CXLVII No llueix…: cigarro

Cigarro (cigarrer, cigarrera, cigarret, cigarreta, portacigarretes, portacigarrets)

Sens dubte, els mots que en català acaben en o àtona són els que més ens fan ballar de capoll. La gran majoria prové del castellà i són incorrectes (l’estendard d’aquest grup és *barco, que no apareix al diccionari, malgrat que n’hi ha que el defensen; darrerament també hem pogut sentir eslògans del tipus “jo no sóc tonto”, mot igualment no recollit ), però a cops ens trobem sorpreses.

Concretament, durant molt de temps ens havien ensenyat que no havíem de dir cigarro, sinó cigarreta. Ara ja no: des de l’edició del 2007 del diccionari normatiu, aquest mot ja és perfectament correcte. Podem dir, doncs, que el fum dels cigarros és perjudicial per a la salut. Una curiositat: a les illes Balears en diuen xigarro.

Un darrer apunt: pel que fa a les tècniques per les quals podem optar per substituir aquests mots que acaben en o àtona, n’hi ha de dos tipus: la tria d’un altre mot d’arrel completament diferent (vaixell per *barco o ximple per *tonto) o bé, a cops, la mera eliminació de la darrera o (trast o avar). Alerta, però, a l’hora de parlar de cigarros i cigars, ja que no és ben bé el mateix: del primer ja n’hem parlat i el segon respondria a un altre barbarisme ben estès: *puro. És curiosa la informació que n’aporta el Diccionari català-valencià-balear: “la forma cigar ha estat introduïda modernament per a evitar la terminació –arro que sembla castellana; fora de les persones molt lletraferides, tothom diu cigarro […]”.

http://www.youtube.com/watch?v=JK6QqZPUfWI

Minuts 2’05”