CXLVIII No llueix…: adornar
adornar (adorn, adornable, adornador, adornament, adornista, desadornament, desadornar)
Segur que qualsevol de nosaltres s’hauria jugat les garrofes a l’opció d’engalanar o guarnir. Tot i això, també fóra bo saber que adornar, que de ben segur algun cop ens ha fet tuf de castellà, prové del llatí adornare. Per tant, no és pas cap intrús sinó, en tot cas, un germà del seu homògraf castellà.
El bolivià que aquest dimecres va segrestar el vol 576 d’Aeroméxico per alertar d’un terratrèmol i convocar nous fidels a l’oració, José Marc Flores Pereira, va fer passar per artefactes explosius dues llaunes de refresc que va omplir de terra i va adornar amb llums.
Vilaweb, 10 de setembre del 2009
Ai, un altre post-it a la nevera… ja sembla una flor 😦
Una berbena? Ai!, que això tocarà en l’altre recull de falsos amics!
Lluir potser no lluirà gaire, però és de les que en segons quins registres fan servei, ni que sigui com a sinònim. (Idea per a apunt: quan no necessitem només una paraula per dir una cosa, sinó dues o tres per evitar repeticions.)
Exactament! Potser no llueixen, sovint les sancionem de bell antuvi com a incorrectes, pero ens poden fer servei…