adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

166 No llueix… ‘re’

re (res)

Ho reconec: sempre i a tot arreu dic re i no pas res, sense tenir en compte que possiblement la segona opció és més… curosa que la primera. És d’aquells aspectes de la llengua –tots en tenim– amb què ens mostrem completament impermeables a la correcció. A més a més, en aquest cas de re, sempre ho he fet amb una e ben oberta, la qual ha fet esparverar alguna companya d’interior.

El cas és que no m’havia plantejat mai si es podia escriure sense la essa final o no fins que ho vaig veure escrit, tal qual, al fabulós Màrius Serra en el no menys fabulós Quiet. La cerca al diccionari va ser obligada i ben plaent.

D’aleshores ençà, solc escriure algun re, això sí, en contextos poc formals. Un dia, a Facebook, tot parlant de llengua, alguna agosarada m’ho va recriminar: “Tu que t’hi dediques, a veure si aprens a escriure res”. La reprimenda era d’allò més justificada, però em vaig estar de fer-ho: hauria servit de gaire re?

Etimologia: del llatí rēs, ‘cosa’. La forma catalana res representa el nominatiu llatí, i la forma re ve de la d’acusatiu o d’ablatiu.

Anuncis

3 comments on “166 No llueix… ‘re’

  1. Marta
    24/07/2011

    Perfectament correcta. Jo també la faig servir, oralment sobretot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 19/07/2011 by in no llueix tot el que és or.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits