165 No llueix… ‘mitat’

La publicitat dels establiments, especialment la dels supermercats, sol ser una font excel·lent de perles per als correctors. Atesa la poca cura lingüística, solem sentir aquella amalgama de frustració plàcida de ser capaç de detectar errades que, d’altra banda, de tan òbvies , fan bullir (o glaçar) la sang. Recordo un eslògan força frustrant –i plàcid–: “Per algo serà”. És possible tantes errades en tan poc espai?

Un dia, pels volts de Sitges, vaig observar un altre eslògan, a priori, esfereïdor: “Tot a mitat de preu”. El que a primer cop d’ull podia semblar incorrecte en realitat era ben lícit, car l’elisió de la neutra d’aquesta paraula, en un de tants processos de monoftongació ben típics de la llengua oral, ha fet que disposem tant de meitat com de mitat. Potser algun dia també podrem dir aiga, llenga o dugues. Tot arribarà.

A hores d’ara, hom podria plantejar-se si certament al supermercat en qüestió –ara no recordo si es tracta d’una cadena o d’un simple establiment– no són en realitat ben curosos envers la llengua. Saber que mitat és correcte és de nivell 4 –mínim– d’El gran dictat. Doncs bé, llanço un còdol al bassal: just a la línia de sota del cartell se’ls havia colat una conjunció grega ben incorrecta. Y ara què?