158 No llueix… rascar
Rascar (rascaculs, rascada, rascador, rascadures, rascat)
Un dia, a classe de traducció, un professor un poc estrany es va fer un fart de sentir que tots els alumnes optàvem per rascar com a traducció de to grasp. Al final, ens va demanar per què ningú no ho havia traduït per gratar, i algun agosarat li va dir que era perquè no sentia aquella forma gens propera.
Aquell dia, el senyo no va cridar als gossos de la plaça de Joaquim Xirau que paressin de fer sarau –rodolí–, però sí que ens va fer saber que a la plana de Vic gratar era una forma encara prou viva. Quina sort ser de per allà, eh, companys?
Gratar ve del germànic kratten, mentre que rascar ve del llatí rasicare.
Josep Thió té un record molt clar del dia que va rascar per primer cop els acords de L’Empordà, una tardor de l’any 1983.
Vilaweb, 28 d’octubre de 2008
Que gratar no és una forma propera??? Acabes d’apujar la moral dels parlants catanyolesos del Baix Llobregat -si més no, d’una- (acabo de sentir una mena de “Al loro, que no estamos tan mal!”) 😀
Ull! Sempre t’he dit que tens un molt bon nas, Llado! 😉