Antany (antanyàs, antanyasses)
Potser de les més desconegudes: qualsevol hauria dit que prové del castellà, però no és pas així. Resulta que prové directament del llatí ante annum, ‘abans de l’any’. Curiosos són els “cosins” antanyàs, adjectiu, i antanyasses, sinònim.
En tot cas, queda clar que és una opció ben bona i necessària per referir-nos a temps passats. I, si no, que li ho expliquin a l’amo de la botiga que duu el mateix nom al carrer de Sant Gervasi, a Vilanova i la Geltrú.
“I d’aquests [plats], el menys conegut és la calivada de faves, molt popular al Camp de Reus, més antany que avui, designada amb els noms de faves al gitano (Botarell, Vinyols), a la gitanada (Riudoms, Botarell, Duesaigües) o a la brutesca (Riudoms, Duesaigües)”.
Etnografia de Reus i la seva comarca, Ramon Violant i Simorra
Ja en tinc unes altres dues per anotar: antany i (es)calivada.
Escallivada? Vols dir que no sembla català? En fi, contra percepcions…
Calivada o caliuada?
No, no! El que no havia sentit mai és calivada (sense començar per “es”). De fet el DIEC no la recull, però l’Alcover sí, i si ho diu el mossèn va a missa. El que sí hi ha és caliuada com a gran quantitat de caliu, tot i que no diu res d’aprofitar tanta escalfor per cuinar coses.
Ep, en un tren a petar de gent a l’estiu i sense aire condicionat, podriem dir que hi ha caliuada?
a) Jo tampoc no ho havia sentit mai, tot i que no hauria dubtat mai que era catalaneta (sense percebre que venia de ‘caliu’; ja veig que els arbres sovint m’amaguen el bosc…).
b) N’hi ha. I també ‘E. Coli’ (o ‘E. Coliuada’). Perdó pel xist, es nota que ja fa una bona estona que feinejo…