CXLII Si tardem gaire, trigarem

Quan, a la feina, et dediques a polir el que fa una màquina de traducció automàtica amb una ortografia de matrícula i una sintaxi de notable baix, amb les úniques consignes addicionals d’a) un català d’Institut i b) innovador i creatiu pel que fa a la neologia i l’argot –com si tot plegat fos tan fàcil–, rondines quan et canvien un titular: “Trigarà Tardarà a aparèixer algú com [Ferran] Adrià”. Més enllà del recer de la normativa, addueixes que la bíblia lingüística del mitjà en qüestió anteposa trigar a tardar, però ben ràpidament et desmunten el pobre argument –segurament hauria d’haver col·locat l’adjectiu al darrere del nom–: “És que trigar i tardar no són ben bé el mateix”.

La bombeta, que hi era però s’havia fos, es torna a encendre i recordes quan, tot fent un recull amb títol provisional de “paraules que no semblen catalanes però ho són” –que properament començaré a compartir amb valtros (i per què no diria mai tots valtros, sinó tots vosaltres?)–, havies escatit que el DIEC no feia anar de l’un a l’altre, del trigar al tardar, o a l’inrevés. Amb el posat del lletraferit escarnit que no ha consultat prou les fonts, acudeixes capcot, capbaix i capmoix –em pensava que no existia–, a les fonts i et poses la bata de gramàtic de pa sucat amb oli:

DIEC

trigar

v. intr. [LC] Fer una cosa més tard del que cal, del que era d’esperar, de l’hora convinguda, etc. Trigar a venir. Torna de seguida, no triguis.

tardar

1 v. intr. [LC] Venir tard. Tarden: ja haurien d’ésser aquí, ja haurien d’haver arribat.
2 v. intr. [LC] Posar-se tard a fer quelcom. No tardis a venir. No tardeu a escriure’m, a contestar-me.
3 v. intr. [LC] Passar tal o tal temps abans de fer, d’acomplir-se, una cosa. Una cosa així, tardarem a tornar-la a veure. Tardarà almenys vuit dies a tornar-t’ho. El tren encara tardarà mitja hora a arribar.
4 v. intr. [LC] Passar tal o tal temps a fer una cosa. Aquest fuster tarda a fer la feina!
5  [LC] tardar-li a algú alguna cosa Trobar que tarda a acomplir-se. Molt em tarda de saber-ho.

GDLC.  Pastat al DIEC; amb alguna aportació quant a fraseologia a l’entrada de tardar.

DCVB. Les accepcions més estrictament temporals coincideixen en totes dues entrades, sense que hi hagi cap remissió.

DUVC. Mateixos règims, trigar remet a tardar. Caldria saber si aquesta remissió inclou significat, ja que aleshores els consideraria sinònims.

Diccionari castellà-català d’EC

tardar v intr
1 tardar; trigar. No tardes en venir, no tardis a venir.
2 (emplear un tiempo) tardar. He tardado cinco minutos en escribir la carta, he tardat cinc minuts a escriure la carta.
3 a más tardar a tot tardar; al més tard.

Ras i curt, fem net i desfem el garbuix: tardar  és hiperònim de trigar, ergo si fem anar sempre tardar no errarem mai. Algú m’ajuda, doncs, a carregar la creu d’un ús omnipresent de trigar com a conseqüència, ja no ho sé, del que he mamat a casa o de deformació professional? Trigar significa, a parer dels dos grans diccionaris –que em perdonin Alcover i Moll, allà on siguin–, ‘fer tal cosa més tard d’una hora convinguda’. Tardar, a banda del significat de trigar, remet al ‘període de temps que es triga a fer quelcom’.

Ara m’arromango/arremango les mànigues/mànegues de la bata: guaitem les frases següents, prenent tardar estrictament amb el significat que no comparteix amb trigar:

Com triga! (‘Ve tard, i molt!)

Com tarda! (‘Sí que s’està estona per fer-ho! [sort que encara tenim temps!])

Quant trigaràs? (Tret del que diu el DUVC, per mi la frase seria marciana, seguint el raonament)

Quant tardaràs? (‘Quant de temps t’ocuparà fer tal cosa?)

No triguis. (‘No facis tard.’)

No tardis. (Estrictament, sempre hauria de dur una quantitat al costat, el temps que es pren per fer tal cosa. El DUVC recull un exemple que seguint el raonament no rutlla: Si tardes a venir, et quedes sense canelons.)

Tinc un bon grapat més de frases apuntades, però us estalviaré el tràngol. Solució fàcil: eliminar el trigar de l’ús espontani –als ulls dels no-lletraferits, esdevindrem incompetents; sempre d’amagatotis: “Aquest es dedica a la llengua i no sap que tardar és un castellanisme?; un castellanisme acceptat, i és clar–. Solució complicada, però divertida: parar-hi atenció, autocorregir-te –internament, mai en veu alta, si no ens prendran per bojos– i, a còpia de mecanitzar-ne els usos, fer-ho anar bé.

Quan ho aconseguirem, amb un poc de sort el DIEC ja haurà acceptat la remissió que tant s’adequa als usos i tanta feinada se n’haurà anat en orris. Per cert, algú s’anima a analitzar els usos, coherents o no, de derivats com triganer, tardà, tocatardà…? No tardeu gaire a fer-ho, si no trigareu.

Us deixo un caramelet per descansar. Em suscita, entre d’altres, com costa de fer la sonora quan som petits:

http://www.youtube.com/watch?v=NWm7ocgnnnc