Un divendres al migdia, s’incorporen a Sitges un parell català de pikhes: ulleres carississímes al cap, cabells ben llisos amb serrell acabat d’esporgar a la pelu, fulard (mai de la vida mocador) al coll, camises de seda ben ofertes fins a l’escot (pits operats), mig centímetre (aproximadament) de maquillatge.
La ment es traïdorenca:
a) No agafen mai el tren: inicien el viatge amb la ja massa cortesa “vols anar de cara? És que hi ha gent que…” De ben segur que es deuen desplaçar sempre en el BMW X no-sé-quant dels respectius marits, que els divendres a la tarda deuen tenir partida de pàdel amb el cap de torn.
b) No es coneixen de res: parlen amb una efusivitat (no existeix?) que enfarfega, com si fes quatre dies que han badat boca. No dubto que a l’agenda, aquesta setmana, només hi tinguessin apuntada la cita d’avui. Definitivament, em penso que són les dones del cap i el trepa, que es troben estratègicament per anar a tombar per Barsalona (Corte Inglés de plaça Catalunya i Portal de l’Àngel, MAI més enllà).
c) No se suporten. Durant la conversa, l’una trepitja l’altra; es miren als ulls sense veure res; s’escolten sense sentir-se. Quan l’una s’aixeca, i gosa anar al lavabo (una altra penyora que no sol agafar el tren), l’altra es gira descaradament per guaitar com va vestida. Glamur al poder.
I ara em vénen al cap les típiques iaies carn d’APM que es feliciten perquè tenim una familiar reial tan propera. De ben segur que les dues aspirants a Lomana se sentiran orgulloses aquest vespre, quan arribin agotadíssimes d’anar a comprar, d’haver-se barrejat durant un dia amb la classe mitjana. Això sí, no tornaran a usar el transport públic fins a les rebaixes de Nadal.
I escric tot això envoltat per una companyia ben pintoresca i que no deixa de contrastar amb les lomanes: dues princeses de barri adolescents; el pariento (com en diuen elles) d’una d’elles (la del nas operat), que fa cara de venir d’una sessió jam de Bob Marley, i la mare de la que va sense pariento, que fa cara de flirtejar amb les drogues.
Els apassionants trending topics són: a) el segon embaràs d’una de les princeses adolescents (la que va sense pariento i no té el nas operat), b) un company de curs o feina que sempre es regala pillant pitis i c) una amiga que truca a hores intempestives quan estava amb el pariento, joder, tio, col·lega, nen, per dir xorrades i jo què sé, hòstia, joder, tio, col·lega, nen, sabes?
Seria un no acabar de concatenar vocatius… Si Pla Nualart compara el col·loquial amb les arrels de l’arbre… no em veig amb cor de continuar la metàfora.
(No, res a veure amb l’entrada anterior. :))
Ben observat!
Enteng que et fàcin mal les orelles, als que no som lletraferits ens fan sagnar el cervell.
Era ben be una bona amalgama de sentiments: quanta banalitat concentrada!
Pariento? Caram, sí que fa temps que no viatjo en tren; jo m’havia quedat en el “maromo”. Estic antiquada 😦
Ah!, les senyores que parlaven efusivament (aquesta sí que hi és) no les tornis a buscar… si més no la que va anar al lavabo (puaaajj)
Dubto que les torni a ensopegar… (;))
Quan a aix’o de “pariento”, no deixa de ser poc rom’antic, quan el tens a la vora, oi?
Uf, m’agradava més l’ambient de l’entrada anterior, que ja és dir. 😉 Escolta, t’he de confessar que m’ha fet una mica de mal això del fulard (no normativament, foulard). Jo sempre faig servir aquesta paraula per diferenciar-los dels altres mocadors… I que consti que ni les meves arrels ni jo ens acostem gaire a l’adjectiu pikhu… 😉
PS: Com a alternativa a efusivitat tenim efusió…
No? Mira que jo et feia “pikha”, “pikha”, eh?
Trobo pertinent la distinci’o entre “fulard” (s’i, ha perdut la o pel cam’i) i “mocador”.
Des de la zona alta faig constatar que les teves pijes ho eren, en l’escala de Richter de la pijologia, un 6 o un 7. Una pija com cal té cotxe per venir a BCN o anar a Sitges, maaaaai agafen el transport públic (el metro huele a sobaco) i a més anirien a comprar al Corte Inglés de Francesc Macià… va, o potser és que es baixaven a Passeig de Gràcia…!!
Ens(m’) encanten els Trelats!!
Pensa que s’on pikhes de poble, del Garraf. Res a pelar amb les del teu glamur’os barri…
Acabaràs fet un: http://www.youtube.com/watch?v=EAYUuspQ6BY&feature=related
se t’ha girat feina, Higgins vilanoví!!
hi ha algun productor a la sala que pugui fer-ne una adaptació?
Hahaha! Jo s’oc un p’el m’es discret, juraria…