesta llengua es limita al que sento als fados que escolto.)
    Posats a sumar comentaris sobre les efímeres i gairebé extingides vacances, jo vaig tenir una conversa amb unes portugueses en terres sueques i ens vam entendre força bé, jo en català i elles en portuguès.

    • afbourdiol
      28/08/2012

      Si, la veritat es que una de les caracteristiques del portugues es que solen dir les coses d’una manera que als catalanoparlants i castellanoparlants (aquest parell que jo sapiga) ens resulta graciosa.

      Sobre el tema del catala i el portugues, jo tampoc no m’ho acabo de creure, pero ja veus el parell d’informacions que em van donar. No dubto que foneticament s’assemblin mes (son llengues mes “toves” que l’espanyol, que marca molt mes les vocals), pero a mi la impressio que em fa es que el catala tira mes al frances i el portugues, a l’espanyol (tant es l’ordre dels elements de cada parella).

  2. Pons
    26/08/2012

    es cert el tòpic que les portugueses tenen bigoti? xD

    • afbourdiol
      28/08/2012

      Home, veient el “pelo incomodo” de la foto no se que dir-t’hi…

  3. Montse
    27/08/2012

    Jo tenia un company de feina portuguès (becari, mentre feia un Erasmus o un màster, ara no ho recordo). Un dia li vaig preguntar si havia anat a aprendre el castellà (era la seva llengua vehicular, però també xerrava una mica en català) i em va dir que allà ningú no l’aprèn perquè ho consideren innecessari; amb la similitud ja s’hi entenen prou bé. També em va dir que allà no hi ha costum de doblar pel·lícules ni sèries, tot va en VO, i ell va aprendre el castellà gràcies als dibuixos de Quijote y Sancho Panza i als canal de televisió que se sintonitzen de la TVE. Potser n’hauríem de prendre nota amb això del doblatge.

    • afbourdiol
      28/08/2012

      Si que n’hauriem d’aprendre, si… Herencia del franquisme, oi? Quan tocava fer-ho no es va fer, i ara ja ens deixem endur…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 23/08/2012 by in altres llengües, anècdotes, dialectes, pronúncia.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits