adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

168 No llueix… ‘espuma’

A la feina, algú s’exalta quan llegeix bromera d’afaitar. Després d’un breu safareig –sense sabó ni bromera possible–, encara s’exalta més quan s’assabenta que espuma surt al DIEC2. “Tota la vida que ho havia sentit a casa, i ara que m’he acostumat a no fer-ho anar que veig que es pot dir.” I no sols es pot dir, sinó que ho diràs i cap heavy no et podrà tocar el crostó. Com diria algú, “que la normativa no ens tapi el bosc”… i morim de mestretites.

Anem a pams: espuma és correcte. Prové del llatí spuma i el DCVB ni tan sols no recull a l’entrada cap marca de barbarisme o de castellanisme a evitar. Sembla, doncs, que és un mot força genuí.

Escuma és la paraula que, potser per diferenciar-nos de la forma bessona del castellà, o bé perquè ens pensàvem que l’anterior era incorrecta, molts hem fet anar habitualment, en detriment del que segurament havíem sentit a casa. Prové del germànic skums, que en algun moment va destarotar (algú més fa anar aquest verb com a sinònim de desmanegar?) l’ètim llatí spuma.

Bromera, al seu torn, em fa la impressió que és una forma d’ús molt més restringit, ja sia per motius geogràfics, de registre o, fins i tot, de significat. Per posar un exemple, jo més aviat ho faria anar únicament en l’expressió “un sabó que fa bromera” o bé quan parlo de la bromera en la boca d’algú o d’algun animal. L’informant autor de bromera d’afaitar, de Lleida, m’assegura que ho fa anar sempre. I que a ell li resulta tan artificial usar espuma o escuma. En fi, de percepcions n’hi per donar i per vendre, ja ho veieu.

Un darrer apunt: hi he estat pensant força i, per bé que de bon principi em va semblar que bromera d’afaitar era completament marcià i forçat (amb l’extraordinària xifra de 4 ocurrències a Google, dues de les quals d’un nivell D de valencià [à vous, la interpretació de tot plegat], a banda que el Termcat només recull escuma d’afaitar, ni tan sols espuma), no em deixen d’assaltar, i assetjar, tot un seguit de qüestions:

a) Si les ocurrències a Google són tan clarament minses, és clar que no es fa servir habitualment el sintagma bromera d’afaitar per fer referència al producte. Algú dirà que de Google no te’n pots fiar, evidentment!, però alhora és una font d’informació importantíssima i ben suculenta per als lletraferits. És evident que no serà gaire útil a l’hora d’escatir quina de dues estructures és la correcta quan les ocurrències són semblants (sense fer un estudi de camp de la fiabilitat de les fonts), però sí que servirà a l’hora d’esbrinar l’ús de tal o tal formula, normativa a banda. El fet que tothom, amb formacions i sensibilitats lingüístiques diferents, hi pugui dir la seva és, precisament, el que fa de la xarxa una peça tan a tenir en compte pel que fa a l’ús real de la llengua.

b) Que el Termcat reculli únicament escuma d’afaitar, i no pas espuma d’afaitar, em fa pensar que s’hauria d’obrir la porta a la bromera d’afaitar. A casa sempre hi he sentit espuma d’afaitar (potser hauria d’escriure afeitar, de fet [afeitar queda recollit sense cap marca al DCVB, però no és normatiu]) i no em sembla que sigui una fórmula incorrecta: els elements del sintagma són normatius, l’ús és estès (unes 4.000 ocurrències, per 14.000 de la fórmula escuma d’afaitar) i, al capdavall, el producte és tan present a tot arreu i és tan quotidià que no veig per què cada parlant no s’ho pot fer venir bé, tenint en compte que no és cap denominació d’una marca concreta.

En fi, una de freda i una de calenta: ús contra normativa. Que algú que gasti bromera hi digui la seva, sisplau!

Advertisements

6 comments on “168 No llueix… ‘espuma’

  1. Marta
    18/10/2011

    Bromera d’afaitar… Caram, jo tampoc no ho havia sentit mai, però s’ha de reconèixer que és prou gràfic. I, estrictament (és a dir, segons la normativa), és correcte. Pobre periodista, espero que l’hi deixéssiu passar… 😉 😉 😉

    • afbourdiol
      19/10/2011

      Confirmo i combrego amb les tres primeres frases, per’o… ‘es un corrector! I s’i, va sortir publicat…

  2. Montse
    18/10/2011

    Ves quina ximpleria, però per a mi bromera pot ser el que fan les onades quan espeteguen o un refresc quan cau al got. No sé, com si fos per a bombolletes efímeres (ja he dit que era una ximpleria, oi?). És a dir, que podria entendre escuma de poliuretà, però mai de la vida bromera de poliuretà. Ja sé que el que dic no té cap ni peus, però què hi farem 😦

    • afbourdiol
      19/10/2011

      Tens rao: amb aixo de l’aigua del mar tambe hi combrego, tot i que segurament en un context mes literari, o sia en un registre gairebe culte. Amb el refresc no ho diria, pero es interessant aixo de les bombolletes efimeres. Tot son matisos.

      I si, ara nomes cal obrir la porta a les bromeretes… brometes sobre tot plegat. 🙂

  3. Reflexionem-hi
    19/10/2011

    Jo com gairebé sempre vaig de conjunt amb la Montse el meu comentari també va de mars: per mi bromera, fins que he passat a adhucar-me una mica, era únicament la del mar! No m’imagino al súper mirant-me una bromera per al cabell que et deixi uns rínxols perfectes…ecs!! Segur que duu sal i pudor marina!

    • afbourdiol
      19/10/2011

      Unicament la del mar, eh? Vet aqui un altre parer diferent. 😀

      Ai, que al final algun usuari de bromera ens vindra a buscar, amb tant de ‘xist’!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18/10/2011 by in Alcover-Moll, altres llengües, dialectes, diccionaris, etimologia, lèxic, no llueix tot el que és or.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits