Quan es vol parlar de les bondats de la correcció, de l’èxit de la immersió i, fins i tot, de la bona tasca de la normalització lingüística, hom sol recórrer al mateix cas: “Ara diem bústia, però fa uns anys…” La veritat és que l’exemple està molt ben trobat: no he sentit gaire ningú que digui espontàniament busson –i en tot cas correspondria a estrats de la població d’edat avançada- i, alhora, no sé si conec cap altre cas tan reeixit de substitució d’una forma arrelada -però incorrecta- per una altra de poc corrent -o molt antiga, com en vulgueu dir-. Se m’acut que actualment conviuen en pau parells del tipus vado / gual, per posar-ne un exemple, sense que la forma correcta s’acabi d’imposar al barbarisme.
Darrerament, però, i no sé pas si per la transcendència de la notícia, que tots els telenotícies van plens de burilles. No he sentit ningú que fes broma sobre això de fer anar algú a la presó per haver llençat burilles per la finestra, i tampoc no he sentit que ningú demanés què carai vol dir, burilla -que, val a dir, també es pot substituir per una altra paraula polisèmica com és punta-. Celebrem-ho, doncs, encara que sols pugui ser des del punt de vista lingüístic.
I llencem per sempre més les colilles al busson.
Fa un temps vaig sentir algú que per expressar el fet de donar la volta a una illa de cases va dir -amb més bona fe que traça- que donaria la volta a la poma. Ves que ara no li doni per dir que la gent incívica llença “cuetes” a terra! 😀
Mentre que no hi llencin ‘cueretes’… 😉
Posats a fer, val mes ‘mançana’, que be surt al diccionari, que no pas ‘poma’. Estic completament d’acord amb tu.
Tens tota la raó; els mitjans de comunicació només diuen burilla. Una altra cosa és el que se sent al carrer…
Pel que fa a gual, tens raó que encara li falta arrelar. Ben sovint he dit gual i l’interlocutor en qüestió no m’ha entès fins que no n’he donat la traducció castellana vado… :S
A mi, personalment, ‘gual’ es dels que em costa mes…
Un apunt força absurd: ja som 13131 lletraferits. Uau! (I bon estiu!)
Si, el mal es que no siguin persones diferents, sino simplement visites des de terminals diferents. M’agraden els cap-i-cua, pero!
Bon estiu!