adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

180 Tornar-se ximple

Surto de la feina, a la zona (força) alta de Barcelona. Quasi tres quarts de dotze de la nit. Tinc tard. M’esperen quinze minuts clavats a peu de baixada a ritme (força) lleuger i, amb un poc de sort, un parell de minuts addicionals a la sauna de la via 9 de Sants per deixar de panteixar i agafar el darrer tren del dia. Si el perdo… millor no pensar-hi (exagero deliberadament).

Tot i la pressa, no perdono el vici, i m’adono que no duc encenedor (a favor meu, que era el primer cigarro del dia, com sempre). Miro la colla que abarrota l’entrada del local musical de la cantonada i m’atanso al primer que trobo: camisa blanca, cabells engominats, aspecte oriental. Em deixo estar de romanços i tiro pel dret: “¿Tienes fuego?”. Inhalo (sempre penso que ho hauria d’agrair abans; quedes com un beneit, dient-ho amb la boca plena de fum) i m’acomiado amb un “merci” força neutral alhora que reprenc la marxa.

Just en aquell moment, amb el cos de gairell, em carden la punyalada per l’esquena: “De res”. N’aprendrem mai?

[NOTA DEL BLOGAIRE: Entrada feta defugint els accents per gentilesa del teclat.]

 

Anuncis

10 comments on “180 Tornar-se ximple

  1. Montse
    04/06/2012

    Ai, ai, ai! Alienació mental transitòria per causa d’un excés de feina?

  2. afbourdiol
    05/06/2012

    El mal ‘es que no va ser alineaci’o, m’ho vaig ben rumiar (en menys d’un segon, esclar…).

  3. Marta
    09/06/2012

    M’ha encantat això d’evitar els accents perquè el teclat no te’n deixa fer. Podria ser un exercici d’estil digne de Queneau o, ara, de Joan-Lluís Lluís (la Xocolata desfeta, boníssima, per cert; crec que ja en vas parlar en una entrada del bloc, oi?) Ah, i també es pot assemblar a la La disparition de Perec, una novel·la escrita sense cap e. Brutal!

    (Disculpa’m el comentari pedant; no me’n puc estar…)

    • afbourdiol
      11/06/2012

      Si que en vaig parlar, si, una xocolata bonissima! Saps que vaig intentar a fer un grapat d’escrits seguint el mateix estil? No el vaig acabar mai… (ara veig que en vaig fer cinc versions)

      No coneixia l’obra. De ben segur que val molt la pena…

      No siguis pedant, eh, Breu? 😉

      • Marta
        11/06/2012

        Doncs m’agradaria molt llegir aquestes versions! 🙂

      • Montse
        11/06/2012

        Recolzo la petició de la Marta. Ara entenc per què el xic de literatura és grisa: per la gruixuda capa de pols que té (puc posar l’adjectiu davant del subjecte per fer èmfasi de com n’arriba a ser de gruixuda?)

      • afbourdiol
        12/06/2012

        Gracies per l’interes, pero si ho penges perdria la minsa reputacio que tinc com a escriptor.

        Montse, m’ha agradat el teu concepte de “literatura grisa”. Ben be seria aixo… 😉

  4. Reflexionem-hi
    11/06/2012

    Uf, quantes coses:

    – No pateixis pel premi, ja vaig dir que era opcional.
    – Jo vinga insistir tothom que parli català fora l’aula i sóc jo la primera que si me’ls trobo pel carrer de vegades els parlo en castellà (COMORRR? Sí, se me’n va l’olla ). Això sí, si vaig amb algú i demana alguna cosa a algú amb pinta “poc de la ceba” m’indigno i dic “però per què no li parles català!? Potser ha nascut aquí i tot!” És allò de no veure la biga al propi ull, però sí veure’n la palla al de l’altre!
    – Te n’has sortit molt bé amb això dels accents! No els he trobat a faltar.
    – No sabia això que diu la Marta d’una novel·la sense “e”, que bo. Quin mal de cap devia tenir l’home…
    – El Dani Flaco no el suporto però aquesta cançó (qualsevol que la canti i no sigui en Llach ho farà bé) no està malament.

    Això és tot per avui!

    • afbourdiol
      11/06/2012

      a) OK.
      b) Jo tambe miro de fer-ho, pero de vegades vas amb pressa i vols ser mes llest que l’altre. Un dia, a classe, un professor va dir: “Tothom posara en practica parlar sempre en catala fins que es trobi que, si no parla castella, no aconseguira el que vol. Per exemple, si un lampista et ve a arreglar el forn i no enten el que li dius.” Tenia tota la rao.
      c) Gracies… Ai, no! Merci. 🙂
      d) Mal de cap i molt de temps! (ja t’he fet un microrelat monosil·labic)
      e) I per que no el suportes? A mi m’agrada prou. T’equivoques en aixo que dius que qualsevol que la canti ho fara mes be que el Llach: has sentit la versio del Manu Guix? Brrr!

      Siau!

      • Reflexionem-hi
        11/06/2012

        e) Per pastissot (“pastelón” en castellà). I per recordar-me al Sergio Dalma…que tampoc no m’agrada. A mi m’encanta la Sílvia Pérez Cruz i a molta gent que conec no li agrada…aii, i va cantar tan bé divendres al Sant Jordi! Ooooh! Gallina de piel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 04/06/2012 by in altres llengües, anècdotes, solsoní.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits