182 Les ‘colilles’, al ‘busson’

Quan es vol parlar de les bondats de la correcció, de l’èxit de la immersió i, fins i tot, de la bona tasca de la normalització lingüística, hom sol recórrer al mateix cas: “Ara diem bústia, però fa uns anys…” La veritat és que l’exemple està molt ben trobat: no he sentit gaire ningú que digui espontàniament busson –i en tot cas correspondria a estrats de la població d’edat avançada- i, alhora, no sé si conec cap altre cas tan reeixit de substitució d’una forma arrelada -però incorrecta-  per una altra de poc corrent -o molt antiga, com en vulgueu dir-. Se m’acut que actualment conviuen en pau parells del tipus vado / gual, per posar-ne un exemple, sense que la forma correcta s’acabi d’imposar al barbarisme.

Darrerament, però, i no sé pas si per la transcendència de la notícia, que tots els telenotícies van plens de burilles. No he sentit ningú que fes broma sobre això de fer anar algú a la presó per haver llençat burilles per la finestra, i tampoc no he sentit que ningú demanés què carai vol dir, burilla -que, val a dir, també es pot substituir per una altra paraula polisèmica com és punta-. Celebrem-ho, doncs, encara que sols pugui ser des del punt de vista lingüístic.

I llencem per sempre més les colilles al busson.