adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXLIV No llueix…: apetir

apetir (apetibilitat, apetible, apetit, apetitiu, apetitós)

Del bé de déu de barbarismes i incorreccions que formen part del vocabulari de la meva família paterna, barcelonina de soca-rel, en recordo un parell català per damunt de la resta: apetir i ensalada (“no m’apeteix fer una ensalada per sopar; m’estimaria més menjar pa i embotit”).

De seguida que vaig passar del rang de lletraferit primerenc, vaig aprendre que ensalada era ben correcte –en parlaré més endavant–. Pel que fa a apetir, vaig tardar una miqueta més. Concretament, ho vaig saber gràcies al Sense pèls a la llengua, d’en Rudolf Ortega, que hi afegeix que es conjuga igual com servir –incoatiu, doncs–. Concretament, prové del llatí appetere.

Us recomano fermament aquesta obra: a banda de trobar-hi bons acudits, i un grapat més de paraules “sospitoses” però ben correctes, també serveix per fer pujar els ànims en moments en què ens pensem que la guerra de la llengua està perduda, la qual cosa ja va bé, de tant en tant.

Què, us apeteix?

Anuncis

2 comments on “CXLIV No llueix…: apetir

  1. Montse
    01/07/2011

    Ei!, aquesta la diu una amiga d’Esterri d’Àneu: les coses li apeteixen o no li apeteixen. Em va fer gràcia la primera vegada que li ho vaig sentir dir, però no vaig desconfiar. Deu ser per allò de la presumpció d’innocència. El que és curiós és que aquesta presumpció no l’hauria aplicat a un parlant de Barcelona o rodalia… què vols que et digui: ens hem guanyat la mala fama amb escreix.

    • afbourdiol
      01/07/2011

      Entre tu i jo: continuo desconfiant-ne, quan mon pare ho diu…

      Un cop vaig mantenir una conversa molt i molt interessant amb un col·lega els avis del qual tamb’e eren del Raval: feia molta gr’acia que el l’exic, sobretot arg’otic, fos ben igual (i farcit de barbarismes, ‘es clar). A meem si un dia hi penso i en faig una entrada… Com a tastet, el sempre recurrent “sinverguensa”, el castell’a “quedar-se roque” i els força genuins “barrut” (no hauria detectat mai que venia de “barra”; que els mots no ens tapin els ‘etims!)), “llondro”, “filustrar”, “guillar” (aquest darrer d’origen curi’os), “ser una ful” (ben recollit al DCVB!)… En fi, guillo, que no pararia mai!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 01/07/2011 by in no llueix tot el que és or.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits